La mare dels nins de l’Holocaust

DOCUMENTACIÓ INFORMATIVA

La mare dels nins de l’Holocaust

Irena Sendler

Helena Vilches Sierra

09/12/2010

1. Mare dels nins de l’Holocaust (presentació) ________________________ 3

2. Dones de la història __________________________________________ 4

2.1. Publicacions interessants _______________________________ 4 - 5

2.2. Llibres relacionats ______________________________________ 5

2.3. Àudios, vídeos, imatges… Documents no textuals _____________ 6

3. Herois de l’Holocaust __________________________________________ 7

3.1. Publicacions interessants _______________________________ 7 - 8

3.2. Llibres relacionats _______________________________________ 8

3.3. Àudios, vídeos, imatges… Documents no textuals ____________ 8 - 9

4. Irena Sendler ________________________________________________ 10

4.1. Publicacions interessants ______________________________ 10 - 11

4.2. Llibres relacionats _______________________________________ 11

4.3. Àudios, vídeos, imatges… Documents no textuals ______________ 12

5. Cloenda _____________________________________________________ 13

En algun moment de les nostres vides, tots hem tingut a la ment la figura d’alguna persona que ens ha servit de guia per intentar ser millors del que érem, o simplement per imaginar quina seria la decisió més adient. Per dir-ho d’una altra forma, tots em tingut una mena d’heroi als nostres pensaments, a vegades, gent coneguda com han pogut ser els nostres pares, germans i germanes, avis, cosins, professors, parelles... i altres vegades gent que mai hem arribat a conèixer com actors, pintors, filòsofs, humanistes, reis, militars...

En el cas que ens ocupa, ella va ser una senzilla infermera polonesa que, tot i que la seva labor va tardar molts anys a sortir a la llum, s’ha convertit per a moltes persones en aquesta figura a imitar. I tot es degut a les difícils però encertades i bondadoses decisions que va prendre just en un moment en què apostar pel que el teu cor et dictava com a correcte podia suposar perdre la vida i inclús alguna cosa pitjor, una cosa que ella va viure en propi cos, tortures inhumanes.

Ella és la responsable de la salvació de més de 2.500 nins jueus durant l’Holocaust, nins procedents del Gueto de Varsòvia on ella treballava. La seva valentia la va portar a sofrir cruels tortures per part dels nazis però ella mai va delatar els seus cooperadors ni les noves identitats dels nins jueus.

Aquesta guia de lectura pretén ajudar als possibles interessats en el tema a saber quin tipus d’informació poden trobar i on.

La guia s’estructura en funció als diferents conceptes que envolten la vida i l’obra d’Irena Sendler, incloent en cada apartat diferents tipologies de les fonts d’informació.

Per poder entendre la importància d’Irena Sendler cal contextualitzar la situació en què s’han trobat les dones durant la història. En tots els països, de forma més descarada o més amagada, la superioritat dels homes ha estat crucial. De fet, en l’època en què va viure Irena Sendler, el món alemany estava fortament marcat per la figura d’un dictador, Adolf Hitler. Les dones vivien sotmeses a les decisions i ideologies dels homes i poques eren les valentes capaces d’enfrontar-se a un home, una religió, un règim...

En aquest apartat s’inclouen diferents enllaços, llibres, publicacions i revistes relacionats amb el tema de les dones i la seva importància en la història.

- “Las 20 mujeres más destacadas de la historia”. 20 minutos.es [edició Internet] (07 de març de 2008).

En aquesta publicació, el diari 20 minutos.es fa un homenatge a les dones, en motiu del Dia de la Dona Treballadora. D’aquesta manera inclou un llistat de 20 personalitats femenines que han fet història.

URL: http://www.20minutos.es/noticia/358283/0/mujeres/clave/historia/

- Arenal: La historia de las mujeres en Europa [Granada] Vol. 1 (1994), núm. 1 ISSN 1134-6396.

Es podria revisar qualsevol exemplar de la revista, ja que tots els seus números parla de la història de les dones. He elegit aquesta publicació perquè situa a la dona en el context europeu, que en el cas d’Irena Sendler és el que ens ocupa. Aquesta revista fou la primera publicació periòdica espanyola dedicada a monografies únicament del sexe femení.

- Duoda: papers de treball [Barcelona] (1991) ISSN 1132-6751.

Aquesta revista també té com a base la figura de la dona, està editada al Centre d’Investigació Històrica de la Dona de la Universitat de Barcelona.

- Gómez Ferrer, G., ed. “Las relaciones de género”. Ahir. Vol. 0 (1995), núm 17. Madrid: Marcial Pons. ISBN 978-84-87827-20-4.

Aquesta és una revista d’història, especialitzada en l’època contemporània. Fou fundada en 1990 i concebuda inicialment com una publicació de números monogràfics, a càrrec d’editors especialitzats en la matèria. En aquest cas, Gómez tracta el tema de les relacions entre els dos gèneres.

- CHULIÁ CARAMÉS, J. M. “I Congreso virtual sobre Historia de las Mujeres”. Códice. (2009).

URL: http://www.revistacodice.es/publi_virtuales/i_con_h_mujeres/documentos/comunicaciones/comuchuliacarames.pdf

- GONZÁLEZ SOLÍS, E. “II Congreso vistual sobre Historia de las Mujeres”. Códice. (2010).

URL: http://www.revistacodice.es/publi_virtuales/ii_congreso_mujeres/comunicaciones/GONZALEZSOLIS.pdf

- AMELANG, J. S.; NASH, M., eds. Historia y Género: Las mujeres en la Europa Moderna y Contemporánea. València: Edicions Alfons el Magnànim, 1990. ISBN 84-7822-993-0

Aquest llibre ajuda a crear una idea bàsica del paper de les dones europees en les èpoques més recents.

- GONZÁLEZ, A.; LOMAS, C. (Cords). Mujer y educación: educar para la igualdad, educar desde la diferencia. Barcelona: Graó, 2008. ISBN 8478276041.

Parla de la lluita a favor dels drets de la dona en l’àmbit educatiu, defensa la igualtat de drets i deures envers els nois i les noies.

- Mujeres e independencias (Hora Amèrica). Dir. Teresa Montoro. RTVE, emès l’1 de desembre de 2010.

URL: www.rtve.es/mediateca/audios/20101201/mujeres-independencias-hora-america/948781.shtml

Aquest programa va tenir com a punt de partida la II Trobada Internacional Dona i Independència Iberoamericanes que va tenir lloc a la Casa d’Amèrica de Madrid. En aquesta trobada, dones intel•lectuals de diferents àmbits de la cultura varen analitzar

...