El Cafe De La Marina

EL CAFÈ DE LA MARINA:

MÈTRICA:

Els versos: són decasíl·labs blancs ( amb ritme, però sense rima) disposats en tirades de nombre indeterminat. Alguns són imperfectes ( de 9 síl·labes) i a d’altres trobem llicències mètriques. Cal tenir en compte els fenòmens de contacte entre vocals: elisions [eliminació d’una de les dues vocals en contacte] Ja tindria ajustada la resposta i sinalefes [ unió en una sola síl·laba de dues vocals que formen part de mots consecutius] Que s’expliquen pel poble no interessa.

ASPECTES DESTACATS:

El parlar de Monsieur Bernat és escrit en cursiva per tal de distingir la seva parla de la resta de personatges i perquè s’introdueixen gal·licismes sense respectar l’ortografia del francès. Alguns són: amuseu ( divertiu), xagrineu ( entristiu), hurús ( feliç), cupla ( parella) , enivrat ( embriagat), llapí ( conill) mariage ( casament) domage ( llàstima) biera ( bagul, taüt) afere ( negoci), gató ( pastís) ... Altres característiques de la parla de M. Bernat provenen del rossellonès: terminacions verbals en -i a la 1ª persona sing. Present d’indicatiu ( canti, pensi...) ús de l’auxiliar ser ( sum estat, sum ballat... ) utilització de formes plenes dels pronoms ( me plau...) , utònica ( flur, millú, seriusa, casadur, tut... ) ; desaparició de vocal en mots esdrúixols com histori que esdevenen plans.

TEMA:

El conflicte que planteja l’obra és de caire amorós. El motiu recorrent de l’obra i per tant d’aquest conflicte és el triangle sentimental que es dóna en la majoria de les trames amoroses clàssiques pròpies del romanticisme. El tema de l'obra El Cafè de la Marina és el maxisme cap a les dones i la mala parla.

TRIANGLE AMORÓS:

Aquest triangle amorós és present en els personatges de Caterina, Claudi i mussiú Bernat, figures que representen cadascuna de les categories de la classificació dels personatges: Caterina, la propietària de la taverna (els que regenten el local), Claudi, un pescador autòcton (els que freqüenten el local), i mussiú Bernat, un estranger (els passavolants).

En aquest enfrontament per l’amor de Caterina es dóna una dualitat entre un personatge autòcton i un de visitant. No obstant, serà la figura de en Claudi (personatge autòcton), un personatge que recull els principis de senzillesa, bondat i sinceritat, la que triomfi en l’amor de Caterina, en contrast amb el materialisme encarnat per la fortuna amb la que vol

guanyar-se l’amor de Caterina en missiú Bernat (personatge visitant).

Finalment, acaba guanyant l’amor pur i in interessat.

El conflicte comença a manifestar-se a partir del segon acte (arran d’una sèrie d’indicis que ho deixen entreveure), tot i que el clímax sentimental d’aquesta passió es visualitza a l’escena dotzena del desenllaç. Es tracta d’un amor sobtat, fruit d’una revelació pensada per l’autor de ser feta en moments de proximitat del desenllaç.

La resolució al conflicte, en oposició a les altres resolucions tràgiques pròpies dels anys 20, és favorable (té un final feliç). Aquest s’inicia en el moment en que Claudi cancel·la els seus plans d’Amèrica, per quedar-se a viure el seu amor amb Caterina, prenent-la com a la seva dona.

Amb aquest fet, en Claudi deslliura a la Caterina del seu turmentós passat, i de la zitzània que es dóna vers ella. D’altre banda, l’amor s’imposa com a solució i cura de dues ànimes

condemnades a la solemne solitud.

PERSONATGES: PRINCIPALS

CATERINA:

Filla gran del Libori, de 26 anys. Ha tingut una relació

...