Politicas Demograficas

11) POLÍTIQUES DEMOGRÀFIQUES

L’estructura per edats de la població espanyola ha canviat al llarg dels anys. Tanmateix, ha disminuït la població de les generacions més joves en tant q la piràmide de població, pel que fa a la base, s’ha estret. Altrament ha augmentat el volum de la població a partir dels 65 anys ergo aquest és un dels símptomes que ens fan argumentar que la població espanyola és una població envellida. Pel que fa a la població activa, que compren l’edat entre 16 i 64 anys, entre 1959 i 1970 descendeix, tot i que a partir dels anys 90 incrementa. Actualment la població activa està disminuint a causa de la baixa natalitat i mortalitat.

Durant el segle XX, una de les característiques del creixement de la població, és el fet del creixement interanual, ja que aquest no ha estat uniforme; algunes èpoques, com per exemple del 1960 al 1981, la taxa anual creixí exponencial ment, aproximadament superà els 10 per mil, tanmateix en altres etapes com ara la que va del 1981 al 1991 tot just superaven el 3 per mil.

L’evolució de la població espanyola recollida en els censos electorals surten reflectits els esdeveniments històrics que han succeït a Espanya, i que per tant, han alterat la demografia del país. Un dels esdeveniments històrics que va alterar el volum de la població fou la grip que va tenir lloc l’any 1918. Un altre esdeveniment fou la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) que, en conseqüència, va produir un augment de la mortalitat i una disminució de la natalitat. Més del 50% de la població era de sexe femení, quedant el masculí amb un total de 48,5%, una xifra respectivament alta pel fa a les baixes dels homes durant el transcurs de la guerra. Tanmateix, a causa de la guerra es va produir una emigració massiva d’espanyols durant el període de 1959-1975 on es van veure afectades més d’1 milió de persones. En total, el conflicte va suposar aproximadament unes 300.000 persones afectades alterant d’aquesta manera la població i per tant, el creixement d’ella.

En efecte, això suposa un gran canvi durant el transcurs del segle XX. A començament de segle la població catalana prenia un model demogràfic tradicional propi dels països desenvolupats o en vies de desenvolupament; una alta taxa de mortalitat i de natalitat, deixant així l’esperança de vida baixa. La piràmide de població en aquella època era expansiva degut al creixement demogràfic, i adopta la forma de pagoda. Tanmateix, les piràmides poblacionals de final de segle posen en manifest un gran canvi pel que fa a la demografia ja que adopten forma de ceba. Aquesta dinàmica equival a una disminució de les taxes tant de mortalitat com de natalitat. Una de les conseqüències que això comporta és l’augment de l’esperança de vida. Això comporta un envelliment de la població actual, i les previsions constaten que s’accentuï encara més en un futur pròxim.

La disminució de la població provoca que l’ISF es situï per sota del 2’1, és a dir, que la població de les generacions venidores no la pugui reemplaçar. Pel que fa l’esperança de vida, és alta. Una de les conseqüències que això comporta és un envelliment de la població actual, i les previsions és que s’accentuï encara més en un futur pròxim.

Pel que fa al segle XXI, la taxa de natalitat i la fecunditat va augmentar, però a causa de la crisi econòmica en la que està immersa Espanya, des del 2007 ha fet disminuir la natalitat i la fecunditat. La taxa de mortalitat és baixa en tant que l’esperança de vida és elevada. Per tant, la piràmide de població és de tipus intermitja. La base (que equivaldria a la natalitat) i la part superior (que equival a la mortalitat) són estretes. Per altra banda la zona adulta, concretament la població nascuda entre el 1969-1978 ocupa un volum significant de la població. Això és degut a que és la generació del baby boom, per tant, durant aquest període, la taxa de natalitat va incrementar exponencial ment. A més de la generació del baby boom també hi ha un increment de la població a causa de la immigració a partir del 1999. Una altre característica d’aquesta població és la franja d’edat que comprèn entre 70-74 anys ja que en aquesta franja la població és inferior i això és degut a que correspon a la falta de naixements derivada de la postguerra i de la guerra civil. Aquesta demografia de la població espanyola és pròpia d’un país desenvolupat i correspon a la 5a fase del Model de Transició Demogràfica.

Pel que fa a la distribució de la població dins l’estat espanyol és molt desigual degut a que la major part de la població es troba a ciutats localitzades a les façanes marítimes i les seves àrees més properes, quedant per tant la regió de l’interior poc poblada. Les ciutats des dels anys 60 són els territoris que més població acumulen, un 78% de la població viuen en nuclis urbans. Conseqüentment aquest fet ha generat la infravaloració dels municipis rurals (aquells que no superen els 10.000 habitants). Aquests ocupen les 4/5 parts del territori espanyol, però tan sols la ¼ part de la població. Tanmateix, els municipis urbans (aquells que es componen per més de 10.000 habitants) són ocupats pel 39,65% de la població, en un territori que ocupa un 3% de la superfície total de l’estat espanyol. La província més poblada és Barcelona en tant que hi ha una gran diferència entre ella i les altres.

Pel que fa al volum de la població espanyola, durant els darrers anys a patit una disminució de la població a conseqüència de la crisi econòmica, l’excepció que confirma la regla fou el 2012 quan tant el volum de la població espanyola com la catalana van arribar a xifres rècords. Actualment el volum de població total d’Espanya és 46.725.164 on Catalunya representa un 16,1% de la població total de l’estat espanyol. Pel que fa a Catalunya, és la segona Comunitat Autònoma amb més població de tot l’estat espanyol. La densitat de població és força elevada, aproximadament uns 212 habitants per quilòmetre quadrat, lleugerament elevada de la densitat mitjana espanyola, que oscil•la als 86 h/km^2. El volum de la població catalana està disminuint

...