La métrica de la poesía

segona estrofa, també situada al moment de la fugida explica qui l’acompanya i mostra el seu amor per la terra explicant-nos què fa abans de creuar la frontera (abans de passar la ratlla): la besa i l’acarona. D’altra banda, a la tercera estrofa ens parla des d’un passat llunyà, on mostra l’estimació que té per Catalunya, així com descriu el que va perdre al deixar-la el dia de la seva marxa. Amb aquest sofriment, a la penúltima estrofa explica el gran sentiment d’enyorança i el record cap a la seva terra, el Vallès, on té l’esperança de tornar-hi.

Finalment continua descrivint el record d’aquell paisatge que ja ha perdut: Una esperança desfeta, una recança infinita. Li sap molt greu deixar el seu país, quan la guerra està fent que molt mal i molta gent s’ha d’exiliar. Tot i això, conclou dient que ell en mantindrà el record en els seus somnis: I una pàtria tan petita que la somio completa.

La mètrica de la poesia consta de regularitat sil·làbica en art menor: tots els versos són de set síl·labes. La rima també està molt ben definida i és consonant.

Els principals recursos morfosintàctics que utilitza Joan Oliver són les metàfores: A Catalunya deixí(...)mitja vida condormida: l’altra meitat vingué amb mi per no deixar-me sens vida, la hipèrbole (tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra)i la paranomàsia (guerra, que l’ensagna, que l’esguerra). D’altra banda hi ha alguns verbs elidits: quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra, o Avui en terres de França i demà més lluny potser.

El lèxic que utilitza Joan Oliver és senzill, no utilitza cultismes sinó que el que vol és representar de manera concreta i entenedora la realitat que està vivint. Per aconseguir-ho utilitza els adjectius vàries vegades, per exemple pell bruna, aire greu, vida condormida, esperança desfeta, recança infinita o pàtria petita.

Els substantius estan majoritàriament relacionats amb la naturalesa: lluna, muntanya, terra, turons, pins, bosc, serra, pujol o platja en són alguns exemples. Una altra característica o curiositat és que en tota l’obra només hi ha una paraula esdrúix

...