Tecnologies De Poder

Les diferents tecnologies de poder que han possibilitat la modernització

Els anteriors textos llegits, de Michel Foucault, Robert Castel i Zygmunt Bauman, comparteixen i utilitzen un eix central, les tecnologies de poder (terme principalment pensat i creat per Michel Foucault). Aquestes, com molt bé defensen els autors, han fet possible el procés de la modernització, que la mateixa dóna pas a una globalització. Alguns autors, consideren més importants algunes tecnologies de poder, en canvi els altres fan predominar-ne unes de diferents. Aquestes tecnologies de poder nombrades en els textos dels autors, porten a la reflexió del receptor, de com aquestes continues transformacions de la globalització produeixen conseqüències humanes, i com majoritàriament són ignorades pels més poderosos.

A partir del segle XIX, es transforma el dret polític, es substitueix el vell dret de la sobirania, que consisteix en << hacer morir o dejar vivir >> tal i com diu Foucault al seu escrit, per un altre dret, contrari a l'anterior << hacer vivir y dejar morir >>. A partir d'aquí sorgeix una nova tecnologia de poder, el biopoder (biopolítica), ja que és l'estat qui s'encarrega de controlar la mortalitat, la natalitat i la fecunditat dels seus subdits, per tal d'incrementar el creixement, establir un nivell de vida, és a dir aconseguir aquest “hacer vivir”. L'estat comença a plantejar un nou sistema d'actuació (un poder), per tal que el seu objectiu es compleixi, i es comença un profund estudi de les malalties endèmiques de les poblacions i així poder eradicar-les. Aquest, és el fenòmen que porta a terme la instauració d'una medecina la qual la seva funció principal serà la de l'higiene pública. A conseqüencia d'això, l'estat decideix implantar institucions d'assistència i mecanismes més ingeniosos com la seguretat social, assegurances, insitucions socials, per tal que la salut dels seus ciutadans estigui en condicions (individualitza, converteix a cada individu en un caràcter).

Es diu doncs, que el biopoder, aquesta tecnologia de poder, neix en contraposició al poder de la sobiranía, per tal de canviar els drets dels ciutadans i millorar-ne les seves condicions, com esmenta l'autor Foucault << aparece el biopoder, un poder científico que hace vivir >>.

La salut d'aquest individu, mai pot estar del tot assegurada. Des d'aquest factor de la modernitat, el moment sintètic del diagnòstic d'un individu ja no s'efectua cara a cara entre el professional i el pacient, sinó a partir d'uns exàmens fets al subjecte que constitueixen el seu historial.

Castel intenta demostrar aquesta noció de perillositat com s'ha intentat substituir per la de risc, com en diu ell << aporía de la peligrosidad >>. El fet que un individu estigui sa o no, és a dir, desenvolupi de cop i volta una malaltia mental, aquesta imprevisibilitat de la manifestació patològica, és el que l'autor anomena aporia de la perillositat, << inofensivos hoy, pueden convertirse en peligrosos mañana >>. En cas de dubte del manifest, els psicòlegs, defensen que més val actuar per evitar futurs possibles errors dels suposadament malalts mentals. La psiquiatria clàssica, només pot disposar per aquesta prevenció, el tancament i l'esterilització del “suposadament malalt”, però immediatament l'opció és negada per immoralitat i l'alt cost econòmic, i tot això només pel simple fet de sospita. Llavors, diversos psiquiàtres proposen diferents alternatives, com la de Morel (punt de vista higiènic i profilàctic) o l'eugenisme, l'esterilització dels deficients psíquics per tal d'abolir la seva reproducció (negada, per monstruositat i immoralitat). És aquí, quan la psicologia proposa el pla de Kaplan, otorgant nous poders als polítics (intervenció dels polítics), que se'n denomina programa d'intervenció política, aquest pla que proposa l'autor es defineix com a un primer significat de la prevenció, << prevención primaria >>. A partir d'aquest pla com a definitiu

...