VIOLÈNCIES, PREVENCIONS I ACCIÓ SOCIOEDUCATIVA

JESSICA ESCALERA PRIETO

PAC 1: VIOLÈNCIES, PREVENCIONS I ACCIÓ SOCIOEDUCATIVA

ACTIVITAT 1.A

La pel·lícula ''Paraiso: Amor’’ ens mostra els diferents tipus de violències sobre les quals ens parlen Galtung i Zizek. La protagonista de la pel·lícula és la Teresa, una dona austríaca de mitjana edat que viatja a Kenya amb la intenció de trobar l'amor, però es topa amb una pràctica sexual on aquest acaba sent remunerat, així doncs veiem com la tersa esdevé una ''sugar mommies''.

Basant-nos en Galtung (2003) veiem que ens parla de 3 tipus diferents de violència, la primera que veig reflectida a la pel·lícula és la violència estructural, impulsada per l'estat de Kenya, aquesta és aplicada de forma imperceptible, però a la vista queda com l'estructura politicosocial d'aquest país viola els drets humans impedint que els seus ciutadans puguin cobrir les necessitats bàsiques, això queda reflectit en la pràctica sexual de les ''sugar momies'' o en la venda ambulant, es permeten, ja que poden treure profit de l'economia turística, això es deu al fet que el sistema capitalista situa per sobre de les persones el consum i la fortuna que esdevé.

Una altra violència present a la pel·lícula és la violència cultural, aquesta es reflecteix mot bé en la Teresa i el seu grup d'amigues a l'hora de tractar als homes locals. Podem dir que aquesta dins la pel·lícula sorgeix arran de la violència estructural i posiciona la Teresa i el grup en una relació privilegiada davant els homes locals, propulsant un etnocentrisme capaç de sotmetre aquests a la submissió dels i les turistes mitjançant l'explotació sexual. Aquesta explotació permet situar a qualsevol cultura turística per sobre de la local.

Tanmateix, podem veure aquest tipus de violència reflectida en les ''sugar mummies'', ja que com expliquen en diferents moments són víctimes dins la seva pròpia cultura, a causa dels paràmetres de bellesa establerts dels quals no contemplen cap, es descriuen com lletges, grasses, i velles per la violència i comentaris rebuts per part dels subjectes de la mateixa cultura, majoritàriament els homes.

Seguint a Galtung, la violència directa també la trobem present dins la pel·lícula, aquesta és responsabilitat del subjecte i és visible i apreciable per qualsevol altre. Un exemple clar d'aquesta violència el veiem reflectit en la Teresa s'enfronta al Munga perquè se sent enganyada, riu del cambrer per l'accent o fotografia al Munga sense permís, però ella també en sofreix de violència directa quan es nega a mantenir relacions i l'home local la pressiona.

Per altra banda, tenim les violències exposades per Zizek, l'autor ens presenta la violència subjectiva com aquella que es pot percebre i veure directament, per tant, és fàcil reconèixer a la víctima i al culpable. Aquest tipus de violència la trobem dins la pel·lícula vinculada amb la violència directa, com és el cas de l'escena de la platja, on la Teresa (victimari) crida i colpeja al Munga (víctima).

En contra, trobem la violència objectiva, aquesta és menys visible i inherent a l'estat de les coses, es fa difícil prevenir-la o evitar-la, ja que es presenta anònimament dificultant la seva responsabilitat. Aquesta es construeix a partir de la violència simbòlica i la violència sistemàtica:

- Violència simbòlica, ‘’reproduïda a través del llenguatge’’ (Pastor, 2012:9) afavoreix la relació opressor-oprimit i accentua la discriminació i generació d'estereotips. Com a exemple, agafaré un altre cop l'escena on riuen del cambrer, aquesta acció ve impulsada per l'etnocentrisme, posicionant la seva llengua com a millor, aquest fet el veiem quan el fan parlar en exigint que ho faci bé.

- Violència sistemàtica, ''inherent al model econòmic i polític'' (Pastor, 2012:9), aquesta crea relacions de dominació i explotació mitjançant la repressió. Aquestes relacions de dominació les podem veure a la pel·lícula quan els homes ofereixen el seu cos per necessitat i les "sugar mommies" el compren per plaer i diversió. Aquest fet només afavoreix i promou l'exclusió, la desigualtat o la marginació entre altres.

ACTIVITAT 1.B

A la pel·lícula he identificat com els mecanismes d'actuació de la violència estructural i sistemàtica exerceixen mitjançant la desigualtat a l'hora de cobrir les necessitats bàsiques dels natius de Kenya, això es deu al fet que han instaurat un model polític-econòmic on a través d'una violència implícita posiciona als natius en una situació d'exclusió, afavorint així les relacions de dominació i explotació influïdes pels prejudicis, estigmes o rebuig.

A causa d'això ens trobem que la vida dels homes locals estarà influenciada i determinada per la forma de vida instaurada i serà difícil millorar-la o fer que evolucioni, ja que les violències presents impossibiliten la mobilitat, condicionant-los a trobar-se sempre en la mísera, la qual cosa deteriora i repercuteix en la pròpia dignitat.

ACTIVITAT 2

Pié i Blanch (2018) enfoca la vulnerabilitat com una característica inherent dels éssers humans. Posiciona la vulnerabilitat com a fragilitat però també com una necessitat, que ens fa dependents dels altres, per tant, impossibilita l'autonomia total. Així doncs, acceptant les nostres febleses i dependència podrem crear relacions d'interdependència, això suposa un reconeixement de les necessitats pròpies i dels altres.

Durant la pel·lícula podem veure com entre les ''sugar momies'' i els homes kenyans s'estableix una relació asimètrica de poder per part de la Teresa i el seu grup.
El grup de dones presenta una falsa invulnerabilitat, i la presenten posicionant-se per sobre dels homes kenyans i menysprear-los, fins al punt de caracteritzar-los com a vulnerables, i realment presenten vulnerabilitats, però aquestes són causades per la violència estructural trobant-se dins d'una societat determinada per la misèria i explotació on es vulneren els drets humans, per tant, els apropa a situacions de precarietat i vulnerabilitat extrema.

Tot i això, de forma inconscient, les ''sugar mommies'' també presenten vulnerabilitats, ho veiem en les escenes que parlen del seu cos i el que desitgen. També descobrim certa interdependència, en la Teresa en el necessitat de trobar algú que no contempli el seu físic i l'estimi com ella vol, o el fet de comunicar-se amb la filla.

Així doncs, podem veure com en el cas dels dos grups, el sistema no respon a aquestes vulnerabilitats, són els propis subjectes els que han de resoldre aquestes situacions, com veiem en els homes kenyans recorren a la venda ambulant o la mercantilització i explotació del seu cos, això dóna peu al fet que la Teresa desenvolupi una relació de poder cercant en ells una solució a les pròpies necessitats afectivosexuals. Tanmateix, aquesta relació de poder també la veiem dels homes kenyans cap a la Teresa, aprofitant les seves vulnerabilitats per tal d'aconseguir diners i poder cobrir les seves necessitats.

...