Marc teóric i disseny empíric. (Pac= A)

PAC 1.

El Procés d’investigació en ciències socials. Marc teòric i disseny empíric

1. Una diferència clau entre les teories ingènues i les teories en les ciències socials es basa en el mètode. Basant-te en el material d'estudi del Mòdul 1, explica i exemplifica la diferència de mètodes en cada tipus de teoria.

Les teories ingènues es formules de forma intuïtiva en base a

experiències pròpies, per tant no segueixen un mètode científic o acorat, es basen en pensaments aleatoris, no contemplen totes les respostes possibles a cada una de les respostes que es puguin plantejar.

En contraposició de les teories ingènues trobem les teories de les ciències socials que segueixen escrupolosament un mètode científic a on en primer lloc es busca un marc teòric, es formula la pregunta correcte, es busquen totes les hipòtesis possibles i es determinen totes les variables. A partir d’aquí comença el disseny empíric on es pot quantificar mitjançant la recollida i la mesura de les dades i el seu anàlisi.

Exemple:

¿ Perquè a les dones els hi agrada pintar les parets de color i al homes no?

• Segons la teoria ingènua la hipòtesi seria que a les dones els agrada els colors perquè tenen més imaginació, més divertides…
• I segons la teoria de les ciències socials hauríem de seguir un mètode científic

               · Fer enquestes a una mostra de persones

               · Recollir totes les dades i classificar-les

               · Buscar un marc teòric

               · Analitzar les dades

               · Treure una hipòtesi

Per exemplificar això, hi ha un estudi metodològic en el que no ens estendrem, que extreu una hipòtesi on diu que les dones a la prehistòria eren bàsicament recol·lectores i van desenvolupar un sentit més ampli als colors.

1. Digues si la següent afirmació és certa o falsa. Justifica la resposta en cinc línies.
   "Les teories en ciències socials es nodreixen de les teories ingènues perquè en ciències socials es valora positivament l'opinió de les persones."

Fals. Una teoria en les ciències socials no pot estar basada en una teoria ingènua per diferents motius, no es acurada, no busca un marc teòric implica l’experiència pròpia de la persona que esta intentant formular la hipòtesi, pot ser no fa la pregunta adequada i mai una teoria científica o on la de les ciències social pot tenir una base intuïtiva

1. Digues si la següent afirmació és certa o falsa. Justifica la resposta en cinc línies.
   "La criminologia és una ciència on la metodologia no té res en comú amb la metodologia de les ciències socials"

Fals. La metodologia que segueix la Criminologia es una metodologia que segueix qualsevol ciència basada en fets reals seguint el mètode científic i recollida de dades d’una mostra suficient, l’anàlisi d’aquestes dades i posterior hipòtesi.

1. Explica la definició d'indicador. Ofereix un exemple en el qual desenvolupis la relació entre concepte/variable i indicador.
   Segona part
   A grans trets podem agrupar les publicacions científiques en tres grans tipus: a) Articles teòrics: que realitzen una revisió i sistematització de la literatura i/o realitzen alguna contribució estrictament teòrica; b) Articles de metodologia: de manera similar a l'anterior aprofundeixen o reflexionen sobre qüestions metodològiques i/o plantegen algun avanç o contribució metodològic; c) Articles que presenten resultats d'investigacions empíriques: presenten un marc teòric amb la definició dels conceptes, un apartat metodològic, i després presenten els resultats de l'anàlisi aplicant els esmentats conceptes a partir de la metodologia presentada. Generalment els articles del tipus (c) presenten l'estructura següent:
   ● Resum
   ● Introducció
   ● Marc teòric/revisió de la literatura
   ● Metodologia i dades utilitzades
   ● Anàlisi de resultats
   ● Discussió / Conclusions
   ● Referències

Indicador: Es la representació observable d’un fenomen o variable, és una mesura associada a l’estat d’una societat, els meus atributs... Serveixen per avaluar i fer el seguiment de la situació actuals d’una societat i la seva tendència.

• Exemple entre variable e indicador:

Volem estudiar la quantitat de gent que té un negoci amb les següents variables: país on viuen, raça, nivell econòmic, nivell cultural. Entre el anys 1900 i el 2021 un cop recollides totes les dades a partir d’una mostra significativa obtindrem els indicadors que ens donaran una visió de la progressió de l’estat actual de l’estudi.

2.1.  Fes servir les col·leccions de Scopus, Web of Science, ProQuest Central o Springerlink per accedir a un article sobre una investigació criminològica del tipus 'c'. En els enllaços a les col·leccions hi ha tutorials sobre l'ús de cada col·lecció.

Bibliografia

• Baldwin, J. y Bottoms, A. (1976). The Urban Criminal: A study of Sheffield, London: Tavistock.
• Barker, M. (1999). The criminal range of house burglars. In D.V. Canter & L.J.
• Alison (Eds.). Offender Profiling Series: Volume Two, Profiling in Policy and Practice. Aldershot: Ashgate.
• Bernaldo de Quirós, C. y Ardilla, Luis (1933). El bandolerismo en Andalucía. Ediciones Turner.
• Bernaldo de Quirós, C. (1959). El bandolerismo en España y en México. Editorial Jurídica Mexicana
• Bernasco, W. y Luykx, F. (2003). Effects of attractiveness, opportunity and accessibility to burglars on residential burglary rates of urban neighborhoods. Criminology, 41(3), 981-1001. doi: 10.1111/j.1745-9125.2003.tb01011.x
• Bernasco, W. y Nieuwbeerta, P. (2005). How do residential burglars select target areas? A new approach to the analysis of criminal location choice. British Journal of Criminology, 45(3), 296-315. doi: 10.1093/bjc/azh070
• Brantingham P. y Brantingham P. (1981). Notes on the geometry of crime. In: Brantingham P and Brantingham P (eds) Environmental Criminology. Beverly Hills, CA: Sage, 27–54.
• Brantingham P. y Brantingham P. (1995). Criminality of place: Crime generators and crime attractors. European Journal on Criminal Policy and Research 3(3): 5–26
• Bottoms, A. y Wiles, P. (2002). Environmental criminology. En M. Maguire, R. Morgan y R. Reiner (Eds.). The Oxford handbook of criminology. Oxford: Oxford University Press.
• Canter, D. y Hodge, S. (2000). Criminals’ mental maps. In L.S. Turnbull, E.H. Hedrix & B.D. Dent (Eds.). Atlas of Crime: Mapping the Criminal Landscape. Phoenix, Arizona: Orvx Press.
• Clarke, R.V. (1997). "Introduction." In: R.V. Clarke (ed.), Situational Crime Prevention: Successful Case Studies. Guilderland, NY: Harrow and Heston
• Clarke, R.V. (1999). Hot Products: Understanding, Anticipating and Reducing Demand for Stolen Goods. Police Research Series, Paper 112. London: Home Office, Research Development and Statistics Directorate.
• Chainey, S. y Ratcliffe, J. (2005). GIS and Crime Mapping. London: Wiley.
•  Cohen, L. E. y M. Felson.(1979). "Social Change and Crime Rate Trends: A Routine
• Activity Approach." American Sociological Review 44 (4):588-608.

• Cornish, D.B. y Clarke, R.V. (2003). Opportunities, precipitators and criminal decisions: A reply to Wortley’s critique of situational crime prevention. In Smith, M. and Cornish, D. B. (eds) Theory for Situational Crime Prevention, Crime Prevention Studies, Vol. 16, Criminal Justice Press, Monsey, New York.
• Creswell, J.W. (2007). Qualitative inquiry and research design. Choosing hmong five approaches (2nd ed.). Thousand Oaks, California: Sage.
• Cromwell, Paul, James Olson y D'Aunn Avary. (1991). Breaking and Entering . Newbury Park, Calif.: Sage Publications
• Eck, J.E. y D. Weisburd. (1995). "Crime Places in Crime Theory." Crime and Place 4 1–33.
• Felson, Marcus (1994) Crime and Everyday Life. Beverly Hills: Sage.
• Felson, Marcus (2002). Crime and Everyday Life (3rd ed.). Thousand Oaks, CA: Sage Publications.
• Garrido, V., Stangeland, P. y Redondo, S. (2006). Principios de Criminología (3ª ed.). Valencia: Tirant lo Blanch.
• Mawby, RI. (2001). Burglary. Willan Publishing.
• Mawby R (ed.) (2007) Burglary. Aldershot: Ashgate
• Polišenská, V.A. (2008). A qualitative approach to the criminal mobility of burglars: Questioning the 'near home' hypothesis. Crime Patterns and Analysis 1(1): 47– 60.
• Ratciffe, JH. (2003). "Suburb Boundaries and Residential Burglars." Trends and Issues in Crime and Criminall Justice, Canberra: Australian Institute of Criminology 246
• Rengert, G.F. y Wasilchick (1985). Suburban Burglary: A Time and a Place for Everything. Springfield, IL; Thomas.
• Spindler, G. y Spindler, L. (1987). Teaching and learning how to do the ethnography of education. In G. Spindler & L. Spindler (Eds.) Interpretive ethnography of education: At home and abroad (pp. 17-33). Hillsdale, NJ: Lawrence Erlbaum.
• Stephenson, L.K. (1974). Spatial dispersion of intra-urban juvenile delinquency. Journal of Geography, 73, 20-26.
• Summers, L, Johnson, S.D. y Rengert, G.F. (2010). The use of maps in offender Interviewing. In W. Bernasco (Eds.) Offenders on Offending Learning about Crime from Criminals. Routledge, pp. 446-272.
• Tseloni, A., Osborn, D.R., Trickett, A. y Pease, K. (2002). Modelling Property Crime Using the British Crime Survey: What Have We Learnt? British Journal of Criminology 42(1), 109-128.
• Tseloni, A., Wittebrood, K., Farrell, G. y Pease, K. (2004). Burglary victimization in England and Wales, the United States and the Netherlands -A cross-national comparative test of routine activities and lifestyle theories. British Journal of Criminology, 44(1), 66-91. doi: 10.1093/bjc/44.1.66
• Turner, S. (1969). Delinquency and distance. In M.E. Wolfgang & T. Sellin (Eds.). Delinquency: Selected Studies. New York: John C. Wiley.
• Wiles, P. y Costello, A. (2000). The 'Road to Nowhere' . London: Research, Development and Statistics Directorate, Home Office.
• Wright, R. y S. Decker. (1994). Burglars on the Job: Streetlife and Residential Breakins. Boston: Northeastern University Press.

2.3.Quina és la pregunta d'investigació? Si no apareix enunciada explícitament, dedueix tu mateix/a partir del resum o les conclusions quina seria aquesta pregunta.

-  ¿ Quin es el motiu que els porta a delinquir?

- ¿ Existeix una estratègia dissuasoria de prevenció?

...