Viure més - viure millor INTRODUCCION

VIURE MÉS. VIURE MILLOR

MEDICINA PRIMITIVA: Origen de malalties per dimonis o una maledicció (màgia i religió). Remeis naturals (animals i plantes).[pic 1]

TUBERCULOSI: Una de les primeres malalties humanes deguda a traumatismes per vida a l’aire lliure.

Selecció natural ( evolució)[pic 2]

EGIPTE: Principis de separació màgia i religió, amb medicina actuat ( fàrmacs) i els feien proves diagnòstiques per mirar símptomes. Hesy-Ra (primer metge s.27 a.C) i Peseshet ( primera metgessa s.25 a.C)

ANTIGA GRÈCIA: Hipòcrates, considerat pare de medicina (Jurament hipocràtic: com s’ha de comportat el metge). Utilització termes agut (curt termini), crònic (per sempre), epidèrmic (propagació), endèrnic (epidèmia en espai limitat), crisi (atac), paroxisme (màxima intensitat, respostes rares) i descriu símptoma i es fan tractaments: dieta, remeis i intervencions quirúrgiques (lligament vasos, hèrnies, ulls, fractures...) amb anestèsia (mandràgora).

Heròfil (diu intel·ligència al cervell + diferència artèria de vena) i Erisistrat (recorregut vasos i nervis + intel·ligència humana relacionada amb circunvalacions).

ROMA: Millores en cirurgia. Medicina social, sanitat pública. Galè (metge que obra medicina que dura mil·lennis). Invent de fòrceps (pinces bebè), escalpels (bisturí), tisores, agulles quirúrgiques, miralls i operació de cataractes.

Dioscorides (publica recopilació remeis i herbes remeieres conegut a l’actualitat)

EDAT MITJANA: Tornada a religió com a explicació malalties (càstigs Déu per pecats, bruixeria o possessions). Bona època per medicina musulmana ( Ibn-Cena, Averrois).

s.XII: Conservació coneixements mèdics per musulmans i jueus espanyols. Per caiguda de Constantinoble (s.XV), recuperació antics coneixements.

RENAIXEMENT: A Espanya, França, Anglaterra, Suïssa practicaven “brujerías”. Apareix concepte contagi (introduït a Grècia). S.XVI, Vesal inicia anatomia moderna (disseccions cadàvers i corregeix principis de Galè)

BARROC: Inici per descobriment circulació sanguínia (Harvey) + diferències malaltia i malalt ( Sydenham). Física i química avancen i permet conèixer millor ésser humà i malalties. Paracels (metge eclèctic) utilitzava oracions, herbes naturals, i minerals, mesclats amb alquímia (volien trobar pedra filosofal i exili de llarga vida). Universitat de Pàdua i Bolonya. Invents: Pulsímetre, termòmetre i microscopi.

S.XVIII: Avenços medicina social i salut pública (vacuna verola, Jenner), psiquiatria, fisiologia i cirurgia.

S:XIX:

• 1800: Humphry Davy publica propietats anestèsiques òxid nitrós
• 1804: Hanaoka Seishu (metge japonès), mastectomia càncer de mama (anestèsia general per primer cop).
• 1816: René Laënnec inventa l’estetoscopi.

• 1839: Rudolf Virchow publica la teoria cel·lular[pic 3]

                + Ramon y Cajal + Schleiden, Shwann[pic 4]

• Descobriment lípids, proteïnes  i glúcids
• 1842: Crawford Long fa primera intervenció quirúrgica amb anestèsia a Occident. 1865: Publicació article Gregor Mendel Experiments hibridació plantes (genètica).
• 1869: Friedrich Miescher descobreix ADN
• 1870: Louis Pasteur i Robert Koch publiquen teoria microbiana de les malalties infeccioses.
• 1895: Wilhelm Röntgen descobreix Raigs X
• 1896: Henri Becquerel descobreix radioactivitat.

S.XX:

• Frederick Gowland Hopkins descriu vitamines i proposa manca PER escorbut (vitamina C) i raquitisme (ossos tous, vitamina D).
• 1910: Thomas Hunt Morgan demostra que els gens estan als cromosomes.
• 1929: Alexander Fleming descobriment penicil·lina en el British Journal of Experimental Pathology (inici era antibiòtica)
• 1933: Jean Brachet demostra ADN està als cromosomes i que ARN està en citoplasma de cèl·lules.
• 1953: Francis Crick, James D. Watson i Rosalind Franklin estructura de l’ADN.
• 1980: L’OMS declara eradicada verola (primera malaltia vençuda).
• 1990: Projecte Genoma Humà amb missió de determinar posicions nucleòtids ( o parells de bases) i identificar els 20.000 a 25.000 gens presents en ell. El projecte es completa el 2003.
• 1992: Origen medicina basada en evidència.

DIAGNÒSTIC MALALTIES[pic 5]

1. ENTREVISTA CLÍNICA O ANAMNESI (símptomes del pacient)                [pic 6]
2. EXPLORACIÓ FÍSICA (assegurar-se de símptomes i detectar altres)
3. EXPLORACIONS COMPLEMENTÀRIES[pic 7]

EXPLORACIONS COMPLEMENTÀRIES

• ANÀLISI SANG (hematites, glòbuls vermells 5.000.000/m, glòbuls blancs 10.000, hemoglobina 12-16 g/cl, hemacitosi, cèl·lules, glucosa, col·lesterol LDL...)
• PROVES GENÈTIQUES (problema heretat, cromosomes o gens, o per mutació)
• DIAGNÒSTIC PER IMATGES

• Radiografies: ossos, radiació
• TAC: moltes radiografies, molta radiació
• Ressonància: no radiació, emissió protons en camp magnètic (ones)
• Ecografia: ecos utilitzats, innocus menys qualitat
• Medicina nuclear: isòtops que fan veure parts del cos
• Gammagrafia: subst. Radioactiva fixada en cèl·lules òrgan estudiat

• REGISTRE ACTIVITAT ELÈCTRICA (sistema nerviós i efectors, músculs):

• Electrocardiograma: activitat elèctrica cor
• Electroencefalograma: activitat elèctrica cervell
• Electromiograma: lesions músculs

• CATETERISME CARDÍAC (introducció tubs per artèria per arribar a cor)
• PROVA ESFORÇ (mirar presència anomalia cardíaca)
• ENDOSCÒPIA (mirar protuberàncies tumorosses; colonoscòpia, artoscòpia)
• BIÒPSIA: fragment teixit per detectar tumors.

MEDICAMENTS: Productes per curar, alleujar, prevenir i diagnosticar una malaltia. Conté fàrmacs (molècules que actuen, curen que s’uneixen a receptors i canvien l’activitat). Excipients ajuden a transferir-los al cos.

Reaccions adverses: provocades per excipients i fàrmacs, poden haver interferències amb altres medicaments (comprovacions per comercialitzar-los).

...