Questionari GATTACA.

[pic 1]

GATTACA

DISCRIMINACIÓ GENÈTICA

[pic 2][pic 3]

[pic 4]

ÍNDEX

1.  Introducció
2.  Resolució de les qüestions
3.  Conclusió

[pic 5]

GATTACA

1. Introducció

Primerament cal dir que el visionat d’aquesta pel·lícula s’ha realitzat amb l’objectiu d’assabentar-mos com d’importat és la dignitat de la persona, l’entorn que el rodeja i per suposat el paper del genoma en la seua conducta i a més a més en el seu futur.

Es tracta d’una pel·lícula en la que es veuen temes relacionats en la dignitat humana, el projecte personal... Però els aspectes que més criden l’atenció són: la influència que te la societat sobre la idea de la perfecció dels individus, i la discriminació a aquells que són considerats “no vàlids”

Per tant, es poden observar contradiccions de valors i opinions respecte al tema que es tracta, ja que hui en dia, es dona molta importància al projecte de vida de cada individu.

1. Resolució de les qüestions

1. Hi ha un dret a tindre fills?

Podem dir que no existeix –de manera física- el dret a tindre fill, però sí que existeix el dret a tindre família, per tant es podria dir que si que existeix el dret a tindre fills.

Podem destacar, com en alguns països com Xina, aquest dret ha sigut limitat (a 1 fill per família) per l’Estat, ja que pateixen un problema de superpoblació.

2. Pot veure la decisió de tindre fills com una elecció més del consumidor, sotmesa a la raó calculadora o és quelcom distint? El fill és un do o una mercaderia?

Principalment en la pel·lícula podem observar que la decisió de tindre fills sí que es tracta d’una elecció del consumidor sotmesa a la raó calculadora, és a dir, els pares elegeixen quines característiques volen que tinga el seu fill, el fan a mesura del seu gust.

La majoria dels fills -en la pel·lícula Gattaca- podrien ser definits com a mercaderies perfectes, creades amb tal característica per tal d’aconseguir la vida i el futur “perfectes”.

S’han de distingir aquelles persones -dintre de la pel·lícula- que per el contrari decideixen deixar al fill a la sort de la vida i que així tinga el seu propi projecte de vida, ja que en aquests casos no ens referiríem als xiquets com a mercaderies.

3. La fecundació in vitro suposa la conversió del fill en producte? És lícit sotmetre al ser humà a un control de qualitat? Atenta això contra la dignitat humana?

Cal diferenciar la situació de la dona o família en la que es realitze la fecundació in vitro, ja que com és el cas de moltes famílies que no poden tindre fills de manera natural, aquest és l’últim recurs que els queda per aconseguir-ho. Però també trobem a altre persones/famílies que utilitzen la fecundació in vitro per tal d’evitar certs trets i malalties en el seu futur fill.

Llevat açò, en la meua opinió tant una situació com l’altra són negocis, en els quals s’intercanvia un producte –en aquest cas un fills- per diners.

Podem dir que si que és lícit realitzar controls de qualitat als individus ja que tant en la vida real, com en el nostre cas de la pel·lícula es realitzen de manera continua, però açò no lleva que siga un procediment que atempte contra la dignitat humana.

Per tal d’explicar un poc el terme de dignitat, la qual vegem atemptada en  ambdós situacions, cal distingir entre la dignitat externa i a interna. La primera exigeix que la societat respecte la forma de vida elegida per cada individu, mentre que la segon garanteix una sèrie de drets universals i innats de l’individu els quals no poden ser manipulats.

4. Què és més important en el ser humà la genètica, l'ambient natural i social o el projecte de vida? Estem determinats pel nostre genoma? La violència obeeix a causes genètiques, a factors ambientals o a falta de projecte? Està el ser humà determinat o és possibilitat?

Per una banda, en el cas de la pel·lícula el més important és la genètica que es elegida des de el principi i l‘ambient natural i social que condiciona la vida de l’individu. Però podem dir que el projecte de vida no és important perquè es troba condicionat i no tens l’opció d’elegir-lo.

Per exemple Gerom estava guiat per la seua genètica, mentre que Vincent es guiava pel projecte de vida, i pels seus objectius. A partir del procés de modernització es va donar més importància a la realització personal i per tant la societat posa més èmfasi als objectius d’autorealització.

Per altra banda, actualment es considera que l’ambient és un dels factors més important en el condicionament de conducta humana, per això encara que estem determinats pel nostre genoma l’ambient influeix en la conducta principalment. Així aquest aspecte s’investiga en molts cassos mitjançant estudis entre bessons, adoptats i estudis d’associació familiar.

...