Servicios públicos Y Prestaciones Sociales

Els serveis públics i les prestacions socials

ÍNDEX

0.- Introducció

1.- Definició i objectius

2.- Historia i fases dels serveis públics i prestacions socials

3.- Els serveis públics a Espanya fins l’actualitat

4.- Les polítiques publiques en l’Estat del Benestar

5.- El paper de la Unió Europea en la Política Social

6.- Bibliografia

0.- Introducció

Aquest treball titulat “Els serveis públics i les prestacions socials” està orientat amb els apunts de les classes d’administació i polítiques públiques i sobretot basat en “Las dinámicas de cambio en las políticas sociales, España en perspectiva comparada” capítol 2 de R.Gallego, R.Gomà i J.Subirats de l’Institut de Govern de Polítiques Públiques de la Universitat Autònoma.

1.- Definició i objectius

Podem definir com a servei públic com el conjunt de prestacions reservades de cada estat, en l’àmbit de les administracions públiques amb la finalitat d’ajudar aquelles persones que ho necessitin.

Aquests serveis poden complir una funció econòmica o social ( o les dues). Els serveis poden ser prestats directament per l’administració pública o de manera indirecta per mitjà d’empreses públiques o privades.

Tot servei públic ha de passar necessariament per un procés administratiu que consta de 5 fases: Planificació, coordinació, direcció, control, avaluació.

A més aquest ha de funcionar de manera regular, i no pot tenir fins lucratius.

Aquests serveis públics tenen un conjunt d’objectius:

La millora de situacions de desigualtat: Es proposa eliminar les desigualtats entre els diferents col·lectius de la societat per fer-ho implementa mesures econòmiques com beques per accés a l’educació, subsidis…

Igualtat d’oportunitats per a totes les persones: Es vol assegurar que totes les persones tinguin el mateix dret per a gaudir de l’educació, la sanitat, etc. Sigui quina sigui la seva nacionalitat, sexe o edat.

Progrés social de les persones: Tracten de que les persones augmentin de manera progressiva el seu nivell de vida, es busca el màxim benefici del ciutadà.

Mantenir el concepte d’estat del benestar a l’Estat Espanyol.

2.- Historia i fases dels serveis públics i prestacions socials

2.1 Antecedents

A l’Europa Occidental ja existien diferents polítiques de caràcter social. Aquestes es van desenvolupar a països com Anglaterra, França i Alemanya durant el Segle XIX.

A Anglaterra es parlava sobre una “assistència social” o pública que estava sota les anomenades “poor-laws” (una espècie de llei de pobres).

A França durant el període transcorregut entre 1852 i 1870, s’hi va implantar un terme “d’Estat de Providència” per part dels republicans que tenia moltes semblances a un Estat Social, deixant al marge la filosofia individualista de mesures com la llei que prohibia els sindicats.

A Alemanya, durant el Segon Reich (1871) els universitaris socialistes van desenvolupar el terme Wohlfahrtsstaat, per referir-se al sistema dissenyat per les politiques de Bismark en matèria social.

2.2 Fases

L’estat del benestar s’implementa a l’Europa occidental estructurat en fases diferents, influenciades per diversos esdeveniments.

Principis i implementació de l’Estat de Benestar Keynesià (1945-1960)

L’estat de benestar entès per Keynes va començar a arrelar a partir del 1945. Aquest es dissenya i posa en practica una estructura per desenvolupar diverses polítiques socials:

L’agenda social, on s’estableixen les pensions, l’estructura d’una sanitat i educació publica i gratuïta, l’ocupació, l’habitatge social i preocupació pels nuclis familiars.

S’introdueixen un conjunt de variables que afavoreixen el desplegament d’aquestes politiques.

S’intenten aconseguir uns objectius estratègics limitats com són l’alta ocupació dels homes, d’una forma estable.

Un model d’administració social burocràtic, monopolista i inflexible.

Fase d’expansió i diversificació (1960-1975):

Durant els anys 1960-1975 es van consolidar les diferents politiques regulatòries i de protecció social.

En aquesta època es diversifiquen els diferents models d’Estat de Benestar a Europa. El Model nòrdic o socialista, el Model continental o democratacristià i el Model anglosaxó o liberal. Aquets tenen com a principal protagonista principal Suècia, Alemanya i Regne Unit, respectivament.

A posteriori, després de les transicions de dictadura a democràcia a la franja sud d’Europa, s’estableix l’Estat de Benestar a països com Espanya, part d’Itàlia, Grècia i Portugal. Aquets formen un model anomenat, en diverses ocasions, com Estat del benestar llatí-mediterrani.

Crisi i reestructuració del Estat de Benestar (1975-2000):

Durant el període del 1975 al 1985, existeix un canvi de cicle econòmic i això influencia en els nivells d’expansió del Sistema de Benestar.

Aquesta situació fa que des de la dècada de finals dels 80 fins a l’actualitat els països visquin en un estat permanent de reestructuració dels seus models d’Estat de Benestar

3.- Els serveis públics a Espanya fins l’actualitat

Per parlar dels serveis públics a Espanya dividirem, els últims anys en 4 etapes:


La transició (1977-1982):

Espanya venia d’una dictadura on els serveis públics van ser molt escassos. Tot hi això a finals dels anys 50 es comencen a desenvolupar polítiques socials que eren insuficients per fer front al desenvolupament econòmic que s’estava produint.

Amb la transició l’estat espanyol assumeix el repte de crear un Estat del Benestar. La situació era difícil ja que fins el moment s’havia invertit molt poc en serveis públics i aquest augment va ser lent.

Al 1970 es calcula que el cost públic a Espanya suposa un 22,1% del PIB, al 1975 aquest creix fins al 26,1% i al 1982 ja era del 38,2%.

Veiem doncs com una vegada finalitzada la dictadura franquista, Espanya comença a treballar per la creació del serveis públics, el creixement tot i que és lent, també és alhora progressiu.

Els principals serveis públics potenciats en aquesta època són destinats a combatre la crisi, a la sanitat, i sobretot a la creació de places escolars.

Període entre 1983-1996: Socialisme a Espanya.

Durant el període socialista a l’estat espanyol

...