Utopia-thomas Moore

Filosofia

Ferran Teixidor

Amanda Lisboa i Noelia Ruiz

1batxB

UTOPIA - THOMAS MORE

Thomas more

Thomas More va néixer a Londres el 7 de febrer de 1478, fill de John More, majordom del Lincoln's Inn, va ser un jurista, escriptor i home d'Estat anglès. Thomas More va ser un pensador, teòleg, polític, humanista i escriptor anglès, que va ser a més, poeta, traductor, canceller d'Enric VIII, professor de lleis, jutge de negocis civils i advocat. La seva obra més famosa és Utopia on busca relatar l'organització d'una societat ideal. El 6 de juliol de 1535 (als 57 anys) mor a Londres, decapitat. Mort per la seva oposició a la separació de l'Església Anglicana, és considerat màrtir i venerat com a sant per l'Església catòlica i per l'anglicanisme.

Utopia (1516)

La seva obra mestra aborda problemes socials de la humanitat, i amb la qual es va guanyar el reconeixement de tots els erudits d'Europa. Un dels seus inspiradors va ser el seu íntim amic Erasme de Rotterdam. La va redactar durant una de les missions assignades pel rei a Anvers.

More hi fa una crítica de la societat anglesa de la seva època tot denunciant la pobresa de bona part de la població, censurant la concentració del poder i l'expansionisme estatal, causant de guerres. A canvi proposa un model d'organització social inspirat en les societats aborígens acabades de descobrir i en alguns aspectes de La República de Plató: Utopia és una illa imaginària on hi viu una societat justa, fraternal, igualitària i tolerant; el treball hi és obligatori per a tothom, l'educació és universal, no hi ha propietat privada ni diners i els càrrecs són per elecció.

Segons l’Institut d’Estudis Catalans, una utopia és una concepció d’un ideal irrealitzable. Aquesta teoria es basa en justícia i bondat però de impossible realització. "Utopía" és una novel·la política, on l'autor reflecteix idees polítiques i filosòfiques. Descriu una República ideal i imaginària, governada per lleis sàvies, que assegura a tots els seus habitants un mínim de felicitat a canvi del seu treball. Aquest model s'oposa als mals de la societat del seu temps. És un quadre idealista d'un estat democràtic. Aquests ideals són incompatibles amb la naturalesa real de l'home i de les coses. És el seu propòsit d'assolir una societat justa, regida pels principis de llibertat, benestar i solidaritat humana més alta. Els principis que regeixen aquesta societat són els de la raó i la igualtat. Presenta una societat ideal on es treu la ambició i la propietat privada.

La primera part del llibre, titulada la relació de Rafael Hythloday amb Moro, es refereix a l'estat millor d'una República. Atès que un conflicte havia sorgit entre Enrique VIII d'Anglaterra i Carlos I d'Espanya, van enviar una delegació a Flandes amb la intenció de reconciliació i una decisió final sobre l'assumpte. En un diàleg amb Moro li parla de lleis just i bona terra, i que altres nacions ha de seguir l'exemple. Amb tanta experiència se li convida a unir-se a la cort del rei, per tal de ser útil amb el seu Consell. Per això, ell respon que ell prefereix la seva llibertat a viure esclau d'un rei. Basa la seva decisió dient que nin els reis, ni els que l’envolten, valoren els consells d’un savi, perquè estan més interessats en guerres i en les seves pròpies comoditats.

L'esperit d'injustícia d'una banda i Justícia de l'altra són clarament explicat per Rafael. Es va dir que podria evitar la injustícia amb la creació de mitjans per tal que els ciutadans puguin guanyar-se la vida amb treballs manuals i amb l'agricultura. L’advocat en defensa del ciutadà, comenta que són els senyors els qui els converteixen en delinqüents, empresonant-los o fent-los pagar amb la mort.

L’ambició:

Ambició, la cobdícia irracional i materialisme, la luxúria i la gola, d'aquesta classe social, només porten a la condició extrema de la baixa

...