L’informe “Exclusión Estructural e Integración Social”

[pic 1][pic 2]

L’informe “Exclusión Estructural e Integración Social” 2018 de la Fundación FOESSA és un avançament de les conclusions globals de l’Enquesta sobre Integració i Necessitats Socials de la Fundació FOESSA 2018, que s’ha dut a terme per elaborar el “VIII Informe sobre Exclusión y Desarrollo Social en España”, publicat el mes de juny d’enguany, i que finalitza l’anàlisi, en termes d’exclusió social a Espanya, d’un cicle de 10 anys que es va iniciar el 2007 i finalitza el 2018.

Les dades publicades són prou desconsoladores, ja que confirmen que 4,1 milions de persones viuen en exclusió severa, 1,2 milions més que fa 10 anys.

En base a les dimensions de l’exclusió social (ocupació, consum, política, educació, habitatge, salut, conflicte social i aïllament social) en el total de la població i per a la població en situació d’exclusió, es constata que, tot i que existeix una evident millora en el percentatge de llars del total de la població no afectades per exclusió en cap dimensió respecte a les dades del 2013, l’etapa més àlgida de la crisi, és justament la població en situació d’exclusió la que surt més malparada: “la población en exclusión social ha sufrido un empeoramiento en cinco de la ocho dimensiones” “Una de cada cinco personas en exclusión está afectada simultáneamente por la exclusión del empleo, la vivienda y la salud, una de cada tres si hablamos de persones en situación de exclusión severa”. Ocupació, habitatge i salut són les dimensions amb percentatges més alts de població, especialment importants en població en exclusió. Les dades de l’informe constaten els problemes amb l’ocupació: 23,9% en la població global i 56% en persones en exclusió. Aquí és important ressaltar el fet que l’augment de la precarietat laboral incideix directament en l’augment de la precarietat en la dimensió de l’habitatge, la salut i el consum, i afecta molt especialment la població en exclusió. La recessió econòmica s’ha superat amb rebaixes salarials (tot i la millora del salari mínim interprofessional dels darrers 2 anys) i de les condicions laborals, és a dir, en detriment del benestar. Segons el “VIII Informe sobre Exclusión y Desarrollo Social en España” Espanya ha estat un dels països en els que més ha augmentat la pobresa i la desigualtat laboral per efectes de la gran supressió d’ocupació durant la crisi i per les polítiques aplicades, particularment les reformes laborals de 2010 i 2012. La recuperació des del 2013 redueix l’atur, però no la desigualtat i les condicions d’ocupació precàries.

El que està clar és que les persones en situació d’exclusió són les més vulnerables, les que més necessiten dels recursos públics.

Tipus de polítiques públiques

Theodore Lowi estableix 4 tipus de polítiques publiques d'acord amb l'encreuament de 2 variables: el tipus de coerció i el tipus d'agregació. Així s'obtenen les polítiques regulatives, les polítiques distributives, les constitutives, les polítiques redistributives. Les polítiques regulatives regulen o controlen les activitats dels agents d'un determinat mercat o sector. Imposen obligacions als individus i són polítiques d'aplicació d'una norma general (regulació urbanística del sol o dels drets d'explotació de l'aigua, legislació sobre salut pública com tabac o aliments, competència deslleial, telecomunicacions, seguretat i salut laboral. Les polítiques distributives estableixen o assignen privilegis, poders o recursos en base a conductes (subsidis, subvencions per a certes activitats, polítiques de repartiment de terres, polítiques comercials). Les polítiques constitutives estableixen regles de distribució de poder en un entorn social i generen procediments per a l’adopció de decisions. Es refereixen als canvis estructurals que poden incidir en les regles de joc, com són les reformes constitucionals o institucionals (normes de separació de poders en un estat, relacions entre nivells de govern). Les polítiques redistributives transfereixen recursos d’uns grups socials, regions o països a altres. Assignen avantatges a uns grups d’individus a expenses dels altres (política fiscal, seguretat social, sistema de pensions, educació i sanitat, carreteres).

...