Emperador de Roma

76-138 dC., emperador de Roma (117-138), el seu regnat va marcar la fi de l'expansió de l'Imperi romà, retrocedint als límits establerts per August, però això acompanyat d'una política d'integració de tots els territoris. Un dels emperadors més cults, promotor i mecenes de gairebé totes les arts. Va néixer el 24 de gener del 76, bé en Itàlica, prop de Sevilla, o a Roma, però, en qualsevol cas, era descendent d'una família de la Bètica. Quan el seu pare va morir, en el 85, es va convertir en pupil del seu familiar, el futur emperador Trajà. Va estudiar a Roma, va ocupar diversos càrrecs civils i militars, fins que Trajà es va convertir en emperador en el 98. Després va participar amb ell en campanyes militars en la frontera del Danubi, i va ser nomenat cònsol diverses vegades. Com arcont (magistrat amb funcions de governador) d'Atenes (112) es va submergir en la cultura grega, per la qual va demostrar un afecte durador.

En el 117, amb el consentiment del moribund Trajà, l'exèrcit el va proclamar emperador i el Senat romà va ratificar el seu nomenament. En aquell moment, les revoltes reiterades dels pobles súbdits i les invasions de pobles germans amenaçaven l'Imperi. Adrià va resoldre abandonar les províncies llunyanes per a consolidar l'Imperi. Va establir una sèrie de fortificacions defensives, inclosa la famosa muralla d’Adrià, que van marcar el final històric de l'expansió territorial romana. A Roma, va consolidar la seva posició a través d'una política que va afavorir al poble, va desenvolupar institucions humanitàries i va tenir una actitud considerada cap al Senat.

En els seus nombrosos viatges va visitar gairebé totes les províncies romanes, va posar en ordre la política local, els assumptes militars i econòmics i va consolidar la lleialtat cap a Roma. Va passar els últims anys de la seva vida a Roma i en la seva vila palatina de Tibur (l'actual Tívoli), l'esplèndida i encara avui conservada en gran manera Vila Adriana. Va morir en l'estació termal de Baiae (Baia), el 10 de juliol del 138, i li va succeir com emperador el seu fill adoptiu Antonino Pío.

Home molt cult, es va envoltar de poetes, filòsofs i erudits. Va escriure versos i prosa, en llatí i grec, amb gran habilitat. Molt interessat en l'arquitectura, va construir edificis magnífics com l'Ateneu (una acadèmia per al foment de l'estudi), el temple de Venus i de Roma, el panteó d’Agripa (reconstruït), i el seu mausoleu (actualment el castell de Sant Angelo). En Atenes va aixecar molts altres edificis. La seva vila en Tibur (Vila Adriana) era, en realitat, una petita ciutat amb edificis magnífics que recordaven el millor que havia vist en els seus viatges, i incloïa algunes de les millors estàtues de l'antiguitat.

...