Avortament a Espanya.

CONTINUITAT I CANVI DE LES POLÍTIQUES

La regulació de l’avortament a Espanya

La regulació dels temes morals sempre ha estat un tema espinós i molt difícil de regular. En concret, el tema de l’avortament a Espanya ha estat un tema tabú i la seua regulació molt controvertida.

Al gener de 1983, el primer govern socialista en democràcia, va fer un anunci històric, la reforma del Codi Penal per despenalitzar l'avortament, que acabaria donant lloc, el 1985, a la primera llei del l’avortament d’Espanya.

La Ley Orgánica 9/1985, de 5 de julio, de despenalización del aborto en determinados supuestos va significar una abans i un després en l’avortament a Espanya. Fins llavors la interrupció voluntària de l'embaràs va ser sempre delicte penat, només permès per un breu espai de temps a Catalunya durant la II República entre 1936 i 1938, en plena guerra civil. Amb aquesta llei l’avortament seguia sent un crim però s’establien 3 supòsits en els que no ho seria: quan hi havia risc greu per a la salut física o psíquica de l'embarassada, en cas de violació, o per malformacions o tares físiques o psíquiques en el fetus. En el primer i el tercer dels supòsits i  era la mare qui decidia, però es necessitava un dictamen emès amb anterioritat a la intervenció per un metge de l'especialitat corresponent, en el primer cas no hi havia límit de temps, però en el tercer s’havia de realitzar dins les primeres 22 setmanes de gestació. En el segon també decidia la dona amb els condicionants de que es practiqués dins les dotze primeres setmanes de gestació i hagués presentat denuncia amb anterioritat. Tot i que aquesta llei no responia amb les demandes d’una part important del PSOE ni els col·lectius feministes, va suposar un important canvi de paradigma en l'Espanya dels primers anys de democràcia.

Des de llavors hi va haver un llarg període de silenci sobre aquest tema, en que estava en vigor la llei del 85 i no hi havia un gran debat sobre ella, política en equilibri. Al març del 2004 es celebren eleccions generals i de manera inesperada José Luis Rodríguez Zapatero aconsegueix la victòria, lo que produeix un canvi en el sistema polític que fa que s’obri una finestra d’oportunitats per a la regulació de temes morals (avortament, eutanàsia, matrimoni homosexual....), amb això es va tornar a portar l’avortament a l’agenda política i es va avivar el debat i la confrontació en la societat espanyola. El 2010 entra en vigor la Ley Orgánica 2/2010, de 3 de marzo, de salud sexual y reproductiva y de la interrupción voluntaria del embarazo, que permet l'avortament lliure en les 14 primeres setmanes de gestació, lo que significà un canvi radical respecte a la llei de 1985. També permet que aquest termini s’ampliï fins la setmana 22 en cas de “greu risc per a la vida o salut de l'embarassada" o "risc de greus anomalies en el fetus”,  i no posa límit de temps si es detecten "anomalies fetals incompatibles amb la vida” o una “malaltia extremadament greu i incurable en el fetus”, en aquests dos casos haurà d’estar acreditat per un informe mèdic realitzat per un professional diferent del que practicarà l’avortament, no en el primer ja que la mare pot decidir avortar sense cap tipus de limitació i per la seua exclusiva voluntat. L’altre canvi dràstic que va aportar la llei va ser donar la possibilitat d’avortar a les menors d’edat (noies de 16 i 17) sense el consentiment patern, aquestes només necessitaven la declaració de que un dels dos pares havia estat informat, i es podia prescindir d’aquesta declaració en el cas de que els ocasionés un “conflicte greu”.

Aquesta llei va generar un encès debat en el si de la societat espanyola i en el Parlament. El Partit Popular presenta un recurs d'inconstitucionalitat en un intent que se suspenguessin cautelarment els articles impugnats, entre els quals figura la liberalització de la interrupció voluntària de l'embaràs fins a la setmana 14 de gestació, però aquest rebutjà la seva suspensió cautelar fins que es pronunciés sobre el fons de l'assumpte, que encara està pendent. Les associacions provida i la Conferència Episcopal van contraatacar organitzant multitudinàries manifestacions a Madrid, i tot tipus d’actes per la geografia espanyola. Un dels factors de canvi que varen propiciar la reforma va ser el canvi de paradigma de l’avortament, ja que en el si de la societat espanyola s’havia produït un canvi respecte a la percepció sobre aquest fet, el 2009 un sondeig sobre l’opinió de la joventut espanyola realitzat pel Centre d'Investigacions Sociològiques indicava que un 55% dels joves considerava que era únicament la dona la que havia de decidir sobre l’avortament, un de cada quatre considerava que la societat havia de posar certs límits i un 15% es manifestava en contra de l'avortament en tots els casos. Amb el pas del temps la batalla (política, ideològica, legal...) es va anar amainant i amb l’entrada d’altres problemes a l’agenda provocats per la crisi econòmica, la finestra d’oportunitats es va tancar i la situació va tornar a l’equilibri,  actualment està en vigor. 

...