La ciència, segons Joan fuster

COMENTARI DE TEXT (pàgina 109)

La ciència, segons Joan fuster

Una de les dimensions més desconegudes de la monumental obra de Joan Fuster és la constituïda per reflexions i divagacions a propòsit de la ciència, la tecnologia i el progrés […]. El propòsit d’aquest article no és sinó fer una crida d’atenció respecte de la qüestió: invitar a una relectura de l’apassionant univers fusterià des d’aquesta nova òptica de lúcida sensibilitat davant els reptes i les conseqüències de l’avenç científic en el segle xx.

Mitjans de comunicació social

«Amb els ulls i les orelles “crítics”, la televisió es pot convertir fins i tot en estimulant. I en última instància, hi descobrim de quin mal hem de morir, quan milions i milions de televidents, mentrestant, la miren sense precaucions…». (Sagitari, p. 167)

Els mitjans de comunicació social constitueixen uns dels avenços tecnològics més espectaculars i transcendents. I això no solament per les repercussions que han tingut i tenen en el llenguatge i la democratització cultural, sinó també per la influència decisiva en la creació de models de conducta, la capacitat d’infiltració en l’imaginari col·lectiu, la projecció de valors ètics, les propietats infantilitzants o l’emmotllament d’actituds. Tant és així que, al costat de l’aspirina, la tele familiar s’erigeix en Fuster com l’autèntic símbol del progrés tecnològic.

Tot i que reconeix els riscos que es deriven del caràcter estupiditzador de la comunicació audiovisual i n’adverteix dels efectes alienants —per contraposició a la lectura, que exigeix una activitat psíquica major i, per això mateix, construeix una formació més sòlida i un esperit més crític en els individus—, en cap moment hi practica, com tants reaccionaris coetanis fan, una crítica frontal i demagògica. Les seues advertències, més que no cap a la demonització apocalíptica, s’encaminen al consum intel·ligent d’aquests mitjans audiovisuals.

Joan Borja i Sanz

http://metode.cat (adaptació)

Aproximació al text

1. Escolta i llig atentament el text titulat La ciència, segons Joan Fuster.

2. Localitza l’emissor del text. De qui es tracta? Qui en són els receptors?

L’emissor del text és Joan Borja i Sanz. Els receptors són tots els qui llegiran el text: els lectors.

3. A través de quin mitjà s’ha transmés el text?

El text s’ha transmés en un diari digital: http://metode.cat

4. Quina funció o funcions del llenguatge hi predominen?

És un article d’opinió; per tant, té una funció conativa o apel·lativa per tal de provocar una resposta en el lector.

5. Amb quina finalitat creus que s’ha escrit el text?

La finalitat, a més d’entretenir, és convéncer el lector, fer pensar, reflexionar sobre aquestes idees que exposa.

Anàlisi del contingut

6. Resumeix les idees principals de l’article amb les teues paraules.

Hauríeu de veure com a importants les idees següents que diu l’autor: «fer una crida d’atenció respecte de la qüestió: […] l’avenç científic en el segle xx», «Els mitjans de comunicació social constitueixen uns dels avenços tecnològics més espectaculars i transcendents», «per la influència decisiva en la creació de models de conducta, la capacitat d’infiltració en l’imaginari col·lectiu, la projecció de valors ètics, les propietats infantilitzants o l’emmotllament d’actituds». Per acabar, diu que Fuster ha vist les aportacions positives i no les negatives i, únicament, fa unes «advertències» que «s’encaminen al consum intel·ligent d’aquests mitjans audiovisuals».

7. Quina és la tesi principal en què es basa l’article? Raona la resposta.

La tesi en què es basa aquest fragment en què l’autor parla de la importància dels avenços tecnològics en els mitjans de comunicació és: «I això no solament per les repercussions que han tingut i tenen en el llenguatge i la democratització cultural, sinó també per la influència decisiva en la creació de models de conducta, la capacitat d’infiltració en l’imaginari col·lectiu, la projecció de valors ètics, les propietats infantilitzants o l’emmotllament d’actituds». És a dir, és evident que aquesta mena d’avenços han comportat un material de consum de molt baixa qualitat, però són una gran eina de treball, d’aprenentatge, d’adoctrinament i d’educació. Per tant, no està demonitzant els mitjans sinó que recomana un "consum intel·ligent".

8. Assenyala el tema del text.

El tema del text són les repercussions dels avenços dels mitjans de comunicació en el segle XX.

Anàlisi formal

9. Analitza l’estructura del text. Quines parts temàtiques hi distingiries? Com hi està organitzada la informació?

Pel que fa a l’estructura externa del text es poden distingir quatre paràgrafs ben diferenciats. En l’estructura interna, aquests paràgrafs organitzen el text de manera que hi ha una introducció, una argumentació o exposició i una conclusió del tema. En la introducció, que correspon al primer paràgraf, hi ha una primera part temàtica en què l’autor cita Joan Fuster i diu que la part de la seua obra dedicada a la ciència del segle XX és poc coneguda, però ben interessant. A continuació, en el segon paràgraf, es transcriu un fragment de Fuster en què parla del tema dels avenços tecnològics. Basant-se en aquest fragment, l’autor opina de la mateixa manera en els paràgrafs següents i ho exposa amb un seguit d’arguments positius i algun negatiu d’aquests avenços. Per acabar, trobem la conclusió, en què la temàtica continua sent la mateixa, malgrat que hi introdueix el tema de les repercussions negatives que també pot tenir la comunicació audiovisual.

...