L'Antic Egipte

L'Antic Egipte va ser una civilització que va sorgir a l'agrupar els assentaments situats en les riberes de la llera mitjà i baix del riu Nil tenir tres èpoques d'esplendor en els períodes denominats pels historiadors: Imperi Antic, Imperi Mitjà i Imperi Nuevo.Alcanzaba des del delta del Nil al nord, fins a l'illa Elefantina (l'actual Assuan, al costat de la primera cataracta del Nil, al sud), arribant a tenir influència des del Eufrates fins Gebel Barkal, en la quarta cataracta del Nil, en èpoques de màxima expansió. El seu territori també va abastar, en diferents períodes, el desert oriental i la línia costanera del mar Roig, la península del Sinaí i un gran territori occidental dominant els dispersos oasis. Històricament, va ser dividit en Alt i Baix Egipte, al sud i al nord, respectivament (vegeu: Kemet).

La civilització egípcia es va desenvolupar durant més de 3.000 anys. Va començar amb la unificació de diverses ciutats de la vall del Nil, al voltant del 3150 a. C., i es dóna convencionalment per acabat en el 31 a. C., quan l'Imperi romà va conquistar i va absorbir l'Egipte ptolemaico, que desapareix com a Estat. Aquest esdeveniment no va representar el primer període de dominació estrangera, però va ser el que va conduir a una transformació gradual en la vida política i religiosa de la vall del Nil, marcant el final del desenvolupament independent de la seva cultura. La seva identitat cultural havia començat a diluir progressivament després de les conquestes dels reis de Babilònia (segle VI a. C.) i Macedònia (segle IV a. C.), desapareixent la seva religió amb l'arribada del cristianisme, en l'època de Justinià I , quan en 535 va ser prohibit el culte a la deessa Isis, en el temple de File. Egipte té una combinació única de característiques geogràfiques, situada a l'Àfrica nord-oriental i confinada per Líbia, Sudan, el mar Roig i el mar Mediterrani.

El Nil va ser la clau per l'èxit de la civilització egípcia, ja que aquest permetia l'aprofitament dels recursos i oferia una significativa avantatge sobre altres oponents: la llacor fèrtil dipositat al llarg dels bancs del Nil després de les inundacions anuals va significar per als egipcis el practicar una forma d'agricultura menys laboriosa que en altres zones, alliberant a la població per dedicar més temps i recursos al desenvolupament cultural, tecnològic i artístic.

La vida s'ordenava entorn del desenvolupament d'un sistema d'escriptura i d'una literatura independents, així com en un acurat control estatal sobre els recursos naturals i humans, caracteritzat sobretot per la irrigació de la fèrtil vall del Nil i l'explotació minera de la vall i de les regions desèrtiques circumdants, l'organització de projectes col • lectius, el comerç amb les regions veïnes d'Àfrica de l'est i central i amb les de

...