Sol ixent. Impressió, de Monet

Sol ixent. Impressió, de Monet

1. Classificació de l’obra

Sol ixent. Impressió -en francès Soleil levant. Impression- és un quadre, del pintor francés Claude Monet, que va donar nom al moviment impressionista, tal i com el títol de l’obra ens indica. És una pintura realitzada a l’oli sobre tela l’any 1872. El tema representat és un paisatge: una vista del port de Le Havre, amb la boirina del matí que comença a escampar. Les seves mides són 48x63 cm. i actualment es troba al Musée Marmottan-Monet, a París.

2. Vida i obra de l’autor

(vegi’s el llibre de text)

2.1 Antecedents i influències

L’obra de Monet està influència principalment per l’escola Barbizon i per l’obra del paisatgista romàntic anglès William Turner. D’aquest, Monet va recollir l’intent de representar en les seves teles la sensació vaporosa de l’atmosfera i les variacions de la llum, eix principal en la seva obra.

Monet va deixar com a llegat el trencament amb el sistema representatiu i perceptiu tradicional. La seva experimentació va servir com a base per a les revolucions postimpressionistes i avantguardistes posteriors. La influència de Monet es pot veure en diversos artistes moderns: les gruixudes textures de color de Jackson Pollock recorden les obres tardanes de Monet; la sèrie "Flors" de l'artista pop Andy Warhol es va inspirar en la sèrie de quadres de nenúfars de Monet...

4. Temàtica

Sol ixent. Impressió mostra una vista, a la sortida del sol, del port de Le Havre, on Monet va passar la seva joventut.

5. Anàlisis formal

Sol ixent. Impressió és una obra realitzada a l’oli sobre tela mitjançant pinzellades lliures, ràpides i directes que donen una sensació d’instantània improvisació, fent, doncs, que l’obra sembli un esbós.

Sobre un fons nebulós gairebé costa apreciar els vaixells mercants del fons o les xemeneies fumejants del port. Els petits bots o la resolució del fons mitjançant simples pinzellades grises ens mostren l’interès per captar l’instant de l’escena i la poca importància que Monet donava als detalls. Sobre aquest conjunt, a la dreta, el sol, representat per una petita rodona ataronjada, il•lumina les tranquil•les aigües marines i, apropant-se a l’espectador, les petites embarcacions de rem.

Respecte als colors, predomina el blau grisenc de la boira, que embolcalla tota l’obra, contrastant amb el color ataronjat del sol i el seu reflex lumínic. Aquesta tècnica, anomenada llei del contrast simultani, descoberta pel químic Eugène Chvreul, diu que la juxtaposició de dues tonalitats complementàries fa que la intensitat de totes dues sigui més gran, cosa que permet abandonar el sistema tradicional del clarobscur.

D’estil impressionista, l’autor ens deixa un pintura no gens influenciada per la imaginació

...