Viure més - viure millor INTRODUCCION
Enviado por nerea86 • 20 de Mayo de 2018 • Apuntes • 1.420 Palabras (6 Páginas) • 145 Visitas
VIURE MÉS. VIURE MILLOR
MEDICINA PRIMITIVA: Origen de malalties per dimonis o una maledicció (màgia i religió). Remeis naturals (animals i plantes).[pic 1]
TUBERCULOSI: Una de les primeres malalties humanes deguda a traumatismes per vida a l’aire lliure.
Selecció natural ( evolució)[pic 2]
EGIPTE: Principis de separació màgia i religió, amb medicina actuat ( fàrmacs) i els feien proves diagnòstiques per mirar símptomes. Hesy-Ra (primer metge s.27 a.C) i Peseshet ( primera metgessa s.25 a.C)
ANTIGA GRÈCIA: Hipòcrates, considerat pare de medicina (Jurament hipocràtic: com s’ha de comportat el metge). Utilització termes agut (curt termini), crònic (per sempre), epidèrmic (propagació), endèrnic (epidèmia en espai limitat), crisi (atac), paroxisme (màxima intensitat, respostes rares) i descriu símptoma i es fan tractaments: dieta, remeis i intervencions quirúrgiques (lligament vasos, hèrnies, ulls, fractures...) amb anestèsia (mandràgora).
Heròfil (diu intel·ligència al cervell + diferència artèria de vena) i Erisistrat (recorregut vasos i nervis + intel·ligència humana relacionada amb circunvalacions).
ROMA: Millores en cirurgia. Medicina social, sanitat pública. Galè (metge que obra medicina que dura mil·lennis). Invent de fòrceps (pinces bebè), escalpels (bisturí), tisores, agulles quirúrgiques, miralls i operació de cataractes.
Dioscorides (publica recopilació remeis i herbes remeieres conegut a l’actualitat)
EDAT MITJANA: Tornada a religió com a explicació malalties (càstigs Déu per pecats, bruixeria o possessions). Bona època per medicina musulmana ( Ibn-Cena, Averrois).
s.XII: Conservació coneixements mèdics per musulmans i jueus espanyols. Per caiguda de Constantinoble (s.XV), recuperació antics coneixements.
RENAIXEMENT: A Espanya, França, Anglaterra, Suïssa practicaven “brujerías”. Apareix concepte contagi (introduït a Grècia). S.XVI, Vesal inicia anatomia moderna (disseccions cadàvers i corregeix principis de Galè)
BARROC: Inici per descobriment circulació sanguínia (Harvey) + diferències malaltia i malalt ( Sydenham). Física i química avancen i permet conèixer millor ésser humà i malalties. Paracels (metge eclèctic) utilitzava oracions, herbes naturals, i minerals, mesclats amb alquímia (volien trobar pedra filosofal i exili de llarga vida). Universitat de Pàdua i Bolonya. Invents: Pulsímetre, termòmetre i microscopi.
S.XVIII: Avenços medicina social i salut pública (vacuna verola, Jenner), psiquiatria, fisiologia i cirurgia.
S:XIX:
- 1800: Humphry Davy publica propietats anestèsiques òxid nitrós
- 1804: Hanaoka Seishu (metge japonès), mastectomia càncer de mama (anestèsia general per primer cop).
- 1816: René Laënnec inventa l’estetoscopi.
- 1839: Rudolf Virchow publica la teoria cel·lular[pic 3]
+ Ramon y Cajal + Schleiden, Shwann[pic 4]
- Descobriment lípids, proteïnes i glúcids
- 1842: Crawford Long fa primera intervenció quirúrgica amb anestèsia a Occident. 1865: Publicació article Gregor Mendel Experiments hibridació plantes (genètica).
- 1869: Friedrich Miescher descobreix ADN
- 1870: Louis Pasteur i Robert Koch publiquen teoria microbiana de les malalties infeccioses.
- 1895: Wilhelm Röntgen descobreix Raigs X
- 1896: Henri Becquerel descobreix radioactivitat.
S.XX:
- Frederick Gowland Hopkins descriu vitamines i proposa manca PER escorbut (vitamina C) i raquitisme (ossos tous, vitamina D).
- 1910: Thomas Hunt Morgan demostra que els gens estan als cromosomes.
- 1929: Alexander Fleming descobriment penicil·lina en el British Journal of Experimental Pathology (inici era antibiòtica)
- 1933: Jean Brachet demostra ADN està als cromosomes i que ARN està en citoplasma de cèl·lules.
- 1953: Francis Crick, James D. Watson i Rosalind Franklin estructura de l’ADN.
- 1980: L’OMS declara eradicada verola (primera malaltia vençuda).
- 1990: Projecte Genoma Humà amb missió de determinar posicions nucleòtids ( o parells de bases) i identificar els 20.000 a 25.000 gens presents en ell. El projecte es completa el 2003.
- 1992: Origen medicina basada en evidència.
DIAGNÒSTIC MALALTIES[pic 5]
- ENTREVISTA CLÍNICA O ANAMNESI (símptomes del pacient) [pic 6]
- EXPLORACIÓ FÍSICA (assegurar-se de símptomes i detectar altres)
- EXPLORACIONS COMPLEMENTÀRIES[pic 7]
EXPLORACIONS COMPLEMENTÀRIES
- ANÀLISI SANG (hematites, glòbuls vermells 5.000.000/m, glòbuls blancs 10.000, hemoglobina 12-16 g/cl, hemacitosi, cèl·lules, glucosa, col·lesterol LDL...)
- PROVES GENÈTIQUES (problema heretat, cromosomes o gens, o per mutació)
- DIAGNÒSTIC PER IMATGES
- Radiografies: ossos, radiació
- TAC: moltes radiografies, molta radiació
- Ressonància: no radiació, emissió protons en camp magnètic (ones)
- Ecografia: ecos utilitzats, innocus menys qualitat
- Medicina nuclear: isòtops que fan veure parts del cos
- Gammagrafia: subst. Radioactiva fixada en cèl·lules òrgan estudiat
- REGISTRE ACTIVITAT ELÈCTRICA (sistema nerviós i efectors, músculs):
- Electrocardiograma: activitat elèctrica cor
- Electroencefalograma: activitat elèctrica cervell
- Electromiograma: lesions músculs
- CATETERISME CARDÍAC (introducció tubs per artèria per arribar a cor)
- PROVA ESFORÇ (mirar presència anomalia cardíaca)
- ENDOSCÒPIA (mirar protuberàncies tumorosses; colonoscòpia, artoscòpia)
- BIÒPSIA: fragment teixit per detectar tumors.
MEDICAMENTS: Productes per curar, alleujar, prevenir i diagnosticar una malaltia. Conté fàrmacs (molècules que actuen, curen que s’uneixen a receptors i canvien l’activitat). Excipients ajuden a transferir-los al cos.
Reaccions adverses: provocades per excipients i fàrmacs, poden haver interferències amb altres medicaments (comprovacions per comercialitzar-los).
...