Les Families Recompostes

 Les famílies recompostes:

En el món i la diversitat cultural humana existeixen diferents tipus de famílies segons la societat i la cultura a la qual es pertanyi, així com de l’època que es tracti. La família és una agent social canviant tant en les formes com en els continguts i per això ens trobem amb una gran diversitat familiar on es formen els següents grups familiars com són la família nuclear, la família extensa, la família recomposta, la família homoparental, la família monoparental, etc. Segons Becker (1987) la família compleix unes funcions fonamentals en l’ordenació social i satisfà les necessitats d’allotjament i d’alimentació; és la base de la producció dels fills i sovint dels béns, atén emergències, educa els infants i forma als adolescents i acull els vells.

Amb el constant augment del nombre de divorcis i separacions que succeeixen actualment, és molt important aprofundir i estudiar els diversos canvis i modificacions que es donen en el si d’aquestes famílies que estan sent modificades i que moltes d’elles passen a ser famílies recompostes. Aquest fet suposa que cada vegada hi hagi més nens i nenes que hagin de conviure entre dues llars a causa del trencament de la família, entre moltes d’altres qüestions i problemes a observar relacionats amb la nova recomposició familiar. Les relacions que s’estableixen després de la ruptura en relació a la custòdia dels fills, fa que apareguin realitats familiars molt diferents, que variaran en funció de les relacions establertes entre els ex cònjuges, els acords de la custòdia dels nens i els possibles aparellaments posteriors del pares.

La principal problemàtica de la recomposició familiar és que apareixen nous conceptes que s’han d’estudiar i de redefinir com són la “conjugalitat” i la “parentalitat”, l’aparició d’un nou vocabulari i de conceptes com són el “padrastre”, la “madrastra”, els “germanastres”, els “aviastres”, etc, i l’aparició i el canvi de noves actituds i rols de cada un dels integrants de la família. La recomposició familiar fa plantejar diverses qüestions com: Quin és el criteri bàsic per a classificar les diferents formes de recomposició familiar? Quins son els termes de la recomposició familiar? Quines son les principals controvèrsies que es donen en els processos de divorci? Davant la recomposició familiar ens trobem amb una altra forma de parentiu? Com afecta la separació familiar en el conjunt de les relacions familiars?...

La tendència a un nou aparellament després d’una ruptura fa que es formin nous tipus de famílies; en aquest cas, ens trobem amb la formació de famílies recompostes les quals creen noves estructures i identitats familiars. Per família recomposta s’entén per aquella família que està formada per una parella adulta en la qual almenys un dels cònjuges té un fill o més de la relació anterior.

La recomposició familiar producte del trencament de la unió de dues persones amb descendència anterior no crea una nova família sinó una “constel•lació de llars” que segons Théry (1985,1997) formen un espai de circulació de nens entre els seus dos pares separats, les seves dues línies familiars i de vegades, fins i tot entre les noves línies dels nous cònjuges dels pares. Aquesta recomposició és caracteritza per una gran diversitat de situacions que condicionen en gran part diferents maneres de conceptualitzar els nous rols familiars. Aquests noves famílies recompostes, es caracteritzen per un procés de construcció continua que pren i readapta els conceptes i valors propis del parentiu, amb una clara distinció entre les pautes de filiació i d’aliança. Quan es produeix el divorci s’ha de tenir molt en compte el canvi que es produeix en l’aspecte de la filiació i de l’aliança ja que la filiació que es tracta de la relació o vincle que s’estableix entre una persona i el seu progenitor, després del divorci, es contempla en un ordre de naturalesa de caràcter irreversible, intentant de continuar amb la relació que existeix de la millor manera; per altra banda l’aliança, que es tracta de la connexió o parentesc a partir del matrimoni, quan es produeix el divorci, l’aliança esdevé reversible i s’identifica amb l’ordre de la llei i de la cultura. Tot i que la l’aliança esdevingui irreversible, la filiació continua existint i per tant les relacions amb els fills sempre s’han de continuar, independentment de la relació conjugal que es tingui.

Després del divorci o la separació, les formes d’organització familiar que s’adopten poden ser molt variades. Entre aquestes noves formes que s’adopten, el criteri bàsic que es pot aplicar per a classificar les diferents formes de recomposició familiar és l’existència dels diferents tipus de possibles germans i germanastres dins d’un hàbitat (tipus de fills), l’estatus legal de la parella (casada o no), i amb la residència dels fills anteriors (si viuen habitualment amb la parella o només temporalment en períodes de vacances o caps de setmana). A partir d’aquí trobem moltes combinacions possibles de les noves unions familiars; tenint en compte que la nova parella estigui casada o no, i que els fills de la parella anterior visquin amb ells habitualment o temporalment trobem: parella amb fills de l’home d’una relació anterior; amb fills de la dona d’una relació anterior; amb fills d’ambdós cònjuges de relacions anteriors; amb fills de la parella actual i fills de l’home d’una relació anterior; amb fills de la parella actual i fills de la dona d’una relació anterior; i amb fills de la parella actual i fills de l’home i de la dona de relacions anteriors.

Aquesta diversitat de formes existents de la recomposició familiar segons Théry (1985) es poden relacionar amb les lògiques de la recomposició que es donen després del divorci: la lògica de substitució i la lògica de la perennitat. En la lògica de la substitució, el divorci representa un trencament total de l’aliança i de la filiació en la qual els fills deixen de tenir contacte amb el pare o la mare i es veuen obligats a trencar amb el passat i a arribar fins i tot a la substitució parental amb la nova parella del pare o de la mare. En canvi, en la lògica de la perennitat la ruptura de l’aliança no és vista com un trencament de la filiació, i per tant, el divorci representa una transició que existeix entre el grup familiar d’abans i en la reorganització de després. D’aquesta manera els fills poden continuar mantenint relacions amb els dos pares i per tant la nova parella del pare o de la mare no substitueix a la part biològica. La lògica de la perennitat sembla ser la lògica més adequada ja que amb ella

...