Defensa de la igualtat, la llibertat i la sobirania nacional
Enviado por sandravall • 28 de Noviembre de 2014 • Tesis • 698 Palabras (3 Páginas) • 309 Visitas
Comentari de text (pàg. 13).
Defensa de la igualtat, la llibertat i la sobirania nacional
1. Introducció:
És un text que procedeix de l’Enciclopèdia, que és una gran obra que és va començar a publicar al 1751 i que tenia 35 volums. És una font primària on parla d’un tema polític i social. Són trossos d’articles “igualtat natural” i “llibertat natural” i “El contracte social” de l’autor Jean-Jacques Rousseau. És va escriure l’any 1762.
Jean-Jacques Rousseau va néixer a Ginebra, Suïssa el 28 juny 1712 i va morir a Ermenonville, França el 2 juliol de 1778, va ser un escriptor, filòsof, músic, botànic i naturalista franc-suís definit com un il•lustrat. Les idees polítiques de Rousseau van influir en gran mesura en la Revolució francesa, el desenvolupament de les teories republicanes i el creixement del nacionalisme.
2. Anàlisi:
-La idea principal del primer text (“igualtat natural” i “llibertat natural”) és que el ser humà té una naturalesa comú i neix, creix i mor de la mateixa manera, aquesta naturalesa s’anomena llibertat. En síntesi Rousseau diu que totes les persones neixen lliures i no estan sotmesos a un poder superior.
L’argument principal és que l’autor creu que l’home neix lliure per naturalesa.
-En el segon text en Rousseau ens explica que el poble és el protagonista del seu destí perquè nomes el poble sobirà pot elegir el seu govern i per tant dirigir les forces del estat, d’aquesta manera l’autor posa per sobre de qualsevol altre poder la voluntat del poble mitjançant la seva capacitat d’elegir els seus representants
L’autor d’aquesta manera senyala que el poble és l’únic subjecte que pot determinar les lleis de la societat mitjançant la llibertat d’elegir els seus representants.
3. Context històric:
-Aquests texts van ser escrits per Rousseau en un context històric situat al Segle de les Llums, quan una gran quantitat d’intel•lectuals van criticar l’absolutisme i per primera vegada van platejar la divisió de poders tot donant una importància màxima a la raó per entendre el món.
Els il•lustrats creien fermament en el coneixement, l’educació i el progrés per millorar les condicions de vida de les persones. Van qüestionar els principis del Antic Regim que es basava en la monarquia absoluta, la societat estamental i l’economia agrària de tipus senyorial, il•lustrats com el Montesquieu van defensar la divisió de poders (legislatiu, executiu i judicial). En Voltaire va defensar la necessitat d’un parlament que poses límits al poder del rei i d’un sistema d’impostos que no haguessin de pagar nomes els mes pobres, critiquen d’aquesta manera la desigualtat civil que hi havia en la societat estamental en la qual les classes populars i els pagesos havien de pagar impostos
...