Resumen Increment de la comprensió de la dimensió biològica

MODEL

PUNTS BÀSICS

APORTACIONS

CRÍTIQUES

Biològic

• La base de les alteracions psicopatològiques es una anormalitat biològica (genètic, bioquímic, neurològic etc.)
• Trastorns mentals = malaltia sistèmica (causades pel mal funcionament d’un òrgan, en aquest cas del cervell, alteració estructural i/o funcional)
• Gran importància en l’estudi de la predisposició genètica.
• Diferenciació entre tr. Mentals orgànics (causes físiques conegudes) i funcionals (causes desconegudes encara)

1. Increment de la comprensió de la dimensió biològica

2. Èmfasi en el mètode cintíficonatural com a forma d’estudi.

3.Classificació dels diferents trastorns que ha permès un llenguatge diagnòstic comú i operatiu

4. Els psicofàrmacs

1. Es discuteix el concepte de malaltia mental i els criteris d ’anormalitat en que es basa.

2. Poder explicatiu de les teories qüestionable, poc concloents.

3. Les teràpies biològiques poden provocar molèsties de manera secundària.

Psicodinàmic

• Primer model en reconèixer la importància dels factors psíquics en la conducta, tant normal com anormal (continuïtat)
• Les forces internes i inconscients determinen la conducta. Els conflictes psicològics interns originen i mantenen el trastorn.
• Les persones no són conscients de les seves motivacions i dels seus conflictes i frustracions més importants.

1. Reconeixement de les emocions com la gènesi dels trastorns psicopatològics.

2. La visió dimensional de normalitat i normalitat.

3. Introducció de la biografia de la persona com a variable important

4. Aportacions intel·lectuals

1. Es qüestiona el seu caràcter científic per la seva dificultat de contrastació i per la seva metodologia (estudi de casos)

Humanista

• De forma innata les persones tenim un potencial de creixement i actualització que es el motor de la conducta
• Quan aquetes capacitat d’autorealització i autenticitat es veuen bloquejades es produeix la patologia.
• Rebuig a les classificacions i el mètode científic com mètode natural d’apropament a la conducta anormal.
• Preocupació per aportar alternatives al patiment

1. Postura optimista i esperançadora davant el potencial de la persona per solucionar problemes.

2. Èmfasi en els factors psicosocials

3. Importància de la teràpia.

1. Debilitat teòrica

Conductual

• La conducta desequilibrada ha estat apresa. Hàbits desadaptatius condicionats a certs estímuls.
• Interès en la conducta observable i mesurable.
• Continuïtat entre conducta normal i anormal, s’aprenen per les mateixes lleis d’aprenentatge i segons la nostra experiència anterior.

1. L’actitud d’autocrítica (avaluació constant dels seus postulats)

2. Gran quantitat de tècniques d’intervenció

3. Rellevància dels factors ambientals

4. Possible pont entre la psicopatologia i la psicologia experimental.

1. Reduccionisme

2. Manca de teoria globalitzadora

3. Certa dissociació entre la pràctica de la modificació de conducta i els fonaments teòrics

Cognitiu

• Els processos cognitius son els determinants de la conducta.
• La conducta desadaptada es pot entendre i estudiar en termes de com percebem i pensem pel que fa al món, a altres persones i a nosaltres mateixos.
• Importància del processament de la informació, cada individu te un estil cognitiu idiosicràtic

1. Trencament de les concepcions del subjecte com ésser passiu.

2. Aportació de noves tècniques d’intervenció

1. Falta d’estructuració teòrica, no hi ha un plantejament unitari sinó més aviat una  fragmentació