Xerrada Pressupostos Participatius

XERRADA SOBRE PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS

La democràcia va més enllà del poder votar cada 4 anys.

“VIDEO EXPERIENCIA A BRASIL, PORTO ALEGRE”

Porto Alegre és la capital de l’Estat de Rio Grande do Sul. Té 1.290.000 habitants i esta situada en el centre d’una regió metropolitana de 3 milions d’habitants. Fins els primers anys de la dècada dels 80, Porto Alegre va experimentar un accelerat procés de creixement de la seva població, que juntament amb una forta concentració dels ingressos, va generar una gran inestabilitat i que va deixar a una tercera part de la població en zones perifèriques de la ciutat sense infraestructures urbanes.

El pressupost participatiu és un mecanisme de democràcia directa, on els ciutadans poden influir sobre pressupostos públics. Són recursos públics, i el poble és qui vota i administra.

El pressupost participatiu no depèn de l’alcalde, ni del secretari...sinó del poble i de les seves preferències i necessitats. És un mecanisme que s’ha expandit pel món, però el sistema inicial que va començar a Brasil s’ha corromput, a Brasil era la gent del barri qui parlava. La seva expansió ha patit canvis, ja que els votants de les propostes són nombrades per l’alcalde, llavors ja no és el poble qui parla.

La primera experiència de pressupost participatiu (Orçamento Participativo) va néixer a la ciutat de Porto Alegre (Río Grande do Sul, Brasil) l'any 1989 després de l'accés al poder del Partido dos Trabalhadores (partit de treballadors, creen un partit i guanyen les eleccions). Es troben amb les arques fallides, i volen donar al poble serveis, per això plantegen fer un canvi. En un context de fortes desigualtats socials i escassetat de recursos, el nou govern municipal no podia fer front a totes les necessitats de la població ni donar resposta a les expectatives que havia creat entre els més desafavorits. Calia marcar les prioritats d'acció i, per a fer-ho, va comptar amb la societat civil fortament organitzada, donant la paraula als moviments socials.

A través d' un sistema assembleari, es va crear una estructura que permetés a la ciutadania decidir com calia distribuir la despesa municipal. La gent prioritza les seves necessitats amb els pocs recursos que tenien. L'objectiu principal del pressupost participatiu a Porto Alegre se centrava en la justícia social: donar poder als qui no en tenen ( empowerment ) i aconseguir que les necessitats dels més desvalguts, sovint oblidades, passin a un primer pla (inversió de prioritats). Els tècnics municipals són contractats perquè dinamitzin les participacions. Es recull informació sobre com funciona aquest sistema a cada barri.

A l’any 94 s’adonen que només representen als pobres i es replantegen com poden fer participar a la classe mitja. Per això fan assembles temàtiques (salut, habitatge, educació...)

A Brasil, un nou govern vol treure el procés participatiu però no ho aconsegueix.

L'experiència continua vigent, tot i que el canvi de govern municipal l'any 2004 ha introduït modificacions substancials en el procés i els objectius.

A Espanya, alguns llocs van copiar el pressupost participatiu però va tenir els seus problemes. Aquí no funciona perquè a Brasil les necessitats a cobrir eren molt bàsiques i això els motivava a participar. A Brasil inventen un sistema de prioritats amb diversos criteris.

Barri més pobre tindrà més pressupost, i el menys pobre tindrà menys.

Si hi ha més participació es cobriran més necessitats.

Es planteja un cicle amb 2 idees: - control.... i ........

1. ASSAMBLEA PREPARATÒRIA: La gent explica per territori les seves necessitats per temàtiques. Encara no es vota, només s’exposa.

2. ASSAMBLEA FORMAL, 1 REPRESENTANT: La gent vota 3 temes prioritaris. Priorització entre 17 temes tancats, escullin 3 del 17 possibles. Es com una segona ronda.

3. Cada tema i barri tindran els seus diners.

4. La gent ha de presentar propostes

5. El seguiment d’obres municipals, etc

(El sistema de Pressupost Participatiu s’ha corromput perquè abans tothom podria presentar-se al claustre i ara s’ha “blindat” i ha posat moltes normes, per exemple, que els ciutadans no poden presentar-se al claustre sinó han participat durant 8 anys seguits a les assemblees, 80% de participació...)

6. Millora de procés (avaluació, revisió...)

Lo important és que s’ha generat justícia social a Brasil. La institucionalització de les assemblees, ha fet que es perdi força la participació del poble.

Aquesta població ha estat històricament oblidada per tots els governs municipals anteriors. El 1989 hi havia una enorme quantitat de persones que vivien en barris il • legals de la ciutat, sense clavegueram ni carrers pavimentats, i les barraques no tenien aigua potable. Això suposava una enorme deute dels poders públics amb una part molt important de la població. Quan es va iniciar el sistema de Pressupost Participatiu es va poder comprovar que algunes persones havien estat lluitant per aconseguir un sistema de clavegueram o el pavimentat dels carrers durant més de 30 o 40 anys.

El Govern totalment centralitzat i no democràtic era un obstacle insalvable per establir una relació de transparència amb la societat. L'Ajuntament decidia les inversions, deixant a la població totalment al marge del procés, i les seves prioritats eren molt diferents de les d'una part molt important de la població.

A més d'això, la ciutat s'enfrontava a un desequilibri financer i administratiu de naturalesa estructural. Els ingressos de l'Ajuntament provinents dels impostos, eren completament desequilibrats i insuficients per pagar ni tan sols una mínima part de les obres públiques que s'havien de realitzar per equilibrar el creixement de la ciutat i començar a pagar el deute social contret amb els milions de ciutadans que vivien en la misèria.

El 1989, quan va començar a funcionar el sistema de Pressupost Participatiu, aquest es va enfrontar a una difícil situació que, a més de la novetat del sistema, va aconseguir una modesta participació de la població. El 1990, la participació es va mantenir molt restringida, especialment per les dificultats de finançament que l'Ajuntament travessava. A partir d'aquest moment, quan la ciutat va recuperar la seva capacitat d'inversió, gràcies a una profunda reforma fiscal, el Pressupost Participatiu rebre un fort impuls. El Govern va començar a tenir fons per abordar les demandes i la població va començar a sentir ia veure amb els seus propis

...