Taula resum de l'evolució de l'industria espanyola

ETAPES DE L’EVOLUCIÓ DE LA INDÚSTRIA

COJUNTURA

PRODUCCIÓ

ESTRUCTURA

LOCALITZACIÓ

POLÍTICA INDUSTRIAL

Inici

(1855-1975)

1855-1900: Fracàs de la 1 Revolució Industrial.

-Difícils condicions per a l’arrencada industrial.

-Disponibilitat de matèries primeres i de fonts d’energia va resultar insuficient.

-Poca inversió industrial.

-Reducció de la demanda pel baix creixement demogràfic i pobresa de la pagesia.

- Endarreriment tecnològic.

- Dificil situació exterior (Guerra d’Independència, desastre colonial)

- Política proteccionista.

1900-1936: Creixement industrial

-Augmenta la disponibilitat de minerals.

- Creix la inversió industrial per la repatriació de capitals de les colònies perdudes.

- Increment de la demanda: obres públiques de Primo de Rivera.

-Incorporació dels avenços tècnics de la segona revolució (hidrocarburs i electricitat).

1936-1959:_ interrupció del creixement.

-Destrucció d’indústries.

-Política autàrtica.

1960-1975: Desenvolupisme industrial

-Augment de la inversió industrial.: instal.lació a Espanya de multinacionals i inversió en la indústria de capitals procedents del turisme.

-Creixement de la demanda de productes industrials.

- Incorporació de millores tècniques procedents e l’exterior.

-Baix preu de l’energia.

- Política estatal de foment industrial (Plans de Desenvolupament).  

Segona meitat del s. XIX

Producció amb  màquines hidràuliques i amb màquines de vapor.

Sistema de producció basat en tasques rutinàries.

Sectors industrials principals són el tèxtil de cotó i el siderometal.lúgic.

Primer terç del segle XX.

Motors d’explosió moguts per hidrocarburs i els motors elèctrics.

Sistema de producció fordista basat en la centralització productiva.

Diversificació industrial.

Creixement dels sector bàsics (siderúrgi integral, refineries, petroquímica, producció elèctrica, electrometal.lúrgia, electroquímica), béns de consum (tèxtil, calçat, alimentació, electrodomèstics, automòbil), béns d’equip.

-Mà d’obra poc qualificada i sense regulació laboral (fins el primer terç del s. XX.

- Forts contrastos entre empreses petites (baix nivell d’inversió, tecnologia i competitivitat, orientades als béns de consum) i grans (majoritariament estatal propietat de l’INI, dedicades a sectors bàsics multinacionals, major creixement, i complexitat tecnològica).

- Tecnologia poc avançada i gran dependència externa (financera i tecnològica).

- Orientació al mercat interior.

Factors clàssics de localització industrial.

a)Físics:

- Proximitat a les matèries primeres.

- Proximitat a les fonts d’energia.

- Existència d’emplaçaments favorables per accedir als productes i distribuir-los (ports).

b) Factors humans:

-Proximitat a un mercat de consum ampli.

- Mà d’obra (quantitat, preparació, productivitat, conflictivitat).

-Sistemes de transport eficaços.

-Capital o capacitat per obtenir-ne.

- Disponibilitat de serveis, infraestructures i equipaments.

- Política industrial favorable (subvencions).

- Factors psicològics: proximitat a la residència, èxit d’altres empreses, …

Tendència a la concentració industrial:

- Economies externes: les grans aglomeracions proporcionen facilitats per l’abastiment, el transport i la mà d’obra; proximita al mercat i a empreses complementàries i auxiliars; nombrosos serveis i equipaments col.lectius, …

Emplaçaments industrials

-Àrees pròximes a les materies primeres i fonts d’energia (indústries siderúrgica, mecànica i química), o als ports (tèxtil, siderúrgia, refineries, petroquímica, ciment i ceràmica). Vora als rius (tèxtil i electrometal.lúrgica i electroquímica).

- A les ciutats: especialment indústries de consum.  Especialment perifèria, al costat d¡estacions ferroviàries i al llarg de les principals carreteres.

- Des de 1950: Polígons industrials.

Àrees industrials

-Franja cantàbrica. Indústries base

- Litoral mediterrani: Catalunya (tèxtil); siderúrgia de Sagunt i refineries de Tarragona, Castelló i Cartagena.

- Grans ciutats: indústries de consum a Madrid.

- Altres àrees: La Rioja (conserveis i vi), i Balears (indústries de consum).

Proteccionisme

Intervenció estatal.

Política industrial

-Política autàrtica.

-Política de desenvolupament industrial: PLANS DE DESENVOLUPAMENT (1964-1975).

POLÍGONS DE DESCONGESTIÓ INDUSTRIAL.

Crisi

(1975-1990)

CRISI ECONÒMICAi, en conseqüència, tancament de moltes empreses.

a)causes externes:

-Encariment de l’energia.

- Tercera revolució industrial.

- Noves exigències de la demanda.

- Globalització de l’economia.

b) Causes internes:

-Deficiències de la indústria espanyola.

- Cojuntura econòmica.

POLÍTIQUES DE RECONVERSIÓ INDUSTRIAL

POLÍTIQUES DE REESTRUCTURACIÓ INDUSTRIAL

-ZUR

-ZID

Actual

(des de 1990)

PERÍODES D’EXPANSIÓ I DE CRISI.

-1990-2008.- Expansió industrial excepte el període de crisi (1991-1994-ajustament a l’euro)

-2008.- Període de recessió a causa de la crisi financera mundial.

a)Aspecte tècnic.- Innovacions tècniques en el sistema de producció: TICs i automatització industrial.

b) Sistema de producció

Descentralització productiva (empresa multiplanta, subcontractacions i xarxes de pimes).

Flexibilització productiva. (quan un producte no funciona es treu del mercat).

SECTOR INDUSTRIALS:-

- Madurs com: siderúrgia o metal.lúrgia del ferro, construcció naval, indústria tèxtil i de la confecció, altres sectors madurs  com calçat, moble, joguines (C. Valenciana), fusta i suro.

-Dinàmics.- Automoció i material ferroviari; petroquímica, química de la transformació; sector d’aliments, begudes i tabac; altres sector dinàmics són: material i equips elèctrics, maquinària i equips mecànics, minerals no metal.lics que fabrica materials de construcció.

- Alta tecnologia.- productes farmaceútics, construcció aeronàutica i aeroespacial, electrònica i de TICS, biotecnologia.

-Pes sector industrial reduït.

-Disminució de la mà d’obra, major qualificació, terciarització i desregulació.

- Empreses amb característiques contrastades: 90% d’indústries petites i mitjanes.

- Recerca, innovació i creació de tecnologia insuficients.  (baixa R+D+I).

- Indústria excessivament orientada al mercat interior.

Factors actuals de localització industrial:

- Perd importància la proximitat a les matèries primeres, a ales fonts d’energia i al mercat.

-Continua sent rellevant:

• la mà d’obra
• els bons sistemes de transport i comunicacions.
• Capital.
• Política industrial.

-Són claus:

• Tecnologia (telemàtica, automatització)
• Accés a la innovació i a la informació.

Tendència actuals de localització; sistema actual complexa.

-Accentuació de la difusió o la deslocalització de part de la indústria cap a espais perifèrics.

- Es manté la concentració industrial en espais centrals (noves tecnologies, seus socials i de gestió).

Emplaçaments industrials

-espais tradicional heretats (predomini d’indústries madures).: en declivi.

- Polígons o parcs industrials.

- Clústers, districtes industrials o sistemes productius locals.

-Espais innovadors: espontànis i clústers tecnològics i parcs tecnològics.

Àrees industrials

-Arees industrials desenvolupades.- àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona. Pèrduen teixit industrial a causa de la reconversió però es produeix una revitalització per la implantació de seus socials de grans empreses nacionals i multinacionals.

- Arees i eixos industrials en expansió.- corones metropolitanes i franges periurbanes: tenen industries en declivi o en reconversió; atreuen indústries tradicionals, noves o deslocalitzades des d’àrees centrals metropolitanes. Parcs tecnològics.

- Eixos de desenvolupament industrial:

• Escala Nacional: Eix del Vall de l’Ebre i Eix Mediterrani.
• Escala regional i comarcal;Eixos al voltant de Madrid que s’esten cap a les províncies limítrofes de Castella.-la Manxa.

-Certes àrees rurals. acullen empreses urbanes deslocalitzades o indústries tradicionals ja existents o promogudes per empresariat local.

- Àrees i eixos industrials en declcivi i reestructuració.

• Cornisa Cantàbrica.
• Certs emplaçaments: Sagunt, Ferrol, badia de Cadis, Puertollano, Ponferrada i les valls de l tèxtil català.

-Àrees d’industrialització induïda i escassa.

• Induïda: Galícia, Äragó, Castella i Lleó i Andalusia. (enclavaments industrials per les polítiques de promoció  industrials de 1960).
• Escassa: Castella-l Manxa, Exrtremadura, Balears i Canàries.

Marc:

- Creixent obertura a l’exterior: amplia els mercats però comporta el risc de deslocalització .

- Disminució de la intervenció de l’Estat:

• Desaparició de l’INI (1995)
• Participació de diverses administracions en la política industrial.

Objectius:

- Recuperar el protagonisme de la indústgria en la generació d’ocupació i riquesa.

-Tenir una indústria segura en instal.lacions i productes.

-Aconseguir una indústria intel.ligent, invertint en R+d+I i noves tecnologies; sostenible, competitiva i respectuosa amb el medi ambient; col.laboradora en l’equilibri territorial i el benestar social.

Política sectorial.- Afavorir la reindustrialització i millorar la competivitat dels sectors industrials amb:

• Ajudes a la inversió.
• Programes de reindustrialització (REINDUS)
• Foment de la competitivitat industrial.
• Creació d’observatoris industrials.

Política estructural.- per incrementar la competitivitat i la internacionalització de les empreses. Les mesures:

-Augmentar el pes del sector industrial. Impulsar l’emprenedoria; imatges positiva de l’empresariat, assessorament a joves, dones i col.lectius emprenedors; foment de l’ocupació autònoma, agilització dels tràmits per crear empreses.

- Millorar la mà d’obra: adequació de la formació a les necessitats empresarials, i la formació dual, reformar el mercat laboral, l’ocupació autònoma i reformar el mercat laboral.

-Adoptar mesures i programes per pal.liar la mida inadequada de les empreses.

-Fomentar la R+D, la innovació i la tecnologia.

- Impulsar la internacionalització.

Política territorial.

- Política de promoció industrial (Llei d’incentius regionals).

- Política de desenvolupament endògen (Agències de desenvolupament regional i les agències de desenvolupament local).

- Foment dels cústers.

Política mediambiental de la indústria.

- Consum abusiu dels recursos naturals . Foment de la sostenibilitat.

- Prevenir el dany de la contaminació amb mesures correctores, incorporació de tecnologies netes, reparació del mal causat.

- Degradació del valor estètic del paisatge: operacions de rehabilitació.

- Protecció del patrimoni industrial.