PLEONASMA

El destí que ens va marcar

El Bertran era un noi de bona vida, mai no li havia faltat de res i, a vegades, semblava que a la seva família sobressin els diners. Tot i que tenia una aparença de persona freda, sense sentiments, no era així, era un noi càlid, tendre, una persona comprensiva i sincera.

Un tarda, anava amb els seus amics passejant, i es van trobar a la cosina d’un d’ells acompanyada de les seves amigues. Les noies no eren precisament de les més riques de la ciutat. Algunes d’elles havien patit la por de que les poguessin desallotjar, i hi havia una en concret, l’Alexandra, que tenia una família molt afectada per els temps de crisi i, algun que altre cop, havia hagut de fer àpats al menjador social.

El Bertran es va fixar en ella, en l’Alexandra, i quan anaven a acomiadar-se, el Bertran va proposar seguir tots plegats el tomb. Les dues colles, molt sorpreses per la idea, van acceptar i decidiren passejar junts.

Quan va tenir ocasió, l’Alexandra va acostar-se al noi i li començà a donar conversa, ja que ella també havia vist una cosa especial en el jove. Van estar parlant durant tota l’estona. Quan va arribar l’hora de dir adéu van quedar que es tornarien a veure al cap de poc. I així va ser, l’endemà el Bertran va trucar-la i quedaren aquella mateixa tarda.

Van estar parlant, rient, passant una molt bona estona i van decidir allargar i anar a sopar junts.

Quan el pare del Bertran va anar a buscar-lo, va conèixer a la noia i es va quedar pensatiu fins l’arribada a casa. El seu fill li va preguntar que li passava, i ell va respondre que no volia que tornés a veure a l’Alexandra, que li era igual que fos una bona noia, no volia que es tornessin a veure perquè no era del seu nivell de vida, i no volia que el nom de la família es veiés afectat. El Bertran, molt empipat, va marxar a la seva cambra i va trucar a l’Alexandra per quedar l’endemà.

Els dos joves es van veure, i el Bertran li va explicar la conversa amb el seu pare a l’Alexandra, però el que realment volia dir-li era que tan li era el que li digués el seu pare, que en el moment que la va conèixer li va agradar i que no volia deixar de veure-la per re. Ella es va emocionar. Va sorgir el seu primer petó.

Des d’aquell dia quedaren, i el pare del Bertran escoltava un pla del seu fill rere l’altra cada dia. Avui he quedat per fer un treball amb el Marc, he d’acompanyar a la Maria a comprar, vaig a visitar al Dídac que està malalt. Escoltava un pla rere l’altre, però mai escoltava el pla de veritat.

Un vespre, el pare del Bertran anava passejant quan va veure al seu fill amb l’Alexandra. Molt enfadat, va trucar-lo i a dir-li que anés immediatament cap a casa. El noi, molt estranyat, va dir a l’Alexandra que havia de marxar, però que aquella mateixa nit la trucaria.

Quan va arribar a casa, el jove es va trobar al seu pare assegut al sofà,

...