CMC Estudiar Examen

L’ATMOSFERA CANVIA: principals components de l’atmosfera: Nitrogen, Oxigen i Argó. Els processos biològics com els volcans produeixen metà. El vapor d’aigua, diòxid de carboni i el metà són gasos d’hivernacle. Sense aquest gasos la temperatura mitjana passaria de 30ºC a -18ºC . aquest gasos absorbeixen part de la radiació infraroja i escalfen l’atmosfera.

PLANETA OCEANIC: per què a la Terra l’aigua es líquida a la superfície: major proximitat al sol que els satèl·lits de Jupiter, superior massa de la Terra i superior gravetat, la pressió atmosfèrica limita l’evaporació de l’aigua, per l’existència de gasos d’hivernacle, que impedeix la congelació de la hidrosfera.

EROSIÓ I SEDIMENTACIÓ: erosió: meteorització i transport d’un material. l’aigua erosiona i mou material sòlid des dels continents cap a les zones baixes, on el diposita: sedimentació. Els materials dipositats poden viatjar dissolts en ions. Quan es depositen originen respectivament sediments químics i sediments detrítics. La sedimentació s’esdevé en llacs, o en un fons marí som.

DENSITAT DE LA TERRA: El granit és una roca molt comuna a la superfície de la Terra, té una densitat de 2,2 g/cm3.

El planeta no es homogeni, al seu interior hi ha materials molt més densos que el granit.

LES ONES SISMIQUES: originades pels terratrèmols travessen l’interior del planeta, modifiquen la direcció i la velocitat si canvia el medi pel qual es propaguen, les ones transversals, no es propaga en fluids. Les ones deixen de transmetre’s a 2.900 km, indica que s’han trobat amb una capa fluida: el nucli extern. Cada canvi brusc en la velocitat varia en l’estructura terrestre i informa sobre les propietats físiques dels materials profunds.

Ones P: longitudinales, propagación dirección i vibración coinciden. Són més rapides.

Ones S: transversales, vibración perpendicular a propagación. Secundaes.

Discontinuïtat de Mohorovicic: canvi de velocitat brusc en les ones sísmiques, aquest punt s’estableix la separació entre l’escorça i el mantell. -670km (mantell superior), discontinuïtat de Gutenberg: les ones S no es propaguen i les ones P redueixen bruscament la velocitat. Separació entre mantell i nucli extern fos. -2900km(mantell inferior).

Discontinuïtat de Lehman: ones P augmenten la velocitat. Passa d’una velocitat menor al nucli extern fos a una superior en el intern. -5120km (nucli extern) para (nucli intern).

WEGENER: la teoria que canvià la geologia. Va proposar que la força del camp gravitatori que exerceix la Lluna sobre la Terra i que origina les marees és la mateixa força que causa la deriva continental. No va encertar en considerar que els continents solcaven l’escorça, com fa un vaixell trencaglaç quan travessa els mars gelats. Avui sabem que els arguments eren erronis. Però va establir la base de la teoria de les plaques tectòniques. Proves de la deriva dels continents: - proves geogràfiques, Wegener va veure que els continents tenien la forma de haver estats units algun cop. – proves paleontològiques: fòssils d’organismes idèntics que s’han trobat en diferents llocs que avui molts km.

- proves geològiques i tectòniques: els tipus de roques, la seva cronologia i les cadenes muntanyoses principals tindrien continuïtat física. – proves paleoclimàtiques: zones actualment càlides van estar cobertes de gel, mentre que en aquesta època el nord Amèrica i Europa

...