Judo paralímpic

Judo paralímpic

Instaurat com a esport a finals del segle XIX pel mestre Jigoro Kano, el judo és un art marcial que exigeix als esportistes un equilibri constant entre atac i defensa. La modalitat paralímpica la practiquen judokes cecs o deficients visuals i els combats cos a cos solen ser durs, tensos i explosius.

Les úniques adaptacions que necessiten aquestes persones són la variació de textures per delimitar les zones de competició al tatami, així com el fet que s'ha de començar el combat estant els dos lluitadors en contacte físic.

Els enfrontaments de judo duren fins a cinc minuts, durant els quals els contendents van sumant punts segons les tècniques que executin. Un xoc pot concloure en pocs segons si algun dels judokes aconsegueix un "ippon", que és la màxima puntuació possible. Si transcorren els cinc minuts reglamentaris i es produeix un empat, el combat entra en un nou període on es valora la tècnica d'or. És a dir, el primer esportista que aconsegueixi puntuar és el que guanya.

En el judo paralímpic, els rivals comencen a lluitar ja agafats per les solapes, per compensar la seva discapacitat visual. També varien les indicacions de l'àrbitre, que en aquesta modalitat són sonores.

El Judo masculí, com a esport paralímpic es va contemplar per primera vegada en els Jocs Paralímpics de Seül 1988, i el Judo femení va participar per primera vegada com a esport paralímpic a Atenes 2004.

La representació més important de l'equip espanyol de judo és de Marta Arce (-63Kg), Mónica Merenciano (-57kg) i Abel Vázquez (-81Kg).

Guillem Muñoz Ferran

1r Trimestre Educació Física

Marta i Juanjo

...