Anàlisi psicomètric de la Procrastinació
Ollie CLTrabajo9 de Agosto de 2021
4.785 Palabras (20 Páginas)215 Visitas
Anàlisi psicomètric
de la Procrastinació
[pic 1]
Paraules Clau: Escala Pura de Procrastinació, Anàlisi psicomètric, Validesa, Fiabilitat.
ÍNDEX RESUM. 3
1-INTRODUCCIÓ. 3
- - MÉTODE. 4
2.1-Participants. 4
2.2-Instruments. 5
2.3-Procedimient. 6
2.4-Anàlisis de dades. 6
2.4.1-Anàlisis d’ítems. 6
2.4.2-Fiabilitat. 7
2.4.3-Validesa. 7
2.4.4-Baremació. 8
- - RESULTATS. 9
3.1-Anàlisis d’ítems. 9
3.2-Fiabilitat. 11
3.3-Validesa. 11
3.4-Baremació. 18
- CONCLUSIONS. 19
- REFERENCIES. 20
RESUM
Aquest estudi té com a objectiu l’anàlisi de les propietats psicomètriques de la Escala Pura de Procrastinació. Per dur-lo a terme, a la mostra a la qual se li va aplicar va ser de 156 persones, de les quals eren majoritàriament estudiants universitaris. Els resultats en termes de fiabilitat, segons la consistència interna han estat alts (coeficient d’alfa de Cronbach per a dues meitats =(F1=0,754 i F2=0,786) així com un alt coeficient de Spearman Brown (F=0,739) en el test, mostrant-se com a un coeficient elevat encara que en menor mesura que el test original. La validesa de criteri no ha estat calculada degut a una manca de criteri. Els valors de l’índex de discriminació han esdevingut adequats. S’ha aplicat un Anàlisi Factorial Exploratori que ha presentat dos factors coincidint amb la versió francesa de la test. La totalitat d’evidències positives mencionades fan que el PPS pugui considerar-se com a un bon instrument psicomètric.
Paraules Clau: Escala Pura de Procrastinació, Anàlisi psicomètric, Validesa, Fiabilitat.
This study aims to analyze the psychometric properties of the Pure Procrastination Scale. To carry it out, in which the sample was applied, was 156 people, most of whom were university students. The results in terms of reliability, as have high internal consistency (coefficient alpha = Cronbach by halves (F1 and F2 = 0.754 = 0.786) and a high coefficient of Spearman Brown (F = 0.739) in test, showing a ratio as high a lesser extent than the original test. the validity criterion has not been calculated due to a lack of judgment. the values of the index of discrimination have become appropriate. We have made an Factorial Exploratory Analisis, wich have present de same two factors like the French test version. The totalities of evidence mentioned are positive that the PPS can be considered as a good psychometric instrument.
Keywords: Pure Procrastination Scale, psychometric analysis, Validity, Reliability.
Introducció
La postergació ja sigui voluntària com involuntària de responsabilitats que han de ser entregades en un moment determinat s’anomena procrastinació. Tot i ser bastant desconegut el terme en la població jove, no és recent en l’actuació de la persona, havent estat registrada anys enrere. És irònic poder percebre-la com a una de els debilitats que el ésser humà la practica amb major efusivitat i a la mateixa vegada, és molt poc coneguda (Carranza i Ramírez, 2013).
La procrastinació és subjecte d’interès en moltes àrees actualment , des de les finances ( com la gent deixa per més tard tractar els seus problemes monetaris ) per a la salut ( com la gent retarda les visites al metge ) . Tot i això , hi ha un debat sobre el seu significat exacte i com s'ha de fer operativa . Els camps de la neurociència i l’economia del comportament la classifiquen com a un retard irracional.
Un model tripartit ha dividit la procrastinació en 3 grups: evitatiu, excitatiu i decisional. La validesa dels 3 es revisa aquí, primer metanalíticament i després factorialment , utilitzant una àmplia mostra superior a 4.000 enquestats . L'evidència no dóna suport al model. Una nova escala coherent amb aquesta conceptualització , l’Escala Pura de Procrastinació, es deriva de l'anàlisi factorial , mostrant correlacions millorades amb constructes. Aquesta nova escala ofereix el camp de la Procrastinació amb una base de mesurament millorada , probablement l'augment de la utilitat dels nostres resultats futurs (Steel, 2010).
Es pot arribar a aquesta actitud a partir de camins variats com per exemple la depressió; que és una malaltia de la ment que anul·la gairebé del tot les capacitats de la mateixa per poder pensar amb claredat , relacionar-se, i viure la vida . Un dels símptomes clau de la depressió és l'estat letàrgic que indueix . La persona depressiva no vol saber res del món , sempre busca el llit per dormir , per fugir d'una realitat que li fa mal i potser trobar la pau a la inconsciència que suposa el son. L'excés d'autoconfiança també n’és un factor ja que les persones que se senten molt segures de si mateixes, distorsionen de manera aguda i permanent la seva percepció del temps , i per tant fan una pèssima gestió. Com la majoria de tasques solen encomanar amb terminis de lliurament estàndard, el procrastinador per autoconfiança troba que té temps de sobres per fer-la, així que decideix que està avorrit , i passa a ocupar-se d’altres tasques que no són prioritàries i potser ni tan sols útils per a la seva vida , però que li proporcionen plaer .
Aquest és clarament un caramel enverinat , ja que les tasques " accessòries " d'aquest perfil de procrastinador , encara supèrflues , solen ser grans consumidores de temps i de recursos , de manera que al final, la persona que es lliura a aquesta actitud acaba " ficant- en un jardí " del qual no sap sortir. La solució a aquest perfil no és fàcil . Una tècnica que pot arribar a ser útil és " falsejar " de manera conscient i encara a contracorrent les nostres pròpies previsions . Així almenys , podem evitar defraudar als nostres amics , clients , etc. Una altra tècnica que pot
ser útil és desglossar una tasca en gairebé totes les seves parts components , per fer previsions de temps el més honestes possibles . La simple generació d'idees és una tasca permanent que consumeix tot el temps i energies de les persones creatives. Això òbviament condueix a una altra forma de procrastinació. Què fer en aquest cas ?. És difícil saber-ho, potser el treballar coordinadament amb altres persones dominants de la intel·ligència executiva podria ser una solució (Society of 2000,2012).
Convé buscar una solució a la procrastinació en cas que aquesta constitueixi realment un problema per a nosaltres . Sovint , en revelar aquest trastorn de conducta al públic, una majoria de persones de seguida es veuen identificades amb ell . " Jo sóc aquest ! " , " Jo tinc això segur ! Són frases que sorgeixen de forma espontània entre l'audiència a mesura que es van descrivint els símptomes de la procrastinació . Afortunadament , això no és així . Molts de nosaltres per no dir gairebé tots estem habituats a postergar tasques perquè senzillament , ens resulten pesades o ens sentim aclaparats . Si una tasca s'evita per descansar o no fer res , això no és procrastinació . Els procrastinadors solen ser persones força actives . El seu mal consisteix a substituir sistemàticament ( i crònicament ) el que han de realitzar per altres tasques que , preses de manera aïllada , poden ser fins i tot brillants , però que no aporten un benefici real a la persona .En la majoria de casos, la procrastinació sol ser crònica , ja que es converteixen en comportaments apresos que porten anys a desaprendre (Society of 2000,2012).
A causa de la complexitat del tema a continuació trobem informació més pràctica i visual que ajuda a entendre el concepte millor en forma de mapa conceptual :
[pic 2]
Quadre 1- (Society of 2000,2012).
La procrastinació manté una correlació significativa negativa amb la intel·ligència intrapersonal, el coeficient emocional i l'estat d'ànim. A més, les dones puntuen significativament més alt que els homes en aquest tipus d’intel·ligència, a més de la interpersonal, mentre que els homes arriben puntuacions superiors en el maneig de l'estrès i l'adaptabilitat (Muntada, Pros, Martín i Gotzens, 2011).
Aquesta aproximació a la procrastinació exposada anteriorment servirà com a fonament teòric per l’objectiu d’aquest estudi: realitzar un anàlisis psicomètric del PPS des de la Teoria Clàssica dels Tests, instrument que s’usa per a diagnosticar aquest fenomen relacionat amb la postergació.
Mètode
2.1-Participants:
(descripció mostra per si us fa falta: A partir dels resultats totals del test de procrastinacio trobem una sèrie de valors descriptius d'aquesta mostra de subjectes, en aquest cas concret obtenim una mitjana (X=30,2813) amb desviació típica (sd=0,726197) sempre tenint en compte el numero de subjectes de la mostra analitzada (n=156) ???????????????????????????????? La nostra mosta està composada per 256 subjectes amb edats compreses entre 19 i 77 anys d’edat amb una mitjana de 25,34 i amb una desviació típica de 11,449. La proporció de dones és de un 75,8 % i la d’homes és d’un 24,2 %. Un 64,5 % dels subjectes conviuen amb la seva família d’origen y un 13,7 % en parella, el 16,8% amb amics, el 3,9% viuen sols i el 1,2 % restant de cap de les maneres mencionades anteriorment (famílies d’acollida, cosins i residència d’estudiants). El nivell d’estudis és potser una de les dades més rellevants en la descripció de la mostra que gaudeix d’una correlació positiva amb el temps disponible de cadascú. Un 0.4% no ha acabat els estudis primaris. Un 12,9% han completat els estudis primaris mentre que un 59,8% de la mostra ha assolit satisfactòriament els estudis secundaris. Un 26,6% té estudis superiors completats mentre que el 0,4% restant té un doctorat.
...