Bases Epistemologiques I Marc Conceptual. La Mirada Antropologica.

1. Relativisme cultural i etnocentrisme.

Per a poder entendre el paper de l’antropologia i el significat de l’etnocentrisme i del relativisme cultural, és necessari conèixer la importància que té la cultura per la humanitat i com influeix en aquesta. Amb aquesta intenció, a continuació faré un recorregut pels conceptes més importants sobre la cultura.

Per a començar, s’ha d’explicar que les maneres d’adaptar-se, organitzar-se i entendre el món que ens envolta, és tan antiga com la història de la humanitat. L’antropologia és la ciència que es preocupa per l’estudi de l'ésser humà en general. A mitjans del segle XIX, es desenvolupa l’antropologia social i cultural com la disciplina acadèmica, que dóna resposta científica, per a poder comprendre l’ésser humà, com a ésser social, dedicant-se a l’estudi comparatiu de les societats tant primitives com actuals.

D’aquesta manera, neix l’antropologia social i cultural, considerada tradicionalment com la ciència de la cultura. Edward B. Tylor va definir aquest terme com:

"La cultura o civilización, tomada en su sentido etnográfico amplio, es ese complejo total que incluye conocimiento, creencia, arte, moral, ley, costumbre y otras aptitudes y hábitos adquiridos por el hombre como miembro de la sociedad. La condición de la cultura entre las diferentes sociedades de la humanidad, en la medida que es capaz de ser investigada sobre principios generales, es un tema apto para el estudio de las leyes del pensamiento y acción humana. Por una parte, la uniformidad que impregna la civilización se puede atribuir, en gran medida, a la acción uniforme de causas uniformes, mientras, por otra parte, sus diferentes grados pueden considerarse etapas de desarrollo o evolución como

resultado de la historia previa y su participación en dar forma a la historia del futuro." (Tylor en Antropologia pedagogica: epistemologia i fonaments conceptuals 2011,:12).

A partir d’aquest moment, els antropòlegs a més a més d'interessar-se per l’ésser humà com a espècie, també s’interessen per la seva societat, desenvolupant d’aquesta manera el concepte de cultura per a poder explicar les maneres de pensar, sentir o viure dels distints individus i grups, no comprensibles únicament sota paràmetres biològics o psicològics. D’ igual manera el concepte de cultura, també té diverses interpretacions i significats i en l’actualitat ha pres un paper definitiu en poder explicar qualsevol procés social.

Puntualitzar, que cada societat té uns patrons culturals ideals, és a dir, unes creences, valors i normes de com ha de ser el pensament, la conducta i el sentir correcte dels seus membres. Aquests patrons, són els que justifiquen les limitacions indirectes i directes de la cultura sobre els individus. A més, són compartits per tots els membres, en major o menor mesura, d'una mateixa societats. També cal afegir, que part d’aquests patrons són creats per cada societat per ser distingides d’altres societats, dit d’altra manera sentir-se única, com molt bé explica Levi-Strauss (2012,:48-49). Aquests processos són el que els caracteritza com a grup social, és a dir com a una cultura determinada.

Així mateix, observem com cada cultura s’aferra als seus paràmetres, adoptant un punt de vista diferent, respecte a les cultures allunyades, que determina, que la seva pròpia visió del món i de la realitat, és la correcta. Donant lloc a la perspectiva de l’etnocentrisme. Aquesta perspectiva crea desconfiança vers els altres. Per tant, pot generar intolerància i l’exclusió dels individus que expressen contradiccions, amb la seva cultura i s’oposen a les bases de la societat a la qual pertanyen. Aquests individus són considerats per les seves societats com a inadaptats o rebels. Sent, el individuo para quien las bases de su sociedad parecen absurdas, irreales, insostenibles o completamente erróneas ( Mead, 2006,: 269- 271).( mòdul 1:24). Situació que condueix a l’aparició de prejudicis que dificulten la integració d’ aquests individus, tant si són de la mateixa cultura, com d’altres cultures.

Una altra perspectiva seria la del relativisme cultural, que considera que cada cultura, és única, irrepetible i té criteris propis a l’hora de comprendre i explicar la realitat. És a dir, unes creences, uns valors i una moralitat que tenen la seva lògica i racionalitat dins de cada societat en concret. Amb la qual cosa consideren que mai es pot comparar una cultura, amb una altra. El que condiciona que per poder estudiar qualsevol cultura, s’ha de fer des d'un punt de vista distanciat de judicis morals o valors únics.

Per a concloure, podem afirmar que la cultura es defineix com un tot social relacionat entre si dins de cada societat, en la qual, el relativisme cultural és necessari per a poder conèixer-la i contextualitzar-la, ja que ens condueix a una actitud critica respecte a l’etnocentrisme present en cada societat.

2. Naturalesa i cultura. Diferencies bàsiques per explicar la diversitat humana.

Al llarg de la història, la diversitat humana ha estat un dels temes més qüestionats, per les disciplines que tenen com a objectiu l’estudi de l'ésser humà. Aquesta diversitat ha estat definida com: les variacions físiques i conductuals que podem trobar en tota la humanitat. En el transcurs dels segles s’han desenvolupat diferents perspectives, com són el paradigma naturalista i el culturalista, des dels quals s’han creat diferents conceptes per a poder explicar i classificar aquesta diversitat. Aquests conceptes, són per una banda sexe i gènere, per a diferenciar intragrupalment, i per altra banda, raça i ètnia, per diferenciar intergrupalment a tots els essers humans.

Per poder explicar el significat d'aquests conceptes i com classifiquen als individus, primer de tot, hem de tenir clar des de quin paradigma i en quina època es van desenvolupar.

Per començar tractarem, el paradigma naturalista que va aparèixer com a, visió del món, a meitat del segle XIX. Tractava la diversitat humana com un fet merament genètic, és a dir, una herència generacional, des de la qual s’establien diferents nivells d’evolució, que eren establerts per la naturalesa humana.

El naturalisme utilitzava el concepte de raça, basant-se en uns pocs trets físics de tipologia global a tota la humanitat, per distingir entre cinc races determinades des de les quals surten també subcategories racials, totes aquestes determinades per la pigmentació de la pell dels individus. Donant lloc a discriminacions socials, derivades del color de la pell i establint estatus social diferents per cada raça.

D'igual manera, utilitzava el concepte sexe, per explicar la diferencia

...