VINYETA CACIQUISTA DE L'ESQUELLA DE LA TORRATXA.

[pic 1]VINYETA CACIQUISTA DE L'ESQUELLA DE LA TORRATXA

La imatge que anem a comentar és una vinyeta publicada el 1905 a l'Esquella de la Torratxa, revista setmanal satírica, republicana i anticlerical, fundada a Barcelona el 5 de maig de 1872.

És una imatge que podem situar a la segona fase de la restauració borbònica, la que coneixem com la crisi de la restauració que va coincidir amb el regnat d'Alfons XIII (1902-1931).

Al·ludeix a la pràctica caciquista del sistema canovista, un sistema que tractava de tornar al règim anterior al Sexenni revolucionari. Cànovas veia necessària una nova Constitució moderada i flexible, que establís unes "regles de joc" obertes, per recollir en el seu si a totes les branques del liberalisme, que evités els pronunciaments i mantingués un ordre polític i públic estable. La idea fonamental del sistema canovista era la sobirania compartida entre Rei i Corts. El sistema canovista es basava en el bipartidisme amb l'existència de dos grans partits, el partit liberal conservador que tenia com a líder Antonio Cànovas, i el partit liberal fusionista el líder del qual fou Pràxedes Mateo Sagasta. Aquests dos partits eren els anomenats els partits dinàstics i eren els que es tornaven el poder ,mitjançant el torn pacífic, a la manera anglesa; deixant de banda altres partits com els carlistes, republicans o anarquistes, que no acceptaven la dinastia o la monarquia. Aquesta alternança en el poder tenia com a marc legal la Constitució de 1876, i es el que es coneix com a turnisme, pràctica per la qual la alternança dels dos partits dinàstics estava pactada i decidida per endavant. Per tant, el que determinava els canvis de govern no eren els resultats electorals, sinó que un cop acordat el canvi de govern el rei convocava eleccions, i aquestes, convenientment manipulades mitjançant el caciquisme, asseguraven una victòria electoral al partit al qual li tocava governar. La manipulació electoral (caciquisme) assegurava que el govern estigués en mans dels dos partits dinàstics, cosa que asseguraven els interessos de la oligarquia. Els altres partits podien presentar-se a les eleccions però davant el mur del caciquisme, era impossible que poguessin obtenir una representació suficient com per posar en perill el sistema i la hegemonia dels més poderosos.

L'entramat caciquista es va convertir en la base del sistema, aquest utilitzava una sèrie de trampes legals: compra de vots i coacció dels votants, designació prèvia dels candidats (encasellat), falsejament de les actes i de les llistes electorals (tupinada), que és el que mostra la imatge comentada.

...