Metodologia Del Deporte

METODOLOGIA (CREDIT 10)

TEMA 0: FITXES DE LES SESSIONS

On trobar-les: Pàgina principal escola del treball -> Àgora (a baix a la dreta) -> Departaments -> Activitats físiques i esportives -> C10 Metodologia -> Fitxa sessió alumne.

Recomanació: una sessió per foli!

Exemple de com omplir-la:

Crèdit: 2 (esports individuals) UD (Unitat didàctica): Natació

NA (nucli activitat): Crawl Nº sessió: 5

Objectius: (s0ha d’escriure sempre amb un verd en infinitiu) Millorar la tècnica

Continguts: (noms) exercici, jocs, ... , petada, posicionament cap

Metodologia: (de moment re, ho sabrem mes endavant)

Nº participants: 20 Temps: 40’

Edat: 18-35 Espai: 2 carrils piscina

----

Material: (el que necessitem)

Variacions: (mes fàcil o difícil depenent de l’adaptació dels participants, etc...)

Observacions i control de la tasca: (falta temps, activitat massa curta, necessito mes espai, etc..)

----

Activitat: (explicació de l’activitat)

Gràfic: (dibuixar els exercicis)

Temps: (el necessari en cada part de la sessió, al final han de sumar i donar igual que el temps total de sessió)

Com fer els gràfics? Mirar apunts i documents de gràfics del pc.

TEMA 1. CONCEPTES BÀSICS

Educació física: educació a través del moviment, afectant al global de la persona (físic, mental, social).

Didàctica: L’estudi del procés ensenyança-apenditzatge.

Metodologia: Ciència que estudia els mètodes, sistemes i estils per el desenvolupament ensenyança-aprenditzatge.

Pedagogia: Estudi en general de l’educació.

1.2. Procés de l’ensenyança-apenditzatge

En aquest procés el professor ensenya a l’alumne de nivell inicial, que aprèn i l’alumne te un nivell final.

Sistema o model bàsic d’ensenyança:

- Avaluació inicial de l’alumne.

- Disseny del programa (objectiu, continguts...)

- Selecció de mètodes, estratègies

- Selecció de medis, sessions, tasques...

- Avaluació continua, final

Perquè l’aprenentatge sigui eficaç, s’han de complir cinc principis:

1- Integració: tots els nens s’han de beneficiar de manera igual amb independència de les seves capacitats.

2- Èxit: Si el nen aconsegueix l’èxit en les seves tasques que realitza, estarà mes motivat.

3- Millor coneixement d’un mateix: l’educació física ha de servir perquè el nen es conegui millor, perquè vegi les seves capacitats físiques i dimensió global. IMPORTANT: no ens oblidem mai de explicar-li el perquè al nen. El nen ha de conèixer:

- la seva dimensió física/corporal

- la seva dimensió socio-afectiva

- la seva dimensió cognitiva

4- Principi d’autonomia i emancipació: Mitjançant les nostres sessions, els nens s’han de familiaritzar amb un funcionament autònom, que no necessiten ajuda de ningú. Ni per el treball físic, ni per la presa de decisions...

5- Principi d’especificitat: Estem davant una didàctica amb caràcter lúdic-vivencial. Es un tipus especial d’educació, verbal, no verbal, mes a prop de l’alumne...

1.4. Diferències en ensenyança d’educació física i ensenyança a l’aula

Educació física Aula

Activitat vivencial, psico-fisico-social Només capacitat intel•lectual

Contínuament es manifesta el que s’aprèn, la progressió davant el professor No hi ha exigència contínua de manifestar el que s’aprèn

No es pot amagar la por a manifestar-se en públic Es pot amagar amb facilitat

Difícil simular la participació, es detecta la motivació -es possible simular l’atenció

Resultats son valorats i observats fàcilment Els resultats no es manifesten constantment i obertament

Fàcil comparar resultats Difícil comparar resultats

Interacció professor-alumne, molt rica, verbal, no verbal... Casi sempre verbal

Riquesa d’organització de la classe, espais, activitats Difícil organització (mancança d’espai...)

1.5. Orientacions didàctiques actuals per a l’ensenyança de l’educació física i educació general

- Aprendre mitjançant pràctica activa

- El profe ha de guiar perquè sorgeixi de l’alumne la motivació i les pràctiques

- S’ha de donar preferència als moviments naturals (primer corregir gestos perillosos)

- Promoure la col•laboració i el treball en equip

- Estimular el rendiment no competitiu

- Utilitzar estils que proporcionin l’autonomia de l’alumne

1.6. Concepció final

1. Educació integral: Ha de tenir en compte els aspectes de la persona; físics, mentals i afectius.

- Per la salut: bona alimentació, higiene, no drogues, fer exercici...

- Intel•lectual: coneixement del llenguatge, història, música, art, projectes, il•lusions...

- Afectiva: actituds, valors humans, superar frustracions, acceptar-se, estimar-se, relacionar-se, fer amistats, compartir...

2. Educació per l’identitat cultural: Reforçar la seva imatge (de la terra), arrels, història, sentir-se d’un lloc/territori.

3. Educació per a l’interculturalitat i solidaritat: Fa falta intervenir educativament per a desenvolupar el valor de la fraternitat i la interculturalitat abans de tancar-se.

4. Educació per a la participació i la democràcia: Educar persones compromeses i responsables de l’entorn, justes (que es manifestin si estan en contra d’algo).

5. Educació ambiental: Sensibilitzar a les persones per a descobrir la naturalesa com a un tresor que s’ha de conservar.

6. Educació no sexista:

- Igualtat d’oportunitats entre homes i dones

- S’ha de descobrir a la persona com a tal, amb independència del sexe.

- Amistat entre homes i dones sense que existeixin sumisió ni dependència.

7. Educació integradora de les marginacions i discriminacions:

- No marginar per motius econòmics, culturals, físics, intel•lectuals...

- S’ha de desenvolupar la capacitat afectiva cap als que porten una vida diferent, altres llengües...

8. Educació intergeneracional:

- Cada cop hi ha un sector de gent gran major.

- S’ha de conviure amb ells i relacionar-se.

PRÀCTICA DEL TEMA 1 i 2: CONCEPTES FÍSICS – ORIGEN I EVOLUCIÓ DE LA EDUCACIÓ FÍSICA

A vegades ens porta a:

- Pensar únicament en el rendiment esportiu

...