Es pot aprendre a parlar en públic?

Antonia Climent Izquierdo. 1r A Magisteri Primària. Llengua oral i escrita.

Part Externa.

El llibre té un tamany ni molt gran ni molt menut. Té aproximadament 200 pàgines. La portada és una imatge d´un cel blau amb una taula i micròfons. No apareix ningú. També trobem el títol del llibre i els autors en lletres blanques. A la contraportada trobem un quadre lau en el qual amb lletres negres s'explica un poc el contingut del llibre i una breu biografia de cada autor. A més a la contraportada es troba el preu i el codi de barres, el nom de l´editorial i la seua pàgina web i xarxes socials.

Al començament del llibre trobem un sumari amb els capítols i apartats del llibre. Cada capítol té una duració d´unes vint pàgines. Crec que és així per a donar agilitat i facilitar la lectura, amb una extensió suficient per a tractar el tema.

Part interna.

Resum per apartats:

CAPÍTOL 1

LA IMPORTÀNCIA DE LA COMUNICACIÓ ORAL

Encara que la comunicació oral no està inclosa en l´ensenyament obligatori, és una habilitat imprescindible per a qualsevol treballador. Per ajudar-nos a millorar la nostra habilitat comunicativa ens dóna una sèrie de consells al llarg del llibre.

A més trobem trets, que defineixen el que és saber comunicar oralment, com per exemple:

• Saber fer una síntesi oral de un tema qualsevol
• Conèixer les tècniques bàsiques de la persuasió
• Localitzar el costat positiu de les coses

ES POT APRENDRE A PARLAR EN PÚBLIC?

L´habilitat per parlar en públic no és innata com molta gent pensa. Encara que hi ha persones que sense coneixements previs parlen millor que altres, hi ha una part tècnica que es pot adquirir amb pràctica i coneixements. Fins i tot, una persona que de manera innata tinguera menor habilitat oral que altres pot arribar a assolir un nivell superior a aquestos mitjançant la pràctica.

Em crida l'atenció un fragment d´aquest capítol: ´´Els romans sabien que dominar la paraula és dominar el pensament, i dominar el pensament és dominar la societat i el món sencer.´´

LA BONA RETÒRICA I LA MALA RETÒRICA

Al començament d'aquest apartat trobem dos afirmacions sobre la retòrica. La primera, d´Ambrose Bierce fa referència a la mala retòrica. La segona, de Plató fa referència a la bona retòrica. La mala retòrica és falsa i un engany a la intel·ligència a través de l´ús de la paraula. En canvi la bona retòrica és sincera, clara i plena de sentit, com Quintilià ja va escriure fa 1900 anys, és l´antònim de la mala retòrica.

 LA PRIMERA DIFICULTAT: EL CONTROL DELS NERVIS

Una de les principals dificultats que es presenten a l´hora de parlar en públic és el nerviosisme. No hi ha cap antídot del nerviosisme, però sí hi ha sis consells que ens poden ajudar:

1. L´efecte melic. L´orador és més conscient del seu estat sentimental que el públic.
2. És normal estar nerviós: l'adrenalina. Les presentacions orals no formen part de la nostra rutina i donen una imatge, bona o dolenta, de nosaltres en poc de temps. Per tant, l´adrenalina sempre estarà present quan realitzem un discurs oral i hem d'acceptar el nerviosisme i aprofitar la agilitat mental que ens aporta.
3. Una bona preparació: la millor garantia. Preparar bé el discurs, dedicant temps i esforç, farà que l´orador no es senta tan nerviós.
4. Experiència i pràctica: més autoconfiança.
5. Alguns trucs pràctics. Com per exemple:

• El nerviosisme minva si l´orador s'aixeca i fa unes passes.
• Si falla la veu, cal aclarir la gola i beure aigua.
• Respirar profundament i lentament abans de començar. La respiració profunda és la clau de la relaxació.
• Somriure.

1. I si em quedo en blanc? Si açò ens passa, aquests són alguns consells:

• Reconèixer-ho.
• Repetir el darrer que s'ha dit amb altres paraules.
• Formular una pregunta al públic.

QUATRE PREGUNTES BÀSIQUES: PER QUÈ, QUI, QUÈ I COM

Es presenten cinc fases en la preparació d'un discurs segons la retòrica romana:

1. Invenció (Inventio). Recerca creativa de les idees i els arguments que s´utilitzaran.
2. Disposició (Dispositio). Ordenació de les idees i els arguments segons una estructura determinada.
3. Elocució (Elocutio) Tria de determinats recursos retòrics per a diferents parts del discurs.
4. Memòria. Memorització de l´esquema general del discurs.
5. Acció. La manera de dir el discurs, que inclou tot el que fa referència a la veu i l´expressió corporal.

Aquestes parts es corresponen aproximadament amb quatre preguntes, les estratègies generals que cal tenir en compte per a preparar un discurs, en oratòria moderna.

PER QUÈ? L'OBJECTIU

Hi ha dos objectius bàsics que pot tindre tot discurs: informar o convèncer.

L´orador ha de qüestionar-se quin és el seu objectiu per assolir tres avantatges:

1. Si sap el que vol aconseguir ho podrà transmetre al públic des d'un primer moment.
2. Tenir clar el fil conductor del discurs, amb una estructura lògica i coherent.
3. Cal definir l'objectiu abans de planificar la presentació, per poder valorar-la després.

A QUI? EL PÚBLIC, L´INTERLOCUTOR

Cal conèixer al públic per poder adaptar el discurs a ell.

Per fer-ho hi ha tres tècniques:

• Arribar al lloc abans de l'hora de començar la xerrada.
• Portar preparats diferents inicis de l´exposició i triar un segons el públic.
• Fer preguntes i demanar opinions.

QUÈ? EL GUIÓ

L´orador ha de plantejar-se les idees i arguments relacionats amb el tema a tractar amb antelació per a que el discurs tinga una estructura coherent, formada per parts interconnectades i independents que convergen cap a l'objectiu final.

...