Literatura Humanista Catalana
Enviado por helena.palez • 24 de Mayo de 2013 • 3.602 Palabras (15 Páginas) • 418 Visitas
LITERATURA CATALANA 2n TRIMESTRE
Medievals/Humanisme
S. XIII
◊Corona d'Aragó:
- Grans monarques (Jaume I, Pere II, Alfons II i Jaume II)
- Expansió pel Mediterrani (Mallorca, València, Sicília)
- Modernització institucions (Corts)
- Auge comerç
- Art gòtic
S. XIV
◊Corona d'Aragó:
- Monarques importants (Alfons III, Pere III, Joan I i Martí l). Fi dinastia el 1410.
- Expedició i conquestes dels almogàvers a Grècia, inici de la conquesta de Sardenya.
- Creació de la Generalitat (com a comissió permanent de les Corts). Reforma de la Cancelleria reial
- Temps més difícils, política més defensiva
- Pesta negra (1349) . Males collites. Crisi demogràfica, prop de mig milió de morts (la meitat de la població )
- Crisi comerç a partir de mitjans de segle.
- Migracions cap a les ciutats.
Crisi de l’Esglèsia
◊Segle XIII
- Croada contra els càtars occitans del Papa i el rei francès
- Creació de la Inquisició
- Aparició ordes religiosos mendicants (franciscans i dominics) a les ciutats
◊Segle XIV
- Cisma d'Occident : Església dividida (Papa d'Avinyó i Papa de Roma)
- Època confusió
- Augment supersticions populars a causa de la crisi social
◊Escriptors segles XIII i XIV
- Voldran reformar l'Església ( Ramon Llull)
- Voldran augmentar el fervor religiós (Vicenç Ferrer)
- Abandonaran la religió catòlica (Anselm Turmeda)
Anselm Turmeda (Mallorca 1355- Tunis 1423)
També anomenat Abdàllah at-Tarjuman, és un escriptor mallorquí que té part de la seva obra en àrab.
Ingressa a l'ordre dels franciscans i estudia teologia, física i astrologia a Lleida, Bolonya i probablement també a París.
Cap als trenta-cinc anys es converteix a l'islamisme i s'estableix a Tunis, on arriba a ocupar càrrecs importants.
És autor del Llibre de bons amonestaments (1398), un recull de consells morals escrits en versos de rima fàcil, que té una gran difusió a les escoles d'arreu dels Països Catalans fins ben entrat el segle XIX.
◊ELOGI DELS DINERS
Diners de tort fan veritat,
e de jutge fan advocat;
savi fan tornar l'hom orat,
pus que d'ells haja.
Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l'home infernal
e fan-lo sant celestial,
segons que els usa.
Diners fan bregues e remors,
e vituperis e honors,
e fan cantar preïcadors:
Beati quorum.
Diners alegren los infants
e fan cantar los capellans
e los frares carmelitans
a les grans festes.
Diners, magres fan tornar gords,
e tornen lledesmes los bords.
Si diràs "jas" a hòmens sords,
tantost se giren.
Diners tornen los malalts sans;
moros, jueus e crestians,
lleixant a Déu e tots los sants,
diners adoren.
Diners fan vui al món lo joc,
e fan honor a molt badoc;
a qui diu "no" fan-li dir "hoc".
Vejats miracle!
Diners, doncs, vulles aplegar.
Si els pots haver no els lleixs anar;
si molts n'hauràs poràs tornar
papa de Roma.
L'Humanisme
La crisi dels segles anteriors anuncia la fi de l'edat mitjana i la presència de noves actituds davant del món que duran cap a l'edat moderna: l'Humanisme i el moviment posterior que coneixem com a Renaixement.
◊Principals característiques:
- La raó humana substitueix la raó divina a l'hora d'entendre el món. El teocentrisme medieval és substituït per l'antropocentrisme. Es recupera la tradició de l'humanisme clàssic.
- Apassionat interès pel saber: per l'home i la natura.
- Admiració per l'antiguitat clàssica.
- Interès per aprendre llatí i grec que pel seu ordre i claredat s'identifiquen amb la bellesa i afavoreixen el pensament científic.
- Revalorització de l'individualisme.
- Creença ésser humà és bo per naturalesa. Guiat per la seva intel•ligència és capaç de trobar veritat, impulsar la ciència i aconseguir el progrés.
- Apareix una nova estètica. L'home és capaç d'aconseguir per si mateix l'ideal de bellesa d'acord amb els models clàssics.
- L'art té valor per si mateix, no finalitat didàctica.
- Importància de la fama i desig de passar a la posteritat.
- La invenció de la impremta al s. XV en suposarà un impuls definitiu.
Itàlia: origen de l'Humanisme
◊Factors que propiciaren l'aparició de l’Humanisme a Itàlia
-A Itàlia l'estructura feudal i la cavalleria no massa arrelades. Hi trobem ciutats estat (que recorden les polis gregues).
-Predomina una burgesia forta que va imposant la seva mentalitat(molt més racional) i els seus gustos. Els mecenes impulsen l'art.
-Competència entre ciutats per poder econòmic (basat en comerç i nou sistema bancari), social, pel luxe i la bellesa.
-A Itàlia record antiguitat romana era molt fort.
Al segle XIV s'hi van establir pensadors bizantins que fugien dels turcs que van difondre la llengua grega i la seva cultura.
◊-La Itàlia del Renaixement va consistir en un grup de petits estats, la majoria de les quals eren governats
per una ciutat.
-El Renaixement va començar durant el 1300 a les ciutats estat del nord d'Itàlia.
-Florència, Milà, Venècia,Nàpols i Roma van ser alguns dels principals focus de l'humanisme.
El Trecento italià i el dolce stil nuovo (Segle XIV)
◊Apareix a mitjans del segle XIII una nova concepció de la poesia lírica amorosa: el dolce stil nuovo.
-Nou perquè s'allunya de la poesia trobadoresca occitana.
-La dama objecte de l'amor del poeta respon al concepte de donna angelicata.
-És una bellesa pura, de cabells rossos, pell blanca i ulls clars. I sobretot té un component espiritual: la dona és símbol de la perfecció espiritual, que es pot assolir mitjançant l'amor.
-La seva mirada desperta el desig de perfecció moral i ens acosta a la divinitat.
-És una poesia introspectiva, d'anàlisi dels propis sentiments, ja siguin d'angoixa
...