Marco Legal Y Autonómico ámbito Penitenciario

1. La Constitució espanyola

L’article 25.2 de la Constitució espanyola diu textualment:

«Les penes privatives de llibertat i les mesures de seguretat restaran orientades vers

la reeducació i la reinserció social i no podran consistir en treballs forçats. El condemnat que estigués complint pena de presó gaudirà dels drets fonamentals d’aquest capítol, llevat d’aquells que es trobin limitats expressament pel contingut del

veredicte condemnatori, pel sentit de la pena i per la llei penitenciària. En qualsevol cas, tindrà dret a un treball remunerat, als beneficis corresponents de la Seguretat Social, i a l’accés a la cultura i al desenvolupament integral de la personalitat.»

2. El Codi Penal espanyol - Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre

Si s’ha arribat a definir l’ordenament jurídic com a conjunt de normes que regulen l’ús de la

força, es pot entendre fàcilment la importància del codi penal en qualsevol societat

civilitzada. El codi penal defineix els delictes i les faltes que constitueixen els pressupòsits de l’aplicació de la forma suprema que pot revestir el poder coactiu de l’Estat: la pena criminal. En conseqüència, ocupa un lloc preeminent en el conjunt de l’ordenament, fins al punt que, no sense raó, se l’ha considerat com una espècie de constitució negativa. El codi penal ha de tutelar els valors i principis bàsics de la convivència social. Quan aquests valors i principis canvien, també ha de canviar. No obstant això, al nostre país, malgrat les profundes modificacions d’ordre social, econòmic i polític, el text vigent data, en allò que pot considerar-se el nucli bàsic, del segle passat. Així doncs, la necessitat de reformar-lo no es

pot discutir.

A partir dels diferents intents de reforma que s’han dut a terme des de la instauració del

règim democràtic, el Govern ha elaborat el projecte que sotmet a la discussió i aprovació de les cambres. Per això, ha d’exposar, encara que sigui de manera succinta, els criteris en què s’inspira, malgrat que es puguin deduir amb facilitat de la lectura del text. L’eix dels criteris ha estat, com és lògic, l’adaptació positiva del nou Codi penal als valors constitucionals. Els canvis que el projecte introdueix en aquesta direcció són innombrables,

però val la pena destacar-ne uns quants.

En primer lloc, es proposa una reforma total de l’actual sistema de penes, de manera que

permeti atènyer, tant com sigui possible, els objectius de resocialització que li assigna la

Constitució. El sistema que es proposa simplifica, d’una banda, la regulació de les penes

privatives de llibertat, alhora que amplia les possibilitats de substituir-les per d’altres que

afectin béns jurídics menys bàsics, i, d’una altra, introdueix canvis en les penes pecuniàries,

adoptant el sistema de dies-multa i afegint-hi els treballs en benefici de la comunitat.

En segon lloc, s’ha afrontat l’antinòmia que hi ha entre el principi d’intervenció mínima i les

necessitats creixents de tutela en una societat cada vegada més complexa, acollint

prudentment noves formes de delinqüència, però alhora eliminant figures delictives que han

perdut la raó de ser. En el primer sentit, cal destacar la introducció dels delictes contra

l’ordre socioeconòmic o la nova regulació dels delictes relatius a l’ordenació del territori i dels recursos naturals; en el segon, la desaparició de les figures complexes de robatori amb

violència i intimidació en les persones que, sorgides en el marc de la lluita contra el

bandolerisme, han de desaparèixer per deixar pas a l’aplicació de les regles generals.

En tercer lloc, s’ha donat especial relleu a la tutela dels drets fonamentals i s’ha procurat

dissenyar amb especial mesura el recurs a l’instrument punitiu allà on hi ha en joc l’exercici

de qualsevol d’aquells: com a exemple, d’una banda, la tutela específica de la integritat

moral i, d’una altra, la nova regulació dels delictes contra l’honor. En tutelar específicament

la integritat moral, s’atorga al ciutadà una protecció més forta davant la tortura, i en

configurar els delictes contra l’honor de la manera que es proposa, s’atorga a la llibertat

d’expressió tota la rellevància que pot i que ha de reconèixer-li un règim democràtic.

En quart lloc, i d’acord amb l’objectiu de tutela i respecte als drets fonamentals, s’ha eliminat

el règim de privilegi de què fins ara han gaudit les ingerències il•legítimes dels funcionaris

públics en l’àmbit dels drets i llibertats dels ciutadans. Per tant, es proposa que les

detencions, entrades i escorcolls en el domicili que dugui a terme una autoritat o un

funcionari fora dels casos permesos per la llei, siguin tractats com a formes agreujades dels

corresponents delictes comuns, i no pas com fins ara ho han estat, és a dir, com a delictes

especials incomprensiblement i injustificadament atenuats.

En cinquè lloc, s’ha procurat avançar en el camí de la igualtat real i efectiva, bo i intentant

d’acomplir la tasca que, en aquest sentit, imposa la Constitució als poders públics. Malgrat

que el Codi penal no és l’instrument més important per dur a terme aquesta tasca, pot

contribuir-hi eliminant regulacions que són un obstacle per realitzar-la o introduint mesures

de tutela en situacions discriminatòries. A més de les normes que atorguen una protecció

específica davant de les activitats que tendeixen a la discriminació, s’ha d’esmentar la nova

regulació dels delictes contra la llibertat sexual. Amb aquesta regulació es pretén adequar

els tipus penals al bé jurídic protegit, el qual ja no és, tal com ho havia estat històricament,

l’honestedat de la dona, sinó la llibertat sexual

...