Politicitat en l’acció social

Politicitat en l’acció social, Sabater (2015)

La política entesa com a relacions de poder per poder implementar les polítiques socials.

Tot allò que és social té una dimensió política, lluitar contra les desigualtats i l’exclusió significa polititzar.

Així doncs, les raons principals que promourien el caràcter polític de l’educació serien tres. En primer lloc, ens trobem que hi ha una doble dimensió que afecta l’acció social i l’obliga a escollir entre els models i les accions que ajuden a enfortir les desigualtats fins al punt de tenir la possibilitat de corregir-les. En aquest cas, s’ha de justificar i raonar per poder comprendre quins són els impactes en les asimetries de poder, en l’estructura de les desigualtats i en el benestar dels ciutadans i de la comunitat corresponent. Així doncs, ens trobem que cada ciutadà té els seus propis interessos i necessitats i, per tant, conflictes i ambigüitat de l’acció social al no comptar amb els mateixos desitjos.

En segon lloc, l’espai social i professional de l’Educació Social està format políticament i, per tant, els seus poders d’intervencions depenen de com es coordinin les polítiques públiques, però aquestes depenen al mateix temps de la relació dialèctica entre el que és l’Estat i el que és la mobilització social. D’aquesta manera, l’hegemonia neoliberal a més de posar en perill els Estats del Benestar, posa en dubte els fonaments de l’acció social en el fet de negar la mateixa existència de la societat, transformant els problemes i les necessitats socials en defectes individuals que requereixen solucions pròpies. Per tant, en la utopia neoliberal no hi ha lloc per cap acte social, inclosa per tant l’educació social, fent d’aquesta un espai políticament construït per poder complir aquestes característiques.

En tercer lloc, si tenim en compte que el verdader objectiu de l'acció social és apoderar, una paraula que a nosaltres ens ha agradat molt, a persones, grups i comunitats, entendrem que és aquest mateix fet el que ens posa a tots per davant de l’aspecte central i més important entre l'anàlisi i la pràctica política o, cosa que és el mateix, l’exercici i la distribució del poder de cadascú. Així doncs, podríem arribar a afirmar que l’acció de tots els agents educatius i socials estan afectats directa o indirectament per la intervenció de la política.

 Després d’entendre tots aquests punts que ens aporta el text ens hem fet la pregunta de si tendim a separar l’acció social de la política en el nostre dia a dia, com fan els discursos tecnòcrates o assistencialistes dels que parla el text. Hem escoltat dir a moltes persones del nostre voltant “jo de política no en sé res” i en els seus actes trobem política. Trobem política quan lluiten contra les desigualtats, quan proposen intervencions per millorar la resiliència de les famílies, projectes pel benestar de la comunitat en risc d’exclusió... només que no saben que això mateix que fan, és política.

...