PATRIMONI NATURAL RESUMEN

PATRIMONI NATURAL

1. UNA HISTÒRIA NATURAL

Fa cent o cent cinquanta mil anys va aparéixer en Àfrica l´espécie homo sapiens. En milers d´anys va arribar a totes les parts del món, on trobem una àmplia diversitat lingüística.

Tres raons de perquè hi ha tantes llengües diverses al món:

-Res no es estable, tot evoluciona. De pares a fills, després de moltes generaciones la llengua va cambiant lentament.

-Separació geográfica dels grups humans. Diferents realitats socials que es construïxen amb paraules diferents per a anomenar coses diferents.

-Els grups humans s´han barrejat o combinat i per tant les seues llengües també, cambiant estructures, sistemes vocàlics…

2. EL MONOLINGÜE MILITANT

La inmensa majoria de les persones són monolingües, parlen una única llengua. La de la seua terra i el seu entorn.

-El monolingüe militant, seria per a l´autor, una persona amant de l´uniformisme absolut. Una persona que no fa mai l´esforç d´aprendre una altra llengua si va a una regió bilingüe i té contacte amb persones que parlen dos o més llengües apuntales (además en castellano) de la seua. Si la persona d´eixa regió coneix la llengua del monolingüe militant, aquest voldrà que li parlen sempre en la seua llengua i ell no voldrà saber res de l´altra llengua de la regió. Mentres a ell li parlen en la seua llengua tot será correcte.

3. EL MONOLINGÜE NATURAL

El monolingüe natural és una persona que si ha de passar un llarg temps a una regió bilingüe, farà l´esforç d´aprendre eixa nova llengua i a poc a poc es convertirá en un bilingüe passiu.

La diferencia amb el monolingüe militant és que aquest no està disposat a acceptar una altra llengua. En canvi, el natural está disposat a aprendre una nova llengua i a integrar-se en eixe nou entorn o regió.

4. L´ANGLÉS ¿LLENGUA ÚNICA?

Es va intentar proposar l´esperanto com a llengua auxiliar per a tot el món, però el projecte no va eixir endavant. Es pensa que com l´esperanto no ha anat mai darrere d´un exercit (Imperis que establixen la seua llengua per la força), ho va tindre molt difícil per a arribar a ser una llengua auxiliar o segona llengua de totes les persones.

Podem dir que l ´esperanto en l´actualitat es l´anglés. Es vol imposar l´anglés com la llengua que tot el món deu d´aprendre apart de la seua pròpia. Això es perquè l´imperi actual més potent del món parla l´anglés. Però si en el futur agafara poder un altre imperi es proposaria per exemple el xinès o l´àrab com a llengua auxiliar. Perquè totes les llengües poden assimilar qualsevol concepte. Cap és millor que una altra per a expressar el que siga de qualsevol tema.

També cal dir que el llatí va ser l ´esperanto de la seua época, i el resultat va ser que aquesta llengua va acabar convertida en un bon grapat de llengües romàniques: italià, francés, català, castellà, galleg, etc.

5. UNA ESPÈCIE, UN LLENGUATGE, MOLTES LLENGÜES

La diversitat és la garantia general i essencial de la vida, i qualsevol pèrdua representa un perill en l´equilibri de l´existència. En el regne animal si una espècie desapareix, afecta de forma negativa a tota la cadena alimentària. Dons, el mateix ocorre amb les llengües i cultures. Aquestes són el fruit d´influències variades i de múltiples contactes de diversos grups humans. Mai cap grup humà no ha estat aïllat del tot, no hi ha cap raça pura. Precisament per això hem tingut èxit com a espècie: la varietat ens ha salvat.

El llenguatge és la facultat que ens definix com humans. Les més de sis mil llengües formen un tot, i si se´n perd sols una, som una mica menys.

6. UNS ANIMALS BEN CURIOSOS

Tots les animals ens comuniquem. Des de les persones fins a les formigues o els lloros. Tots tenim el sistema per a comunicar-nos que ens cal com a espècie animal diferent per a adaptar-nos al nostre medi. Però les persones som els únics animals que ens comuniquem amb el llenguatge.

El llenguatge no ho adquirim a partir de zero. Des de el naixement estem equipats amb les condicions necessàries per a desenvolupar ràpidament el llenguatge. Podem dir que el llenguatge és quelcom (algo en castellano) innat en els éssers humans. Tots venim al món equipats amb un "coneixement" del llenguatge.

7. LA COMUNITAT PROFUNDA DE LES LLENGÜES

Els humans tenen una idea reflexiva de l´entorn. Això vol dir que poden construir un discurs explícit sobre l´àmbit en que desenvolupen la seua vida o existència.

En canvi, els animals tenen un model no reflexiu, porquè no tenen la capacitat de fer un discurs sobre el seu entorn. Per tant, el llenguatge es una característica de la condició humana.

Totes les llengües coincidixen en alguns trets essencials:

-La comunicació lingüística té com a base fonamental el so. Encara que, per exemple, els sords no poden sentir cap so, desenvolupen una altra capacitat que és el llenguatge de signes, que és equivalent amb l´oral.

-Totes les llengües tenen articulacions vocàliques i consonàntiques. Combinen vocals i consonants. Les llengües no sonen així: prkvzy ni tampoc així: aeuioua.

-La capacitat combinatòria de les llengües es desplega, magistralment, en les oraciones i els textos. Una oració pot ser curta, llarga, molt llarga o inclús pot durar tota la vida.

En resum, els humans som l´espècie sintàctica.

8. UN UNIVERS VARIAT

No hi ha cap llengua primitiva. Totes les llengües van deixar de ser-ho en el moment que va aparéixer l´homo sapiens. No hi ha llengües que s´hagen de complementar amb gesticulacions o grunyits. Totes les llengües tenen vocals i consonants, paraules, estructures i arguments. L ´estructura de totes les llengües es la mateixa, però tenen diferències en aspectes secundaris:

Diferències:

Si sentim parlar unes llengües molt lunyanes com les de L´India o el Pakistàn no entendrem res. En canvi, si sentim parlar l´Italià i estem atents segur que moltes paraules i expressions ens resultaran familiars.

Això és perquè les diferències entre les llengües són una questió de grau i doble direcció: les llengües de la mateixa família que la nostra tindran aspectes semblants. I el mateix els passa a les persones d´altres regions amb llengües d´un altre origen lingüístic diferent al nostre, que no ens entendran res quan ens senten parlar a nosaltres.

A pesar de tot, qualsevol persona pot aprendre qualsevol llengua, si les condicions i la predisposició personal i colectiva son correctes.

De manera que les llengües no ens dividixen com diuen alguns pseudo-intelectuals.

...