La Narrativa Actual

I. LA NARRATIVA ACTUAL

La guerra civil i la brutal repressió que se’n derivà va tallar totes les iniciatives culturals i polítiques que s’havien anat succeint al llarg del segle XX.

El règim de Franco pretenia esborrar l’herència cultural recuperada pels homes de la Renaixença i que al llarg de les primeres dècades del segle havia obtingut unes cotes de qualitat notables. Aquesta sensació de desert cultural fou especialment significativa en l’àmbit de la novel•la, que hagué de recuperar lentament i de forma gairebé heroica els autors (alguns que ja escrivien abans de la guerra i altres, de més joves que s’hi van anar incorporant), editors ( que topaven amb la censura i molts altres obstacles), i lectors.

Aquesta situació tan anòmala provocà que cada novel•lista defensés les seves propostes sense formar grups coherents. Alguns autors, però reprengueren els models que havien utilitzat als anys trenta, com va ser el cas de la novel•la psicològica, mentre que d’altres intentaren trobar nous camins sota la influència del neorealisme italià i la novel•lística nord-americana.

També hi hagué autors, com Mercè Rodoreda o el mallorquí Llorenç Vilallonga, les dues grans figures de la narrativa de postguerra, que incorporaren en la seva obra experiències històriques que els havia tocat de viure (la guerra, l’exili, la vida en un nou continent, etc).

Algunes de les característiques d’aquesta narrativa són:

Diversitat de tècniques i temes

Recurs com a experiment lingüístic

Tendeixen a la interiorització, és a dir a la interpretació dels fets des d’un punt de vista subjectiu

Fan un anàlisis psicològica dels personatges, els quals són testimonis del seu temps (temps de guerra)

S’allunyen de la realitat, tot incorporant elements fantàstics

La renovació del gènere novel•lístic es produeix amb l’aparició de la novel•la psicològica a principis del segle XX, un nou model narratiu, que deixa en segon terme la descripció dels fets externs i la trama de l’argument, tot centrant-se en la vida interior dels personatges i en la

seva visió de la realitat. Així doncs, intenta reflectir en primera instància els conflictes interns dels seus protagonistes que es troben condicionats per l’ambient on viuen, així com la crisi dels valors morals de la societat que els envolta.

Dins el context europeu, les figures cabdals que van introduir la novel•la psicològica, varen ser Marcel Proust amb la seva obra titulada A la recerca del temps perdut (1913-1928), Jaimes Joyce, autor d’ Ulisses (1922), Franz Kafka amb la Transformació o Metamorphosi i Virginia Woolf, autora de Mrs. Dalloway (1925) i d’Al Far (1927). Els aspectes innovadors que aquests autors van aportar al gènere narratiu, van ser l’ús

...