Achille Castiglioni

La transformació social a la França de la posguerra va fer que, les classes altes, fessin un retorn al racionalisme que abans de la agafava força. !

Aquest moviment es va transformar un cop pasada la guerra als països on regnaba el capitalisme. Va passar a ser un reduccinista en el mobiliari i a buscar la maxima mecanització de tot el que envolta l’ésser huma.!

Com a contraposició d’aquesta innovació, que implementava un diferencia social contruint un gran mur entre dos mons aparentment oposats i separats pero que feia poc temps formaven part d’un mateix, Jacques Tati va fer la pelicula “Mon Oncle”!

A la pelicula, Tatí ( o Monsieur Hulot, que és el personatje que representa a Mon Oncle) mostra les diferencies entre els dos mons passant d’un mon a un altre, provant de fer un us normal dels nous objectes moderns. No es deixa governar per les noves lleis, per ell absurdes, de l’estetica moderna que predomina.!

!

Tot començant Tatí en presenta la realitat francessa del moment. Els carrers son bruts i irregulars en contraposició amb una netedat malaltissa de tots els detalls al barri de Villa Arpel (la casa de la germana de M. Hulot).!

A l’interior de Villa Arpel veiem aspectes que podrien i són part de cases fetes avui en dia.! Quan anem al menjador estem veient un espai gran, amb els mobles justos, sense cap mena de sobrecarregament. A més, al mateix espai, sense que hi hagin parets que delimitin hi ha la sala d’estar i les escales. La lluminositat que aporten les grans finestres es un element que avui es apreciat per la capacitat de donar vida a espais grans.!

El mobiliari que composa el menjador es un cojunt de cadires fetes de metall tubular, element que aporta una modernitat respecte l’us de materials com la fusta. Predominen les formes geometriques, a les cadires el suport de l’esquena esta composats d’arcs de circunferencia, la taula es una el.lipse truncada pels focus, etc.!

!

!

!

!

!

!

Quan pasem a la sala d’estar l’estil de les formes geometriques es molt més marcat, sent el sofa dos cilindres amb una estructura metalica tubular.!

!

Fins aquí els espais no donen problemes. Pero quan arribem a la cuina es on comença a canviar la forma de fer del moment historic. La cerca de l’innovació fa que a dins de la cuina hi hagin botons i aparells per a tot. Sembla un laboratori.!



Aqui s’arriba a extrems de tenir un dispensador de salsa en una bombona amb un carret per poder-la treure de la cuina si es vol aplicar la salsa al menjador o alarmes que indiquen quan un bistec esta al punt (aquesta ultima pot ser una realitat avui en dia).!

!

Quan mirem l’edifici des de fora, deixant per ara de banda el jardi, observem un edifici uniforme, fet a partir de dos cubs, amb colors plans i sobre tot anant-se a uns tons

...