Context de la intervenció social -- NF5 - LES PERSONES DROGODEPENDENTS O AMB ALTRES ADDICCIONS

LES PERSONES DROGODEPENDENTS O AMB ALTRES ADDICCIONS

1. LES DROGUES

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la droga com una substància que introduïda en l’organisme, per qualsevol via d’administració, produeix una alteració del sistema nerviós central de la persona i, a més, pot crear dependència psicològica, física o totes dues.

• Sinònim de droga — Substància psicoactiva

1.1. El consum de drogues

• Ús i abús en el consum de drogues

- L’ús. La relació amb les drogues no té conseqüències negatives significatives ni en el consumidor ni en el seu entorn.

- L’abús. La relació amb les drogues té conseqüències negatives en el consumidor o en el seu entorn.

El grau dels danys està relacionat amb el tipus de consum (droga, freqüència, quantitat, etc.), les característiques físiques i psíquiques de la persona, i el context social en el qual es desenvolupa.

• Addicció, tolerància i dependència

- Addicció; això es deu al fet que aquestes substàncies causen unes reaccions químiques en el nostre organisme que provoquen la necessitat de tornar-les a consumir.

- Tolerància, l’organisme s’adapta a la presència de la substància i cada vegada en necessita més quantitat per aconseguir el mateix efecte. La tolerància a les drogues varia d’un individu a un altre.

Mitjançant aquesta espiral d’addicció, s’arriba a la dependència.

- La dependència. desig incontrolat de consumir una substància, per sobre de qualsevol altra necessitat, fet que converteix el consum en el centre de la vida de la persona.

Des de la perspectiva de la seva incidència en la persona, la dependència té dues dimensions: la física i la psíquica:

- La dependència física. Es produeix quan l’organisme demana mantenir un determinat nivell de droga a la sang. Quan aquest nivell baixa, apareix la síndrome d’abstinència, i la persona és induïda a tornar a consumir per pal·liar-ne els efectes. Amb el consum augmenta la tolerància i una necessitat de més consum. Aquest increment pot provocar intoxicacions i fins i tot la mort per sobredosi.

- La dependència psíquica. La persona sent el desig compulsiu de seguir consumint la substància, ja sigui perquè el seu ús s’acompanya d’efectes gratificants o bé per l’absència de plaer que produeix el fet de no prendre-la.

• A través d’un període de desintoxicació, és possible superar una addicció física. En canvi, la dependència psíquica requereix canvis dràstics en la conducta i en la gestió de les emocions del subjecte que es relacionen amb la causa de l’addicció a la substància.

1.2. La representació social de la persona adicta

Quant al consum de drogues il·legals, en aquest cas l’estereotip va molt associat amb el tipus de substància; no per la substància en si, sinó per la població que majoritàriament la consumeix:

- La cocaïna és una substància menys estigmatitzada que les altres drogues (fins i tot té una relació més estreta amb l’èxit social que amb l’exclusió) no perquè els seus efectes siguin menys perillosos, sinó perquè és més cara i està percebuda com una droga d’elit.

- Heroïna és una de les més estigmatitzades, ja que es troba estretament vinculada amb situacions de pobresa, marginalitat i delinqüència.

- Les drogues de disseny està molt lligada a joves que busquen la pèrdua del control i desconnectar dels problemes de la vida diària; per aquest motiu, la imatge social associada amb les persones consumidores de drogues de disseny està relacionada amb la poca serietat i la improductivitat.

1. CARACTERITZACIÓ DEL COL·LECTIU

2.1. Factors individuals

- Factor hereditari. Una persona amb predisposició genètica incrementa la possibilitat de patir una dependència d’una substància.

- Factor emocional. Hi ha factors emocionals que fan que algunes persones siguin més propenses a la dependència que d’altres. Està comprovat que persones amb l’autoestima baixa o amb dificultats per resoldre conflictes emocionals.

- Factor d’identitat. Existeixen factors que precipiten un jove a ser més vulnerable. En el cas de les addiccions, els canvis que es donen durant l’adolescència, tant físics com psicològics o d’identitat, de vegades fan la persona més vulnerable a provar i dependre de substàncies il·legals. També cal destacar el fet de no disposar de models vàlids de persones adultes de referència.

- Factor de personalitat. Els trets de la personalitat relacionats amb la impulsivitat, la faula de l’omnipotència («no em pot passar res») o la irresponsabilitat són factors de risc que afavoreixen l’adopció de conductes de risc, com ara el consum de drogues.

- La situació personal. Són factors importants com l’edat, la formació, la situació socioeconòmica, la situació afectiva en la relació de parella, la situació sociolaboral, l’estil de vida, l’ocupació del temps lliure, etc.

- Curiositat. Té molt a veure amb la disponibilitat de la substància.

2.2. Factors socials i culturals

[pic 1]

[pic 2]

Si considerem els diferents nivells de proximitat, podem diferenciar tres tipus de factors, que intervenen tant en la fase d’habituació com en la de deshabituació:

1. Factors relacionats amb l’entorn familiar. Els processos de socialització i adopció de rols i responsabilitats, així com la funcionalitat i comunicació del sistema familiar, tindran una gran incidència. Alguns dels factors de risc destacables són:

• Escassa comunicació i falta de suport familiar.
• Adopció d’un sistema de valors inadequat.
• Antecedents de consum en altres membres de la família; per exemple, d’alcohol.
• Entorns familiiars vulnerables: famílies multiproblemàtiques, famílies petrificades o famílies en situació d’exclusió.
• Existència de violència familiar o maltractament en la infància.
• Situació socioeconòmica de la família.

2. Factors de l’entorn comunitari, entesos com a tals l’escola, la feina i l’ambient laboral, les companyies, el barri o, en general, tots aquells ambients en els quals es desenvolupa la persona. Alguns dels factors que intervenen són els següents:

...