Preludi de traspàs

n Miquel Garrigues s’ha adonat que la mort li arriba a qualsevol persona de forma inesperada. Sap que de la mateixa manera li pot arribar, però abans que això passi, demana al seu amic Miquel Dalmau que l’ajudi a escriure una carta per a la Senyora Mort.

En aquesta carta explica que ell havia estat barquer, un ofici que s’havia realizat tota la seva familia, de generació en generació, i que ell havia estimat molt la seva feina. Però el seu ofici va acabar quan es va construir un pont per travessar el riu Ebre.

Encara que somiava a recuperar la seva feina, mai va poder ser, i no va tenir més remei que fer el dur ofici de miner.

Un dia va anar a l’apotecari a comprar una medicina, i el senyor Honorat, que el va atendre, va dir-li que volia ensenyar-li una cosa perquè li donés la seva opinió. Així doncs el senyor Honorat li va ensenyar un quadre que ell mateix havia pintat, on es veia representada l’escena de Caront, el cèlebre barquer de l’inframon, que transportava les ànimes d’una banda a l’altra del riu, que representava el pas a l’altra vida.

Mirant això, en Miquel Garrigues va tenir la idea d’escriure una carta a la Senyora Mort on li exposava la seva el seu desig en passar a l’altra vida: volia ser barquer en el més enllà, quan li arribés l’hora, per tal que el barquer Caront, que ja es veia gran, pogués descansar i ell recuperar el seu estimat ofici. (Resum fet per Jaritza Martínez)

8. Preludi de traspàs

El conte està narrat pel nét de la protagonista. A la protagonista, és a dir, a la seva àvia, li queda poc temps per anar-se’n a l’altre món.

Tot el seu aspecte diu que ella té moltíssima por de la mort. Ningú no en sabia la causa exacta, d’aquesta por, fins que la bona memòria de la tieta Ramona, que sempre ho sabia tot i se’n recordava de tot, ens va referir com va començar tot. Feia anys que l’avi, el marit de la protagonista, havia plantat una figuera al pati, encara que l’àvia no estigués d’acord amb la seva decisió, ja que només hi veia aspectes negatius: la figuera taparia el sol i no permetria estendre la roba, les seves arrels farien malbé la casa, etc. L’àvia mai no ho va oblidar i va guardar el seu ressentiment durant molts anys, fins al dia de la mort del seu marit, en què ella la va tallar sense pensar-ho.

Aquesta era la raó per la qual l’àvia tenia tanta por de la mort, Temia la trobada amb el seu marit, l’avi, que l’estaria esperant demanar-li comptes. (Resum fet per Anastasiya Kulyabina)

10. Un enigma i set tricornis

Aquest relat comença amb una ordre de centrar totes les forces de l’ordre a la vila perquè vigilin i actuïn contra alguna cosa que no s’acaba d’esmentar. Tant és així, que el cronista ens explica com la gent de la vila, alterada, para atenció a no parlar de certs temes en públic i, fins i tot, amaga la cotorra

...