A finals dels anys 60

A finals dels anys 60, els guàrdies vigilaven els vilatans. Aquests no parlaven de temes que els poguessin comprometre. Encara d’estar vigilats els homes continuaven caçant sense llicència. Les tripulacions de llaüts aprofitaven els viatges per fer negocis il·legals.

Diu que a molts cafès de la vila es jugava al pòquer.

També parlaven de tres veïns de la vila que havien estat apallissats. Parlen de l’equip de futbol de la vila. Al camp, a una banda seien els socialistes i a l’altre els republicans d’esquerra. Els guàrdies civils detenien a moltes persones. Hi havia una persona a la que li deien “àrbitre pirata” que feia d’àrbitre. Això originava conflictes al camp. Aquest misteriós home va confessar la seva identitat al mossèn, se sentia angoixat.

El futbol era una manera d’entretenir a la gent perquè no pensessin en els problemes politico-socials de la vila. Aquest home podia decidir sobre el futur de l’equip, impedint que baixés la categoria, i per tant, el de la vila, del país i del món. L’àrbitre pirata tenia por de ser enxampat. El mossèn va demanar ajuda al narrador de la història.

El narrador desvela el seu nom, es diu Cristòfol Vallcorna i reconeix que ell i el capellà van estabornir el guardià Broca per evitar que acudís a l’últim partit de lliga per protegir el sargent comandant de post de la vila, l’àrbitre pirata. El capítol acaba amb preguntes que es fa el narrador de com reaccionaria la gent si ho sapigués, tot això.

3. Qui narra les històries? Hi ha narradors secundaris que apo

...