Informe sobre la pobresa energètica

INFORME SOBRE LA POBRESA ENERGÈTICA

Guillem Solano Iglesias

Conflictes i problemes socials

2017/2018

Índex

1. Introducció
2. Revisió bibliogràfica sobre la pobresa energètica
3. Exposició de dades
4. Conclusions
5. Referències bibliogràfiques
6. Annexos

1.Introducció

La pobresa energètica es pot considerar, d’una forma clara, un problema social que afecta a un percentatge de la població a Catalunya. Es tracta d’aquella situació en la que una llar té dificultat mantenir-se en condicions confortables de temperatura per condicions econòmiques. Les persones que pateixen que la pateixen no poden disposar d’una llar amb condicions tèrmiques adequades, acumulen impagaments en les factures i pateixen talls de subministrament d’aigua, electricitat o gas.

En aquest treball veurem farem un petit recorregut per la història d’aquest fenomen, veient així com van ser les primeres manifestacions que va tenir la pobresa energètica i com va sortir a la llum. Revisarem tot el que s’ha dit fins ara sobre aquest problema social que afecta a tanta gent. Farem una exposició de totes les dades que demostren la gran magnitud que té. Un informe que expliqui tot el que necessitem saber sobre la Pobresa Energètica a Catalunya.

2. Revisió bibliogràfica sobre el problema o conflicte social

En aquest apartat revisarem tot allò que s’ha dit sobre aquest problema en el llibre que hem utilitzat per extreure informació i algun altre mitjà.

 Primer de tot, començarem enumerant les diferents causes que es creu que ha provocat l’augment de la pobresa energètic a Catalunya :

• La creació d’habitatges abans de l’existència de normatives tèrmiques i, en alguns barris, amb materials de baixa qualitat i mal aïllats. Això fa que hi hagi edificis amb una baixa eficiència energètica.
• Un cost molt elevat de l’habitatge, el que ha estat agreujat per la bombolla immobiliària , el que ha provocat que moltes families vagin arrossegant deutes que els hi hipotequen bona part dels ingressos mensuals.
• Un cost molt elevat de l’energia, que ha estat i està monopolitzada per un petit conjunt de grans empreses que els hi permet fixar preus sense gairebé competència.

• Un important desajust entre les tarifes que contracta la gent amb les necessitats reals que tenen.
• Per últim, uns mals hàbits en relació amb el consum energètic.

Per tant, podem afirmar que ens trobem davant d’un problema multi causal. Davant del qual , al voltant de 2013, es va començar a parlar i posar-li el nom de “Pobresa energètica”. Any en el qual va néixer el primer moviment social en defensa d’aquesta població que la patia, l’anomenada Alianza contra la Pobresa Energética (APE), la qual tindrà un paper molt destacat. Podem ara explicar, a través de aquest moviment i altres estudis les conseqüències per a les persones que li atorgaven al problema de la pobresa energètica. Això ens permetrà veure la magnitud d’aquest. Les conseqüències són :

-Problemes de salut : realitzen menys activitat física, tenen menys interaccions socials i consumeixen aliments menys saludables. També estan exposats a major contaminació i risc de caigudes i d’incendis. No obstant, els més importants són :

1. Major morbiditat i mortalitat per malalties cardiovasculars i respiratòries.
2. Problemes de salut mental, majoritàriament en adolescents.
3. Problemes psicològics i d’aprenentatge a la infantesa.
4. Pitjors dietes familiars.

Hem vist, per tant, les greus conseqüències que la pobresa energètica té en aquelles persones que la pateixen, poden arribar a produir fins i tot la mort. Així, ara farem un repàs de les mesures que s’han pres al voltant d’aquesta i si aquestes han servit d’alguna cosa.

Els sistemes i les xarxes d’ajuda existents, tot i que fins fa poc no havien etiquetat el problema, han donat sempre resposta i han fet el possible per alleujar cada situació particular de pobresa energètica. Alguns d’aquests tractaments d’urgència, com el pagament de factures , les mesures de protecció a la desconnexió o els convenis amb les empreses en són alguns exemples. Aquestes prescripcions imprescindibles ofereixen una solució efectiva a curt termini, però no eradiquen el problema.

Per tant, es creu que a llarg termini la solució al problema de la precarietat energètica passa indiscutiblement per la millora de la qualitat energètica dels habitatges. Per exemple, impulsar plans per rehabilitar edificis en mal estat on viuen famílies en situació de pobresa energètica o risc d’exclusió social. També es necessari crear instruments de detecció i diagnosi, unit amb diverses iniciatives de sensibilització per conscienciar a la gent.

...