El compromís de confidencialitat amb infants i adolescents

El compromís de confidencialitat amb infants i adolescents

Els i les professionals de l’àmbit dels serveis socials i educatius de vegades es troben que alguns infants o adolescents atesos els volen explicar una cosa, però abans els demanen que prometin que no ho explicaran a ningú.

Algunes i alguns professionals consideren que aquest compromís no es pot prendre, perquè les relacions educatives s’han de caracteritzar per dir la veritat i complir els compromisos i pot passar que l’infant o adolescent expliqui una cosa que potser després sigui necessari compartir amb altres persones (professionals, familiars, etc.), ja sigui per protegir el mateix infant o adolescent o a altres persones o perquè la llei o els protocols hi obliguen. Altres professionals, en canvi, no hi estan d’acord, perquè consideren que, de vegades, no comprometre’s pot suposar que l’infant o adolescent no ho expliqui i, per tant, deixar a l’infant o adolescent sol amb la seva problemàtica o no protegir-lo a ell o a altres persones si allò que volia explicar el o els posa en perill.

Èticament, quines d’aquestes posicions és la més correcta?

1. No comprometre’s, encara que això comporti que l’infant o adolescent no ens expliqui allò que el preocupa, perquè si es pren el compromís potser després no es podrà complir o caldrà complir-lo siguin quines siguin les conseqüències.
2. Comprometre’s a no explicar-ho a ningú i després mantenir aquest compromís, expliqui el que expliqui l’infant o adolescent i siguin quines siguin les conseqüències.
3. Comprometre’s a no explicar-ho a ningú i després trencar aquest compromís si és necessari.

...