RELACIONS ENTRE DESENVOLUPAMENT I EDUCACIÓ

TEMA 1: RELACIONS ENTRE DESENVOLUPAMENT I EDUCACIÓ[pic 1]

1. El desenvolupament com a procés necesari o com procés mediat per l’educació.

Que entenem per desenvolupament?

Entenem el desenvolupament com un procés de canvis que pateixen totes les persones al llarg del cicle vital en diferents àrees.
Quan parlem d'àrees ens referim a l'àrea física i psico-motora, l'àrea social, àrea afectiva emocional i relacional, la cognitiva i la personalitat.

Que entenem per practica educativa/ educación?

No ens referim només a la pràctica educativa escolar o aquella que és més reglada, sinó que parlem de pràctica educativa en sentit ampli (grups d'iguals, la família, el barri, la unitat, els mitjans de comunicació...).
És una pràctica sociocultural que té la finalitat de provocar canvis en les persones, pot prevenir del context familiar, social, escolar, etc. No necessàriament canvis cognitius. És un element extern.

Que provoca el desenvolupament psicologic a les persones?

L’entorn (amistats, cultura, el lloc on es viu), l’educació, l’experiencia…

Relació entre desenvolupament i educació:

Hi ha dues perspectives que intenten esbrinar si el desenvolupament de les persones, els canvis que es produeixen en les persones, tenen relació o no amb pràctiques educatives en les quals els subjectes en desenvolupament estan immersos. Hi ha dos posicionaments al voltant d'això:

• El desenvolupament com a procés  necesari per l’educació:

Entenem el desenvolupament com un procés de canvis, però que és necessari per a l'educació. Defensa la idea que necessitem una sèrie de característiques que apareixen de forma natural i espontània per poder accedir a certes pràctiques educatives.

Estem considerant que el desenvolupament és un procés de canvis en diferents àrees de les persones, però que són canvis irreversibles i duradors al llarg del temps.
Són una sèrie de canvis que a més a més, succeeixen a tots els membres de l'espècie humana, són universals, per tant, es dóna a totes les persones de la mateixa manera i succeeixen de manera natural, espontània i inconscientment.
És un tipus de canvi que va de dins les persones cap a fora, és a dir, ja ens vénen donats genèticament. Amb el nostre comportament traiem aquestes característiques fora de nosaltres, passa de ser de dins cap a fora a intern, individual, a externalitzar-lo.
La genètica té un pes molt gran.

Com a exemple bàsic des del punt de la psicologia, serien les aportacions de Jean Piaget, que és un psicòleg que va desenvolupar la teoria genètica del desenvolupament i que defensa el desenvolupament per estadis. Ens diu que per cada estadi del desenvolupament de les persones, hi han d'assolir una sèrie de cites.

Si no s'aconsegueixen aquestes cites, vol dir que estan en l'estadi anterior
Aquesta perspectiva ens diu el mateix, diu que necessitem certes característiques per accedir a pràctiques educatives.
Des del punt de vista d'aquesta perspectiva si el nen no assoleix certs coneixements el que s'ha de fer és esperar, com que encara el nen està a l'estadi anterior, no disposa de les característiques necessàries per accedir a aquesta pràctica educativa el que s'ha de fer és esperar al fet que el nen per convulsió espontània el nen disposi de certes característiques que li permetran assolir el coneixement (ex. Llegir).

Des d'aquest punt de vista, l'educació no té res a fer, de fet, si hem d'esperar, no hem de fer res. No  s'ha d'interferir en el desenvolupament natural de l'infant.

L'escolarització obligatòria està estructurada d'aquesta manera, per cursos en funció de l'edat i l'estat maduratiu de l'infant.

• El desenvolupament es un proces mediat per la educacio:

Defensa que el desenvolupament és un procés mediat per l'educació, s'entén que aquest procés de canvis que es dóna al llarg del cicle vital en les diferents àrees des d'aquest punt de vista, s'entén que està mediat, hi ha influencia de factors externs, en aquest cas, de pràctiques educatives.
No necessitem una sèrie de característiques determinades per accedir a pràctiques educatives, sinó que és gràcies a la participació en practiques educatives que ens desenvolupem.

El desenvolupament no és un procés necessari per a l'educació, sinó que és un procés mediat per pràctiques educatives, mediat socialment i culturalment. El desenvolupament a les persones es dóna en funció del context cultural on estan immersos, aquí intervenen costums, pensaments, creences, ideologies, tots els elements que validem en cadascuna de les cultures que existeixen.
Des d'aquest punt de vista, el desenvolupament no es dóna de manera lineal, universal, unidireccional, sinó, és evident que naixem amb una sèrie de característiques predeterminades genèticament, no neguem la genètica des d'aquest punt de vista, però aquestes característiques són modificables gràcies a l'exercici de la influència educativa, de les pràctiques educatives. La interacció d'altres persones amb altres persones més expertes, entre iguals, la participació en practiques educatives familiars, socials, de mitjans de comunicació, etc, tenen un paper decisiu en el desenvolupament de les persones.

El fet de participar en una pràctica educativa com a tal no assegura un desenvolupament òptim.
Malgrat que entenem que el desenvolupament està mediat per l'educació i l'educació esdevé des d'aquest punt de vista un motor de desenvolupament, és a dir, permet estirar del desenvolupament, no sempre pel simple fet d'estar immersos en una pràctica educativa ens permet desenvolupar-nos bé o millor.

Com a referent en aquesta percepció tenim la teoria sociocultural de Vygotski. Era un psicòleg que parlava de la importància de la interacció i de la relació entre persones per tal d'afavorir el desenvolupament, ell deia que sí que disposàvem de certes característiques innates, però que gràcies a la nostra participació en contextos educatius i socials podíem incorporar coneixements i millorar el nostre desenvolupament, per tant tenia aquesta idea del desenvolupament com un procés mediat per l'educació, a més, li donava molta importància al llenguatge.

...