La historia de un arte marcial de karate

1. Història del karate

El karate-do, com a art marcial de combat sense armes, va desenvolupar-se a Okinawa, a les illes Ryukyu, molt a prop del continent, així com de Filipines i Indonèsia. El karate va començar com un sistema de lluita anomenat Okinawa-te, practicat pels pechin després de les relacions comercials establertes amb la dinastia Ming, a la Xina. La centralització política d'Okinawa pel rei Sho Hashi i la política de prohibició d'armes, forçada a Okinawa després de la invasió del clan Shimazu , són també factors que ha afavorit el desenvolupament de les tècniques de combat sense armes a Okinawa.

El mestre Gichin Funakoshi (1868-1957) se'l coneix com el pare del karate modern i l'introductor del mateix al Japó. Nasqué a Shuri en una família adinerada, era professor de primària i tenia fama de tenir molt bona cal•ligrafia, a part de ser un gran expert en arts marcials. Començà a practicar l'Okinawa-te el 1879 a l'edat d'onze anys a mans de:Matsumura Sōkon i Ankō Itosu entre d'altres.

Tot i que abans d'ell ja s'havien fet algunes exhibicions de karate al país, no va ser fins al 1915 quan Funakoshi va fer una exhibició pública a Kyoto. Era un intent per aconseguir que el govern japonès i els membres del Budokai coneguessin l'Okinawa-te, no obstant, no va tenir molt de reconeixement. Una segona visita el 1922 aquest cop a Tòquio provocà una gran resposta per part de la societat japonesa i obtingué el reconeixement desitjat. Com a conseqüència, el futur emperador del Japó Hirohito, es desplaçà fins a Okinawa per presenciar una exhibició amb els seus propis ulls, de la qual quedà molt impressionat. Al Japó existia un gran interès per les arts marcials i les demostracions de Funakoshi van provocar una gran admiració per part dels experts.

En vista del gran èxit que va tenir les exhibicions que va realitzar, el ministre d'educació demanà a Funakoshi que es quedés a viure al Japó, fent així que el karate comences a ensenyar a les universitats japoneses. Com que els primers alumnes del Japó en practicar el karate eren universitaris, aquest art marcial es va propagar amb molta més força.

2. Reglament

2.1 Área de competencia

• L'àrea de competència serà anomenada "ring" o "tatami"

• La mida del "ring" serà de 8x8 metres (25 'x 25)

• El "ring" haurà d'estar col • locat en una plataforma elevada amb la superfície encoixinada.

• En cas que sigui un tatami ha d'haver una banda d'1 m. dins de la qual no hagi parets o objectes que puguin resultar perillosos. El sòl serà ben de fusta o de superfície tova, o amb un recobriment tou (moqueta, tatami, etc.).

2.2 Uniformes i equips

• Quimono: Que serà d'un color uniforme, lligat mitjançant un cinturó que distingirà les diferents categories tècniques.

• Camisa aïllant: El seu ús és obligatori en les categories masculines. Serà de material plàstic vorellat amb banda de goma o cautxú. S'ha de portar per dins dels pantalons o s'incorrerà en falta d'uniformitat amb la consegüent sanció.

• Guants: És obligatori l'ús de guants encoixinats de 6 a 10 unces.

• Botins: Seran de material tou havent d'estar homologats per l'organització. Les úniques categories en les que no són obligatoris tot en les categories infantils i juvenils. (Hauran obligatòriament cobrir el taló).

• Espinilleres: Hauran de ser de material tou i són d'ús optatiu.

• Protegedientes (mos): Serà de cautxú o de material sintètic. El seu ús és optatiu.

• Peto: El seu ús és optatiu. És d'ús obligatori en categories femenines, infantils i juvenils. Haurà de ser reversible i bicolor.

2.3 Prohibicions

• Es prohibeixen els cops donats amb els colzes , genolls , cap i espatlles .

• És prohibit colpejar en llocs diferents dels que cobreix el peto ( habitualment usat en takwondo ) , és a dir , no es pot colpejar a coll , cap, columna vertebral ni per sota de la cintura ( excepte per fer escombrats ) .

• Queden prohibits els escombrats per sobre de mitjana tèbia , així com tot tipus de projeccions i luxacions .

• Queden prohibits les empentes i agafades , tècniques realitzades amb la mà oberta

• Queda prohibit colpejar en qualsevol zona quan el contrari ha caigut a terra ( es considera que ha caigut quan ha tocat terra amb una part diferent dels peus ) , llevat que el competidor es trobi a terra per iniciativa pròpia ( intentant realitzar una tècnica vàlida ) , en aquest cas , es puntuarà de la mateixa manera que si estigués incorporat .

• No es pot continuar el combat quan l'àrbitre ho hagi aturat .

• No es podrà evitar el combat agafant-se al contrari o sortint reiteradament de la zona de combat o sense fer-ho, defugint la competició .

• tota falta de respecte al contrari , públic , companys , organització o àrbitres és severament castigada atenint-se al reglament de faltes esportives establert a aquest efecte .

• Queda prohibida la intervenció ( tret que estigui autoritzada ) d'un coach.

2.4 Puntuació:

Guanya el combat qui obtingui major puntuació una vegada finalitzat l'últim assalt. Els combats es desenvoluparan a la distància mínima de 2 minuts per assalt amb mig minut de descans entre assalts. El nombre d'assalts el decidirà l'organització oscil • lant en categoria amateur entre 1 i 3 com a màxim. En el cas dels nens, els combats seran de minut i mig.

1 punt • Quan es colpeja la zona que cobriria el peto, bé amb el peu o amb el puny. Per a poder puntuar, les tècniques s'han de fer amb rapidesa, potència, nitidesa i estabilitat.Cuando se marca de puño a la cara, cuello, nuca y columna vertebral.

• Quan es realitza un escombrat que fa perdre l'equilibri al contrari.

2 punts • Quan es marca amb el peu a la zona del cap.

• Quan es fan tècniques reiterades vàlides abans que l'àrbitre principal pari el combat

Es pot guanyar un combat per abandonament o per desqualificació del contrari. També es pot guanyar al cas que se li apliqui un compte de 10 al contrari produïda per una tècnica dirigida a la zona del peto, i després de la qual no es pugui recuperar.

...