L'educació A La República

Nom: Roger Gil i Mateu

Correu electrònic: roigerdelalia@hotmail.com

Assignatura: Antropologia Política

Data: 18-12-12

Sessió 6: L’escola i la producció de ciutadans

Núm de paraules: 971 paraules

La II República es pot considerar un dels moments més brillants pel que fa a l’ensenyament a l’estat espanyol i a Catalunya, tant polítics com mestres varen caminar junts per transformar la societat des de l’escola. Tot i que no va ser un camí fàcil tal i com veurem a continuació.

Amb la proclamació de la República, l’ensenyament es convertí en una de les prioritats dels governs, tant el de la República com el de la Generalitat. El ministeri dedicà durant el primer bienni una part molt important del pressupost públic a construir escoles, a formar mestres i a mirar de facilitar l’accés a l’ensenyament a tothom.

Tal i com he mencionat La tasca més important i de més abast de la II República fou, sens dubte, voler transformar la societat espanyola mitjançant l’educació integral, per fer-ho havia de dignificar el magisteri i l’escola pública. Doncs la implantació i consolidació d’un Estat i d’una societat democràtica exigeix abans de tot un poble alfabetitzat.

Així doncs hem de parlar de l’establiment d’un model republicà d’escola en consonància amb els valors emergents. L’estat exercirà la responsabilitat que té en el camp de l’ensenyament. Es voldrà establir un sistema educatiu unificat. Model que provocarà tensions polítiques i en la societat ja que intentar establir una escola laica en una societat molt rural i analfabeta no serà una tasca fàcil. Hi ha una supressió de l’obligatorietat de l’ensenyament de la religió i reconeixement de la llibertat religiosa.

Tampoc serà fàcil la incorporació de la llengua catalana a les escoles.

Un altre aspecte important que instaura la República és la formació de professors, el mestre passa a ser una figura cabdal degut al seu contacte permanent en les xarxes socials, visibles a través dels nens que van a l’escola. La seva missió és contribuir a formar una societat creadora de riquesa social. Per aconseguir això la República eleva la categoria de professor a la persona més culta, els intel•lectuals dels pobles o com es deia: les llums de la República.

Quan es parla de l’ensenyament republicà és imprescindible mencionar el sistema revolucionari que s’implantà a Catalunya a través del Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU). Aquest fou el símbol emblemàtic de l’època republicana i revolucionaria. Sota l’estendard de cap nen sense escola, cap escola sense mestre representà una revolució de l’ensenyament, suposà la potenciació d’una educació intel•lectual, motriu i sensorial totalitzadora mai potenciada com en aquell moment, aportant un model renovador molt avançat en connexió directa amb els ideals revolucionaris de la guerra, havent-hi desaparegut l’ensenyament confessional i estant controlat ja l’ensenyament privat.

Aquest transformà d’arrel el sistema educatiu, higienitzant i ampliant els centres escolars antiquats heretats de la ineficaç, classista i decadent república burgesa. Incorpora els avenços educatius hereus de la pedagogia de Ferrer i Guàrdia, i reintroduint, per primer cop en més de dos segles, el català com a llengua vehicular.

El respecte a la personalitat de l’infant; la introducció de la flexibilitat en els temaris, de manera que els alumnes podien aprofundir en els aspectes que més els interessaven; el culte a les ciències, les arts i la natura, amb la implementació

...