Comunicació política Comunicació política i institucional

Comunicació política

Comunicació política i institucional

Raül Flores - raulflores@ub.edu

Avaluació continuada:

• 20%: Actualitat → 10 preguntes (18 d'octubre)
• 30%: Exercici Pràctic → (finals de novembre)
• 50%: Examen final i lectura obligatòria

* IMPORTANT no treure menys de 4 a cap prova

Bibliografia obligatòria:

Luís Arroyo. El poder político en escena. 2012. (capítols 1-10)

[pic 1]

[pic 2]

La comunicació política és el procés en el qual el llenguatge i els símbols utilitzats per líders, mitjans o ciutadans creen canvis en les cognicions, actituds o comportaments d'una comunitat.

La comunicació política és una àrea d'estudi acadèmic a més d'un marc professional en què s'inclouen la propaganda, el marketing electoral o les relacions públiques.

La comunicació política sintetitza la informació més complexa i tècnica per assolir en la ciutadania l'entrada en un marc mental que és capaç d'entendre's d'una forma senzilla.

L'exercici de presa de decisions tenen una finalitat basada en el be comú, es basa en la legitimitat de l'exercici del poder i implica conflictes a partir de l'existència d'alternatives. Una preparació anticipada d'argumentari per rebatre les alternatives que s'ofereixin al nostre projecte fonamenta una comunicació política pràcticament imbatible. Per tal d'això, és necessari consultar des d'un bàndol les fonts d'informació que rep el bàndol contrari.

La comunicació lligada a l'exercici de la política és extremadament important, ja que allò que no es comunica no existeix. Evidentment, però, no tota la política és comunicació. Els efectes de la comunicació política comporten un intercanvi de missatges, tenen conseqüències en el sistema política i permet adquirir una visió reduccionista dels actors.

Una important part de la comunicació política és mostrar una imatge humanitzada dels candidats a partir de la transmissió al públic de detalls personals o sentimentals (el míting d'emocions i festa amb Aznar i Julio Iglesias el 1996 mou la balança dels

indecisos comunicant un estat d'ànim general de majoria i suport a la candidatura).

El missatge i el context són elements fonamentals en la comunicació política, ja que missatges molt potents poden crear-se sense paraules simplement per la situació en un context determinat. El model comunicatiu caduc "polítics → ciutadania" s'ha

canviat per un model interconnectat consistent en "polítics →← media →← ciutadania".

[pic 3]

En les àrees d'estudi de la comunicació política, són els següents elements els que consisteixen una part nuclear de la comunicació política:

• Anàlisi del missatge → Llenguatge polític, discursos i simbologia.
• Estudi dels procesos polítics → Missatges electorals, organització de campanyes i influències en el votant.
• Accions de comunicació → Debats electorals, publicitat (audiovisual o textual), missatges informatius (rodes de premsa, resums o comunicats), organització d'events (mítings o celebracions) i polintertainment (Sáenz de Santamaría a El

Hormiguero).

• Mediació del missatge → Descodificació de la relació polític-periodista, creació de climes socials, personalització dels polítics i cobertura dels media.
• Efectes → Cerca i processament de la informació per part de la ciutadania, generació d'opinió pública, media com a educadors cívics i canvis d'actituds socials.

Model per a l'estudi de la comunicació política segons Gosselin (1998):

• Territori → nivell (local, regional, nacional...) i estructura (partit, sindicat, govern...).
• Acció → teleològica (finalista i estratègica), axiològica (confrontació), afectiva (actes performatius), rutinària (hàbits en l'emissor i receptor), dramatúrgica (creació de personatges) o comunicativa (generació de coacceptació).
• Escenari → debats, tribunals, rodes de premsa, intervencions parlamentàries...
• Recepció

La comunicació política és culturalment condicionada, manté elements estables amb innovacions, no pot separar-se dels mitjans de comunicació, s'adapta al model de permanent campaign i no garantitza l'èxit electoral.[pic 4]

En la comunicació política l'encert suma zero, però l'error sempre resta.[pic 5]

[pic 6]

[pic 7]

La construcció del missatge és un element clau que depèn, fonamentalment, dels mitjans de comunicació, ja que sense aquests el missatge no es transmet als ciutadans. La generació de titulars i notícies, la marquen la línia editorial dels mitjans i és difícilment controlable per la política.

Evolució de la comunicació política[pic 8]

1952: La comunicació política moderna i democràtica neix als Estats Units, coincidint amb l'auge dels mitjans de comunicació de masses. La campanya electoral de 1952, que enfronta a Eisenhower (REP) i Stevenson (DEM) marca l'inici de la comunicació política degut al primer pressupost dedicat a comunicació per part dels republicans, el qual és gestionat per una agència de publicitat que, per exemple, duu a terme una pionera iniciativa com el mailing. "It's time for a change" ofereix el canvi com a síntesi de la campanya, un element que es repeteix encara actualment. Triomfen, doncs, els missatges curts davant dels establerts discursos extensos de 30 minuts.

...