Fitxa bibliogràfica

Fitxa bibliogràfica

Autor: Roberto Saviano

Títol: Gomorra - Un viatge a l’imperi econòmic i al somni de poder de la Camorra.

Editorial: Debate crónica

Ciutat d’edició: Barcelona

Any d’edició: 2008

Número de pàgines: 324 pàgines

Ressenya

Aquesta obra ens trasllada al sud d’Itàlia, concretament a la ciutat de Nàpols i a les seves poblacions veïnes. L’autor ens descriu en primera persona com funciona el crim organitzat de la ciutat i quin modus operandi utilitza la màfia napolitana, més coneguda com Camorra per la societat italiana. El relat ens descriu amb dades explícites i gran quantitat de noms les diferents situacions que es produeixen entre les diferents organitzacions, policia, civils...

Roberto Saviano és periodista i escriptor, nascut a Nàpols el 1979, on viu i treballa. A més, és col•laborador de diversos mitjans de comunicació com els diaris L’Espresso i La Repubblica i membre del grup d’estudis sobre la Camorra i la il•legalitat . Per escriure aquest llibre es va infiltrar entre diversos membres que treballaven per a la Camorra, fins i tot, va conviure amb ells. Gomorra és el primer llibre que ha escrit, al mateix moment, li ha canviat la vida. L’obra és va publicar l’any 2006 i des de llavors viu ocult i sota vigilància policial, degut a les nombroses amenaces sofertes per haver revelat en la seva obra dades concretes, com noms i llocs vinculats a la Camorra.

Gomorra ens descobreix tot un món ocult i complex controlat per la Camorra, coneguda com “El sistema” entre els membres que la componen. L’obra ens explica com és aquest món criminal, on l’odi, la violència i la impunitat són presents en tot moment. La economia submergida que impera a Nàpols s’amaga en els negocis pròxims a l’alta costura, electrònica, accessoris de luxe... L’estructura empresarial que la composa està dissenyada i controlada per la violència, l’extorsió, la clandestinitat, etc. Els mafiosos més importants, cadascun conegut com a boss, s’han apoderat del país, aquests substitueixen gradualment als polítics, bancs i policia de Nàpols. Gomorra és una denúncia a una realitat actual, una realitat que té una història que la precedeix i que s’ha anat magnificant fins arribar a un control extrem i total dels diferents estaments de la societat, no solament dintre de Nàpols, si no que el seu àmbit d’actuació és supranacional.

El poder de la Camorra es mostra amb fets i accions narrats per l’autor, però també cal esmentar dades econòmiques i criminals substancialment sorprenents com el fet que la Camorra controla el 50% del total de tendes napolitanes. Solament al port, la Agència d’Aduanes calcula que s’evadeixen dos-cents milions d’euros d’impostos al semestre. A més, ha assassinat des de 1980 a més de 3.600 persones, més que la suma de IRA a Irlanda i ETA a Espanya...

Saviano ens descriu una Nàpols molt devastada, on la taxa d’atur s’aproxima al 20%, en alguns barris fins al 50%. La delinqüència es la gran aspiració de la majoria de joves que tenen el desig d’entrar al “sistema”. La majoria dels 9.000 nens que abandonen l’escola cada any s’infiltren a la Camorra per adquirir els coneixements bàsics per poder treballar i ser un important membre en el futur. Accedeixen com a camells amb sous molt baixos, si no pertanyen a “la família”, i posteriorment busquen promocionar dintre l’organització criminal. “Los reclutan en cuanto son capaces de ser fieles al clan. Tienen entre doce y diecisiete años; muchos son hijos o hermanos de afiliados, mientras que otros muchos proceden de familias de trabajadores con empleos precarios. Son el nuevo ejército de los clanes de la Camorra Napolitana”. (Saviano, 2006: 119).

Si una paraula és utilitzada per la Camorra i la màfia en general és Vendetta. Una Vendetta que es duu a terme cap a aquells que han faltat al respecte o l’honor d’algun membre important de “la família”. Aquesta Vendetta és accentuada quan una banda contrària ha assassinat un membre d’aquesta “família” o quan un camorrista del cercle de confiança del boss ha indicat on es trobava un membre de la banda per matar-lo o arrestar-lo. En aquests casos l’assassinat no és suficient, si no que intervé l’assetjament i els maltractes sense cap mena d’escrúpols. “Un cuerpo maltratado, torturado, desfigurado de un modo tan atroz que parecía imposible que se pudiera destrozar así un cuerpo. Una mina que hubieran hecho tragar a alguien y hubiera explotado en su estómago habría causado menos estragos.” (Saviano, 2006: 145). En definitiva, les actuacions de la Camorra no passaven inadvertides per a ningú, sinó que eren missatges que els assassins deixaven ‘escrits’ en els rostres de les víctimes i que arribaven a la societat a través dels mitjans de comunicació. La societat de Nàpols sabia com actuava ‘el sistema’, mentre, la Camorra es guiava per les ordres dels seus

...