Comprendre el paper de l'Estat i de la societat civil

PAC5.  Comprendre el paper de l'Estat i de la societat civil

1. Explica els diferents tipus de polítiques predistributives existents, segons l'àmbit sobre el qual s'actuï (argumenta-ho en 10-20 línies).

Segons Barragué (2018), les polítiques predistributives poden agrupar-se en les següents

categories, en funció de l'àmbit sobre el qual s'actuï:

• Polítiques de mercat de treball: creació d'ocupació de qualitat, equitat salarial, fixació d'un salari mínim, condicions dignes de treball, processos de negociació col·lectiva, lleis de protecció de l'ocupació, enfortiment dels sindicats, incentius per a l'emprenedoria o inspeccions de treball efectiva.

• Polítiques educatives: que garanteixin l'accés universal a totes les etapes acadèmiques i la formació continuada dels treballadors o la posada en marxa de programes educatius destinats a garantir les segones oportunitats en edats adultes.

• Polítiques de mercat: aprovació de lleis antimonopoli, de regulacions que impedeixin l'extracció de rendes per part de determinats grups amb major poder de mercat o de negociació, de normes que regulin sectors estratègics i l'accés a determinats béns bàsics com l'habitatge (regulació dels lloguers i dels preus d'habitatge), d'una renda bàsica universal (vegeu el requadre a continuació) o l'alliberament d'alguns actius (reforma agrària, nacionalització, expropiació, etc.).

• Polítiques inclusives i antidiscriminació: destinades a visibilitzar i corregir situacions d'exclusió social que limitin les oportunitats de determinats grups per motius de classe, gènere, raça, religió, orientació sexual, edat o qualsevol altre factor que impedeixi la seva plena integració en la societat. Especialment rellevants seran les regulacions que garanteixin la participació d'aquests col·lectius en la vida política, econòmica, laboral i social i les campanyes de sensibilització i capacitació en els espais educatius (formals i informals) i en els mitjans de comunicació.

1. Sintetitza les principals característiques dels diferents models d'Estat del Benestar, segons el criteri polític (argumenta-ho en 10-20 línies

Segons el criteri polític, poden identificar-se quatre models diferents d'Estats del Benestar:

a) Model anglosaxó o liberal: característic dels països europeus anglosaxons, Austràlia, el Canadà i els Estats Units, el model anglosaxó considera la pobresa com un problema individual, concebent a l'Estat com l'últim recurs per a garantir les condicions mínimes de l'individu.

b) Model continental o bismarkià: característic de països com Alemanya, Bèlgica, Àustria, França o Holanda, el model continental vincula els drets socials al treball i a la família, reforçant l'estratificació social i la família tradicional.

c) Model nòrdic o socialdemòcrata: característic de països com Suècia, Finlàndia, Noruega o Dinamarca, concep la pobresa i el benestar com una responsabilitat que ha de ser assumida pel conjunt de la societat, la qual cosa situa a les polítiques predistributives en el centre del model i eleva el nivell protecció social i redistribució.

d) Model mediterrani o meridional: propi de països com Grècia, Itàlia, Espanya o Portugal, el model mediterrani es caracteritza pel seu desenvolupament tardà, el paper central de la família –en detriment de l'Estat- i per la vinculació de la major part de la protecció social al treball.

1. Explica els antecedents de l'Estat del Benestar a Alemanya i Gran Bretanya (explica'l en 10-20 línies).

Els tres programes considerats precursors de l'estat del benestar són:

a) Programa d'assegurances socials impulsat per O. V. Bismark a Alemanya: basat en el manifest de Eisenach de 1833, 1834 i 1839, Bismark va impulsar un programa d'assegurances (de malaltia, accident i jubilació) que si bé memaron el poder adquisitiu dels salaris cobria els principals riscos als quals s'enfrontaven els/as treballadors/as alemanys.

b) Plans Beveridge al Regne Unit: la greu situació de postguerra va aplanar el camí a les idees presentades per W.H.Beveridge -prèviament rebutjades- en 1942 i 1944. En els seus informes, l'economista i polític britànic fixava les bases per a instaurar un sistema públic de seguretat social, en plantejar un sistema d'assegurances amb caràcter universal i finançat parcialment pels treballadors.

1. Explica les diferents posicions que protagonitzen l'actual debat sobre pensions a Espanya i les implicacions que les mateixes poden tenir en l'evolució de la desigualtat al país durant les pròximes dècades (màxim 2 pàgines).

Actualment, podem identificar dos models principals de finançament de les pensions:

a) Sistema de repartiment: en el qual els treballadors en actiu paguen les cotitzacions a l'Estat i, amb aquestes, es paguen cada any les prestacions anuals als pensionistes. Hi ha cert grau de solidaritat entre grups i persones.

b) Sistema de capitalització: en el qual els treballadors en actiu o les persones que vulguin cotitzen als ens financers. Les cotitzacions s'acumulen fins a arribar a l'edat de jubilació i les pensions es paguen amb aquest capital acumulat i els beneficis obtinguts amb aquest. Cada persona rep, per tant, el que acumula.

...