Waiting For Godoy

Esperando a Godot

Vaig a parlar d’una obra que es titula “Esperando a Godot” , escrita per Samuel Becket, i la qual va forma part del teatre absurd. L’obra va ser escrita al 1952 i continua essent una gran obra mundialment famosa.

A l’obra apareixen dos “vagabunds”, Vladimir i Estragon. Al primer acte esperen a un camí la aparició de Godot, amb el qui pareixen haver quedat. Durant l’espera, apareixen Pozzo i el seu esclau Lucky, (el qual esta amarrat al seu amo amb una corretja i quan no esta al seu servici baveja i l’únic moment de lucidesa es quan el seu amo li diu que pensi) i mes tard un xicot que els fa arribar el missatge de que Godot no vindrà eixe dia, i que ho farà quasi amb tota seguretat al dia següent.

El segon acte segueix la mateixa trama, amb la diferència de que Pozzo s’ha tornat sense saber perquè cec. El xicot, arriba per anunciar que Godot tampoc apareixerà eixe dia.

Mentre que passen totes eixes coses els protagonistes pensen en anar-se, penjar-se a l’arbre del costat, tenen fam…

El final del llibre es que Godot mai apareix i ells es queden esperant-lo.

Es un obra que no em va agradar gens ni mica, ja que no s’arriba a conèixer be als personatges, solament els coneixem a un moment puntual de la seua vida, es tot molt confós. Se que forma part del teatre absurd, però es un gènere que no m’agrada perquè no te ningun sentit , no es un obra entretinguda, fan coses il•lògiques per això suposi que serà bona al seu gènere, però a mi personalment no m’agraden les obres que em deixen pensant “i ja esta?” “ ja s’ha terminat?”. Es un obra que no evoca ningun sentiment en mi mes que el desconcert, i pensi que els bon llibres i obres han de evocar-te mes que un sentiment com aquest.

...