Comentario Libro Cómo Hacer Que Funcione La Globalización / Stiglitz, J. (2007)

A partir de la lectura del llibre i tal i com tots en major o menor mesura coneixem, se’ns presenten diverses visions en relació a l’abast de la globalització.

Depenent del punt de vista o de les situacions, veiem que existeixen arguments a favor o en contra d’aquest procés. Siglitz proposa solucions dels problemes més urgents de la societat global a partir d’una crítica cap al model i proposant un canvi en el seu concepte. Es planteja la part positiva del procés raonant les noves i beneficioses possibilitats que ens ofereix aquest entorn i a la vegada la crítica a la manera en la que és administrat per part dels Estats, les corporacions, els països i, de forma aprofundint, dels seus participants.

En relació a les organitzacions econòmiques internacionals s’analitza com la forma de gestionar la globalització està basada en unes actuacions i una administració no global, sinó protegint i afavorint una sèrie d’interessos dels països desenvolupats.

Entre aquests interessos s’inclourien tant els de caire polític, com els particulars de grups econòmics específics, passant per qüestions de medi ambient i funcionament de mercats financers. Les línies d’acció estan freqüentment basades en la submissió dels països vers els interessos d’una sèrie d’organitzacions.

Les polítiques d’actuació en relació a l’ajut cap a països en vies de desenvolupament ha estat moltes vegades errònia respecte a les possibilitats d’integració al procés, com en el pagament de deute o l’atorgament de préstecs, desembocant sovint en l’empitjorament en la distribució econòmica i en l’ús d’eines poc justes i poc basades en accions i labors socials.

Es dissenyen i apliquen polítiques econòmiques equivocades, estereotipades i obsoletes sense tenir en compte la disparitat i les diferències entre territoris. Polítiques injustes cap a països en vies de desenvolupament als quals els implica més dificultats de les necessàries la possibilitat d’arribar a aconseguir el gaudi de la globalització.

Conseqüència d’aquest fet es produeixen diferències fortes en relació als seus efectes sense aconseguir un benestar de forma general. Es situa a molts països en alts nivells de vulnerabilitat econòmica, social i cultural, tant actualment com en el futur. Així mateix, s’incrementa la diferència entre països rics i pobres i inclús dins els mateixos països, a nivell de territoris més afavorits i perifèries, en relació a la probabilitat de que empreses s’estableixin en determinades àrees.

En determinats casos, es destinen recursos en zones on hi ha establertes infraestructures comunicatives i de serveis amb exigències més baixes respecte al que podrien ser, per exemple, lleis mediambientals o normatives locals.

La globalització en la seva situació actual, ocasiona una sèrie de desequilibris en els seus resultats, tant en relació a països rics i països

...